Cap de l'oposició a Catalunya

La figura del Cap de l'oposició a Catalunya és una figurada institucional i reconeguda per l'ordenament jurídic català que ve reglada per la llei 13/2008 de 5 de novembre de la Presidència de la Generalitat i del Govern que derogava el decret 256/2004 de 13 d'abril, i fou una proposta electoral materialitzada pel president Pasqual Maragall.

Representació

La figura del Cap de l'oposició l'ostenta el membre del Parlament de Catalunya que exerceix la presidència del grup parlamentari de l'oposició amb més escons al Parlament. L'empat a escons, si n'hi ha, es resol a favor del grup que hagi obtingut més vots a les eleccions. La presidència del Parlament declara la condició de cap de l'oposició per mitjà de resolució

Funcions

• Ésser consultat, a iniciativa del president o presidenta de la Generalitat de Catalunya sobre els assumptes de més importància per a Catalunya.
• Proposar millores a l'acció de govern.

Drets

• Rebre el tractament d'honorable senyor o honorable senyora.
• Ésser ordenat protocol·làriament al lloc immediatament posterior als ex-presidents de la Generalitat.
• Ser retribuit pel seu càrrec.
• Disposar de mitjans humans i materials necessaris per a exercir les seves atribucions, dels quals l'ha de proveir el Parlament.

Llistat dels Caps de l'oposició

Abans de la regulació del càrrec, els Caps de l'oposició de facto han estat:

• M.H.Sr. Joan Reventós i Carner, PSC. (1980-1984)
• I.Sr. Raimon Obiols i Germà, PSC. (1984-1995)
• H.Sr. Joaquim Nadal i Farreras, PSC. (1995-1999)
• M.H.Sr. Pasqual Maragall i Mira, PSC. (1999-2003)
• M.H.Sr. Artur Mas i Gavarró, CiU. (2003-2004)

L'any 2004, el president Pasqual Maragall va legislar la figura de Cap de l'oposició. Des d'aquell moment, l'han exercida:

• M.H.Sr. Artur Mas i Gavarró, CiU. Des del 2004 fins al 2010
• H.Sr. Joaquim Nadal i Farreras, PSC. Des del 2010 fins al 2012
• H.Sr. Xavier Sabaté i Ibarz, PSC. 2012
• H.Sr. Oriol Junqueras i Vies, ERC. Des del 2013