Capaneu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Capaneu enfilant-se per la muralla de Tebes, imatge en una àmfora datada vers el 340 aC, museu Getty.

Capaneu ( Καπανεύς, Capaneus) fill d'Hiponous i d'Astinome (o Laodice) fou un dels mítics set herois tebans que van marxar des d'Argos a Tebes.

Relacions familiars[modifica | modifica el codi]

El pare de Capaneu era Hiponous[1]el qual era fill d'Iocles, nét d'Astacus i rebesnét d'Hermes i d'Astabe, una filla de Peneu, un déu fluvial.[2]

Segons unes versions la mare de Capaneu era Astinome, filla de Tàlau,[3] rei d'Argos i un dels argonautes.[4] Però segons altres versions seria fill de Laodice, la filla d'Iphis,[5]

Capaneu estava casat amb Evadne (filla del rei Iphis d'Argos), amb qui va ser pare de Sthenelus.[6] Altres versions de la llegenda diuen que la seva esposa es deia Ianeira.[7]

El personatge[modifica | modifica el codi]

Les llegendes presenten aquest personatge com un guerrer destacat per la seva corpulència i gran força. També era conegut per la seva arrogància. En una ocasió es va plantar davant les muralles de Tebes durant un setge i es va posar a cridar que ni tan sols Zeus podria impedir l'assalt dirigit per ell. En les narracions d'Èsquil, se'l descriu portant un escut en el què hi ha dibuixat un home sense armadura amb una torxa a la mà i una inscripció que diu: "Cremaré la ciutat".

Capaneu mor víctima de la seva provocació al déu, Zeus li envia un llamp mentre està pujant per una escala de la muralla. Evadne no pot suportar la pèrdua del seu marit i es llança a la pira funerària.[8][9][10][11][12][13]

Autors[modifica | modifica el codi]

La llegenda de Capaneu ha sigut narrada per diferents autors: Èsquil en "Els set contra Tebes",[14] Eurípides,[15] i el poeta romà Estaci.[16]

En el quart cant de l'"Infern", Dante es troba amb Capaneu al setè cercle (tercer pis) de l'infern. Està acompanyat d'altres blasfemes, o aquells qui fan servir la «violència contra Déu», Capaneus està allà condemnat a la mentida supina en una plana de sorra cremant mentre cau una pluja de foc sobre ell. Amb tot, Capaeu continua maleint la divinitat i com que és un pagà, adreça les seves malediccions a Júpiter,(l'equivalent de Zeus en la cultura romana), segons diu «perquè així el déu no gaudeixi de la venjança».

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pseudo-Apol·lodor, "Biblioteca", 1. 8. 4
  2. Scholium d'Eurípides, "Dones fenícies", 133
  3. Gai Juli Higí, "Fabulae", 70
  4. Apol·loni Rodi, "Argonautiques", 2. 118
  5. Scholium d'Eurípides, "Dones fenícies", 189
  6. Pseudo-Apol·lodor, "Biblioteca", 3. 10. 8
  7. Scholiun de Píndar, "Oda olímpica" 6. 46
  8. Sòfocles, "Antígona", 133
  9. Pseudo-Apol·lodor, "Biblioteca", 3. 6. 6. - 3. 7. 1
  10. Eurípides, "Les suplicants", 983
  11. Gai Juli Higí, "Fabulae", 243
  12. Ovidi, "Metamorfosi", 9. 404; "Ars Amatoria", 3. 21
  13. Filòstrat de Lemnos,"Imatges", 2.31
  14. Èsquil, "Els set contra Tebes", 423 i seg.
  15. Eurípides, "Dones fenícies", 1172 i seg.
  16. Estaci, "Tebaida", 10.927
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capaneu