Capcinès

Lingüística catalana
Dialectes Divisió dialectal del català-valencià BLOC OCCIDENTAL a) nord-occidental    1. Ribagorçà       i. Benasquès    2. Pallarès b) Valencià de transició o tortosí    1. Parlars de Matarranya c) sud-occidental (valencià)    1. Castellonenc    2. Apitxat    3. Meridional    4. Salat de Tàrbena i la Vall de Gallinera*    5. Alacantí    6. Valencià murcià (desaparegut). Trets léxics i gramaticals transferits al panotxo o murcià BLOC ORIENTAL a) Septentrional (rossellonès)    1.Capcinès    2.Septentrional de transició b) Central    1. Salat de la Costa Brava*    2. Barceloní    3. Tarragoní c) Baleàric    1. Mallorquí         i. Solleric         ii. Pollencí    2. Menorquí         i. Menorquí oriental         ii. Menorquí occidental    3. Eivissenc         i. Eivissenc de camp oriental         ii. Eivissenc de camp occidental         iii. Eivissenc de vila d) Alguerès DIALECTES DE TRANSICIÓ a) Xipella* (entre l'oriental i l'occidental)    1. Solsoní ALTRES a) Patuet d'Algèria (desaparegut) b) Judeocatalà (desaparegut) c) Catanyol
Gramàtica Accentuació Conjugació verbal Ortologia Ortografia Fonètica Pronoms febles Apostrofació Interferències gramaticals Falsos amics
Literatura Homilies d'Organyà Les quatre grans Cròniques Joanot Martorell Tirant lo Blanc Ausiàs March Ramon Llull Ars magna  · Blanquerna Jacint Verdaguer Atlàntida  · Canigó Josep Pla Mercè Rodoreda Vicent Andrés Estellés
Lingüistes Segle XV: Segle d'or valencià Segle XVI-XVIII: Decadència Segle XIX: Renaixença Segle XX: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Normalització Cronologia de la repressió del català
Institucions Institut d'Estudis Catalans Acadèmia Valenciana de la Llengua Institut Ramon Llull Junta Permanent del Català (Catalunya) Junta Avaluadora del Català (Illes) Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià Associació d'Escriptors en Català
Portal del Català

El capcinès és un dels subdialectes més peculiars del català septentrional, parlat al Capcir. Presenta un estat de transició cap a l'occità més marcat encara que el rossellonès. Segons Coromines, el capcinès podria representar un estat arcaic del català septentrional. Aquesta varietat ha estat estudiada en part (localitat de Formiguera) per Antoni Griera i Gaja i també més tard per Manuel Sanchis Guarner pel que fa a l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). El mateix poble apareix com a punt d'enquesta de l'Atles Lingüístic del Domini Català.

Característiques del capcinès

El capcinès comparteix gairebé tots els trets del català septentrional, al qual afegeix mantes especificitats:

Fonètica

El tret més emblemàtic d'aquesta varietat és la realització [ø] de -u- (llevat a Matamala segons l'ALPO). Ex: lluna ['ʎønə].

Altres exemples: pluja realitzat pl[ø]ja, escudella esc[ø]della, perdut per[d]øt, assegut asseg[ø]t, agulla ag[ø]lla, un pa [ø]n pa, una filla [ø]na filla, lo mes de juny lo mes de j[ø]ny.

La vocal neutra final, posttònica en capcinès sofreix una posteriorització com en occità o en algun dialecte valencià : casa [kazo], maire [majro], illa [illo].

El capcinès, com una gran part del llenguadocià, ha transformat la -D- i el grup CE/CI intervocàlics llatins en [z]. Ex: disia (deia), rasó (raó), vesí, tesa (teia), tisó (tió).

Com en occità existeix una vocalització de la [d] en el grup intervocàlic -DR- que esdevé [j] en occità i [Ø], [dr] en català. Ex: paire i maire (pare, mare), peira (pedra).

Vocalització de la -L- + consonant (autre, 'altre'; cauç, 'calç') i les mutacions qua-, gua- en ca-, ga- (catlla, 'guatlla'; gardar, 'guardar', quand, cinquanta, quatre), si bé es manté quatre [kwâtra] als Angles.

Manteniment de la -I- provinent del grup llatí -CT- : llat. lacte > lleit ("llet")

El capcinès conserva el grup biconsonàntic -MB- de camba ("cama" com en alguerès) i ambe ("amb").

Com en occità es manté sovint el grup -AU- com en praubi ("pobre" com en occità) o aucell, aurella, pausar, llaurer, pauruc contrasten amb oca, poc, pobre/pobri (Puigbalador i Real), roba, reposa.

Nombroses metàtesis, com en occità veí, algunes també presents al català septentrional : crompar (comprar) i d'altres absents del nordcatalà : crobar (cobrar), drobir (obrir), cramba (cambra), craba (cabra). Es manté generalment cobrir enlloc de crobir.

La R final del verb fer es manté vibrant múltiple ("ferr") i s'oposa a fer (ferro).

Els mots o verbs terminats en -eix, contràriament al rossellonès, mantenen sempre el so [esh].

Morfologia

Article :

L'article definit hi és lo (pl. los).

Plurals :

La realització dels plurals sensibles masculins de mots acabats en S fa -is (a excepció de 'biga' que fa 'biguis'). Ex: bosquis, riquis (rics), aquellis (aquests), caçadis (caçats), peixis, rossis ['rrusis]. En alguns casos coincideix amb la parla xipella, és a dir que les E finals es tanquen en -i a la localitat dels Angles : tixeiri (tixeire 'teixidor') o al plural bonis ('bons' pronunciat "bunis"), nosautris, jovis ('joves' pronunciat "jubis"). Fins i tot aquesta tendència al tancament de les -E finals en -I la trobem, en verbs com ara "éssir", "parèixir", "cauri", "seuri" per "ésser", "parèixer", caure", "veure" o noms singulars llaurairi (o llauraire, "llaurador"), maire/mairi", etc.

Pronoms personals :

Jo és iu o ieu (com l'ieu occità)

Les formes àtones remarcables són ens (rossellonès 'nos') i eus (rossellonès vos/us).

Demostratius :

El capcinès té dos demostratius aquest i aquell. aquest sempre conserva la s, tant si va davant de vocal com de consonant: aquest estiu [akest istiw]; aquest nin [akez nin].

Possessius :

Els possessius són: lo miu/meu, lo tiu/teu, lo siu - los sivis/los sius ; la miva, la tiva/teva, la siva - les mives, les tives, les sives. Noteu l'expressió a siva casa (a casa seva)

Formes verbals :

El verb "ser" a la primera i a la segona persona del plural del present de l'indicatiu són 'em' i 'eu' (com en occità pirinenc i gascó 'èm', 'ètz') o 'sem' i 'seu' com en català septentrional i alguerès.

Els verb del primer grup en -ar a la primera i a la segona persona del plural del present de l'indicatiu conserven -am i -au ("anar" dóna 'anam' i 'anau' (o 'anem', 'aneu') com en valencià, balear i més).

La primera persona a l'indicatiu present del verb tenir dóna teni (i notem tenem, teneu per tenim, teniu), del verb venir hi és veni (i notem venem, veneu per venim, veniu), del verb caure és casi (com en occità). La segona persona a l'indicatiu present del verb dire (dir) dóna dises (cf. oc.)

Al present d’indicatiu vendre manté la -d : vendi, vendes, vend (-d muda), vendem, vendeu, venden i a l'imperfet vendiï, al present de subjuntiu vendi i a l’imperfet de subjuntiu vendessi.

El capcinès usa el pretèrit simple :

Ex: Trapar (trobar)

Traperi Traperes Trapec Trapèrem (pron. "trapéren") Trapèreu (pron. "trapéru") Traperen

Alguns verbs van amb increment velar : 'entenre', 'dire', 'poguer', 'creure' (també pot anar sense) : entengueri, entengueri, entenguec, entengueren, entenguéreu, entengueren.

Als verbs del tercer grup la tercera persona va amb '-ic' : ell dormic ('dormí'), ella naixic ('naixé/nasqué')

Ser : Sigueri (jo)

Sauriï (sabria)

cuit es pronuncia "køt" (participi passat de 'coure')

Lèxic

El capcinès té en general el vocabulari del català septentrional, amb formes lèxiques específiques (arcaismes i mots diferents de la resta del català) que presenten moltes concomitàncies amb l'occità veí. Aquest lèxic conté termes també usats al Conflent i al Rosselló, però no els hem exclosos per tal de donar una mostra del vocabulari capcinès.

• acofar (s') (per ajupir-se, acatxar-se, acotxar-se)
• acò (per això, açò en català septentrional)
• ans (per abans)
• aquell (per aquest en català septentrional, com en occità aquel)
• araire (mot també septentrional per arada o aper a les altres parles nord-catalanes)
• asina (per eina/aïna, com en occità 'aisina')
• aucell (forma etimològica molt estesa d'ocell, cf. oc. 'aucèl')
• aufert, aubert (per ofert, obert com en occità veí)
• calfar (cf. català antic, occidental i més, pel català central 'escalfar')
• calla (cf. oc. 'calha' per guatlla en català septentrional)
• canilla (en lloc d'eruga del català septentrional)
• cotell (llat. CULTELLU cf. occità cotèl i cat. antic coltell, per ganivet a la resta de la Catalunya nord)
• cresta (escuma de la llet, cf. Serrallonga, Elna, ap. BDC, ix, 35)
• creusol (cf. oc. ? gresol, cresol)
• demandar (per demanar cf. oc. i cat. antic)
• digús o dingú (per ningú, ningú(s)/dingú(s) en català septentrional. 'Dilluns' es pronuncia "dillús")
• dimengi (per diumenge)
• diu (per déu com en occità di(e)u(s))
• e (per i cf. oc. i cat. antic)
• engranera (per escombra com en català septentrional, que també coneix 'escombra')
• espéller (per espellir en català septentrional)
• fenestra (per finestra, com en català antic i occità)
• fer (per ferro, com en occità veí?)
• gesi(r)e o gesir (Els Angles) o gesirs (Puigbalador) (pronunciat 'jesie', 'jesí'; 'jesís' per ahir)
• gojat -a o bojat -a (per minyó -ona en català septentrional)
• lendern (cf. oc. 'landièr' per capfoguer)
• l'ensendemà (alterna amb 'l'endemà'. cf. Tortosa, val., mall)
• llarer (per llar del foc)
• llebrat (per llebretó, llebretí llebre petita o jove, llebrau(t) en català septentrional)
• llen (per lluny)
• llepisol (per papissot)
• menell (per dit menell, menovell)
• mill (per blat d'índia en català septentrional)
• mor (i també morros. per morro en català septentrional)
• mosolla ('medul·la')
• naut ('alt' pronunciat "nau(t)", també existeix la forma "alt". nalt en català septentrional. ES diu 'malalt' o 'malaut' forma etimològica, sense pronunciar-ne la T)
• nuu ('nu' pronunciat "nuw", també existeix en balear i andorrà)
• nusar ('nuar')
• papillota (per papallona. occitanisme?)
• peira (per pedra. arcaisme i occitanisme)
• picaire (per llenyataire)
• poll (per gall en català septentrional)
• pollet (per pollastre. Francesisme? occitanisme?)
• pomiller (per gavarrera. occitanisme?)
• posoll (per poll bestiola)
• pot (per llavi, morros. Català septentrional 'potó', occità 'poton' que creuat amb 'pet' ha donat 'petó' en català central)
• qualsevulgui (per qualsevol, qualsevulla)
• reinet (per reietó, reiet ocell)
• ronclar, ruscla ('roncar, rusca')
• sautarell (per llagosta (de terra), pallagostí en català septentrional, com en occità saltarèl?)
• secutre ('secudir, sacsar')
• sem ('llavor, sement')
• sènyer ('senyor' amb E tancada. cf. oc.)
• solell (per sol en català septentrional)
• talent (cf. oc. com en balear, empordanès, pallarès, ribagorçà... per fam en català septentrional)
• toalla (per 'tovalló cf. cat. antic i oc. toalha)
• tampar (per tancar. cf. oc.)
• tet (per terrat/teulat en català septentrional. cf. cat. antic i oc. teit)
• tixeire (per teixidor com en català septentrional que també coneix aquesta darrera forma)
• txot (per xot als Angles, com en occità)
• Uo (per Sí, semblant a l'òc [ɔ(k)] occità).
• verm (per cuc que també es retroba a una part del Rosselló)
• virasolell (per girasol cf. oc. virasolelh)

El català capcinès segons una lletra d'un lector a la REVUE CATALANE; Tom III Any 1909, pàg. 72-74.

"En Capcir, on trouve un son qui a disparu depuis longtemps dans le reste du catalan si tant est qu'il ait jamais existé hors de la Catalogne du Nord, une sorte "u", qui a son equivalent en occitan. On le trouve dans 'tu', c'est un "eu" un peu plus ouvert que dans le français "peu, un peu". Cette prononciation est appliquée à la plupart des mots qui ont un 'u' dans l'orthographe catalane, on dit : Pleuja (pluja), esqueudella (escudella), perdeut (perdut), assegueut (assegut), agueu-illa (agulla), la lleuna (la lluna), eun pa (un pa), euna filla (una), lo mes de jeuny (lo mes de juny). En revanche, gust, juliol, agost se prononcent comme en Roussillon. Le capcinès ignore le vostè. Il dit toujours Vós, quand il ne tutoie pas. Hormis ces particularités de prononciation, la langue catalane en Capcir s'est conservée très pure. Il est étonnant que le voisinage du Languedoc n'ait pas influé davantage sur le parler du Capcir. Il est vrai que le Capcinois a toujours considéré les pauvres habitants de ces cantons de l'Arièja comme un peuple inférieur au sien. Il appelle leur territoire : la France, avec un certain mépris. Anar a França, c'est aller en Occitanie, dans l'Ariège. Es de França, traduisez : il est de l'Ariège. Le Capcinois a conservé l'usage du prétérit, du parfait latin, du passé défini français. En Roussillon, le prétérit se perd, il est perdu. Vous savez qu'on le traduit à l'aide de l'infinitif et de vaig, comme auxiliaire : vaig venir, vaig menjar, vaig arribar, vaig heure, comme un temps composé. Le Capcinois a conservé la forme simple et primitive : vengueri, arriberi, menjeri, begueri. D'ailleurs, vaig ne se dit jamais en Capcir. On dit : 'Vau. Venes? Hi vau!' Le fameux veni, vidi, vici, serait en Roussillon allongé et donc affaibli par le malencontreux vaig. Le capcinois lui conserverait avec sa rapidité, sa vigueur. Il dirait : Vengueri, vegeri, ou espieri, guanyeri. Il est bien regrettable que le prétérit simple, en catalan septentrional, aille se perdant. La forme composée est catalane sans doute. Mais combien rarement Verdaguer l'a employée ! Je ne l'ai trouvée, sauf erreur, que deux ou trois fois, une fois dans les cançons sous cette forme : 'Quan vaig arribar-hi' j'attribue ce délaissement à la paresse. Comme il est souvent irrégulier, qu'il manque dans certains verbes, on lui a préféré, pour couper court à toute hésitation, la forme composée, plus facile, mais infiniment moins vive. Qu'on emploie l'auxiliaire dans les verbes défectifs, c'est forcé, mais exclure toujours, toujours la forme simple, c'est énerver la langue et la corrompre. Donc, sauvons le prétérit! Le Capcir nous donne l'exemple à cet égard."

Jo vengueri Tu vengueres Ell venguera Venguerem Venguéreu Vengueren

Il conjugue le prétérit ainsi :

Jo feri com ells : je fis comme eux. Tu feres com nos : tu fis comme nous. Ell fec com vos : il fit comme vous, etc. Farem com fasiam : nous ferons comme nous faisions.

Le Capcinois ne dit jamais : nosaltres, il dit simplement 'nos' ; menjaràs com nos, tu mangeras comme nous, qu'ils traduisent eux-mêmes, plaisamment : tu mangeras comme un ours. Altre, autre, pronom ou adjectif se dit autre : eun autre dia, l'autre matí ; com, comment ? Com, com feres ? Comment fis-tu ? Te calia pas fer euna lletra tan llarga. Ara es feita. Es pas peus hora...

Lluís Salvat, du Capcir.

• La langue populaire en Roussillon, capítol dedicat al parlar del Capcir

Orientació bibliogràfica

• E. Badie, Histoire du Capcir et des Capcinois, Terra Nostra, 53-56, 1986.
• F. Krüger, Sprachgeographische Untersuchungen in Languedoc und Roussillon, Hamburg, 1913.
• A. Griera, El dialecte del Capcir, in BDC, III, 1915, 115-138. http://mdc2.cbuc.cat/cdm/fullbrowser/collection/dialectcat/id/117/rv/compoundobject/cpd/277/rec/3
• A. Griera, Atlas lingüístic de Catalunya, 8 vol., Barcelona, 1923-1964.
• E. Guiter Algunes infiltracions del lèxic occità en el domini lingüístic català
• E. Guiter, Atlas Linguistique des Pyrénées Orientales (ALPO), Paris, 1966.
• E. Guiter, Els altres Capcirs, in Actes del VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica (1953), Barcelona, 1955, 706-735.
• J. Costa, Atlas linguistique «Sacaze» des confins catalano-languedociens, Sant Esteve, 1986.
• J. Costa, Diachronie quantitative en Catalogne du Nord, in Actes del XVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques, (1980) Tom II, Palma, 1985, 369-378.
• Claudi Balaguer, Entre català i occità: la parla del Capcir, in Camps, 2009, 17-33.
• Juli Ronjat, Grammaire istorique des parlers provençaux modernes (1930-41).