Capellà (peix)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Capellà
Trisopterus minutus.jpg
Exemplars capturats a Alacant.
Exemplars capturats a Alacant.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Gadiformes
Família: Gadidae
Gènere: Trisopterus
Espècie: T. minutus
Nom binomial
Trisopterus minutus
(Linnaeus, 1758)[2][3]
Distribució geogràfica (en blau)
Distribució geogràfica (en blau)
Sinònims
Plat elaborat amb capellans.

El capellà, la mòllera vera, la mòllera, la molla, la palaia o la peialla[5] (Trisopterus minutus) és una espècie de peix de l'ordre dels gadiformes i de la família dels gàdids.[6]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Pot assolir els 40 cm de llargària total, tot i que la més comuna és de 20.
  • Cos alt, allargat i comprimit.
  • Tres aletes dorsals molt properes (la primera de les quals és més alta, més petita i en forma de triangle gairebé isòsceles; la segona més llarga) i dues d'anals (llargues, molt més la primera).
  • Aletes pectorals ben desenvolupades.
  • Aletes ventrals petites, filiformes i jugulars.
  • Aleta caudal escotada.
  • Escates petites que cauen amb facilitat.
  • Cap amb ulls laterals grossos.
  • La mandíbula superior és prominent.
  • Barbeta a la mandíbula inferior.
  • Nombre de vèrtebres: 47-51.
  • Color gris groguenc o rosat al dors, gris argentat als flancs i blanc al ventre. Les aletes són grises, tot i que les ventrals i l'extrem de la primera anal són blanquinoses.[7][8][9][10][11][12][13]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Té lloc del febrer al maig (principalment, del març a l'abril, i, en aigües més meridionals, del desembre al març) entre 50-100 m de fondària i a una temperatura mínima de 8°C. La fecundació és externa i els progenitors no protegeixen les cries.[14][15][16][12]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Es nodreix de crustacis, peixets i poliquets.[17][18][19][20][21]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És depredat per Trachurus mediterraneus, el congre (Conger conger), Merlangius merlangus, el rap (Lophius piscatorius), Merluccius merluccius, el bacallà (Gadus morhua), la foca de Grenlàndia (Phoca groenlandica), el dofí mular (Tursiops truncatus) i Chelidonichthys gurnardus.[22][23][24][25][26][27]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, bentopelàgic, de clima temperat (66°N-28°N, 13°W-36°E) i que viu als fons sorrencs o fangosos del talús continental fins als 440 m de fondària (normalment, entre 15-200).[28][11]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic (des del fiord de Trondheim -Noruega- i les illes Fèroe fins a Portugal i el Marroc) i la Mediterrània.[29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59][60][11]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

La seua esperança de vida és de 5 anys.[11]

Costums[modifica | modifica el codi]

Forma moles molt grans.[11]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

  • La seua carn és bona i molt apreciada, però es descompon amb facilitat. És emprat en la producció de farina de peix i, a l'Europa meridional, forma part de la dieta humana. És freqüent de trobar-ne als mercats a l'hivern i, així, al País Valencià s'acostuma a vendre obert, salat i assecat.[61][62]
  • És un esquer aconsellat per a grans depredadors.[63]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IUCN (anglès)
  2. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  3. uBio (anglès)
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. TERMCAT (català)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. Enciclopèdia Catalana (català)
  8. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
  9. Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 244 p.
  10. Menon, M.D., 1950. The bionomics of the poor cod (Gadus minutus L.) in the Plymouth area. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 29(1):195-239.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 FishBase (anglès)
  12. 12,0 12,1 Marine Species Identification Portal (anglès)
  13. Pescalicante.com (castellà)
  14. Cooper, A., 1983. The Reproductive biology of poor cod, Trisopterus minutus L., whiting, Merlangiius merlangus L., and Norway pout, Trispterus esmarki Nilsson, off the west coast of Scotland J. Fish. Biol. 22:317-334.
  15. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  16. FishBase (anglès)
  17. Gramitto, M.E., 1999. Feeding habits and estimation of daily ration of poor cod Trisopterus minutus capelanus (Gadidae)in the Adriatic Sea. Cybium 23(2):115-130.
  18. Politou, C.-Y. i C. Papaconstantinou, 1994. Feeding ecology of Mediterranean poor cod, Trisopterus minutus capelanus (Lacépède), from the eastern coast of Greece. Fish. Res. 19, 269-292.
  19. Politou, C.-Y., K.I. Stergiou i G. Petrakis, 1988. Feeding of poor cod (Trisopterus minutus capelanus R.) in the Euboean and Pagassitikos Gulfs (Greece). FAO Fish. Rep. 412, 90-93.
  20. Sanz Brau, A. i S. Morte, 1992. Crustáceos decápodos (Crustacea: Decapoda) en el régimen alimentario de algunos peces. Suplemento núm. 3. Ao Boletim da Sociedade Portuguesa de Entomologia. V Congresso Ibérico de Entomologia, Lisboa, Portugal. 9-13 de novembre del 1992.
  21. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  22. Crozier, W.W., 1985. Observations on the food and feeding of the angler-fish, Lophius piscatorius L., in the northern Irish Sea. J. Fish Biol. 27:655-665.
  23. Du Buit, M.H., 1996. Diet of hake (Merluccius merluccius) in the Celtic Sea. Fish. Res. 28:381-394.
  24. Guichet, R., 1995. The diet of European hake (Merluccius merluccius) in the northen part of the bay of Biscay. ICES J. Mar. Sci. 52:21-31.
  25. O'Sullivan, S., C. Moriarity i J. Davenport, 2004. Analysis of the stomach contents of the European conger eel Conger conger in Irish waters. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 84(4):823-826.
  26. Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  27. Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001. Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878.
  28. Encyclopedia of Life (anglès)
  29. Planas, A. i F. Vives, 1952. Contribución al estudio de la mollera (Gadus minutus L.) del Mediterráneo Occidental (sectores de Vinaroz e islas Columbretes). Publ. Inst. Biol. Apl. Barc. 10:151-181.
  30. Biagi, F., S. De Ranieri i C. Viva, 1992. Recruitment, length at first maturity and feeding of poor-cod, Trisopterus minutus capelanus, in the northern Tyrrhenian Sea. Bol. Zool. 59, 87-93.
  31. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  32. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  33. Campillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditeranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, França. 206 p.
  34. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  35. Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  36. Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de l'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences dela Mer et de l'Aménagement du Littoral n° special) 215 p.
  37. Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  38. Dulcic, J. i M. Kraljevic, 1996. Weight-length relationship for 40 fish species in the eastern Adriatic (Croatian waters). Fish. Res. 28(3):243-251.
  39. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  40. Gordon, J.D.M., N.R. Merrett, O.A. Bergstad i S.C. Swan, 1996. A comparison of the deep-water demersal fish assemblages of the rockall trough and procupine seabight, eastern north Atlantic: continental slope to rise. J. Fish Biol. 49(Suppl. A):217-238.
  41. Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  42. Klenz, B., 1997. Seltene Fischlarven in den Ichthyoplanktonfängen der westlichen Ostsee im Zeitraum 1993 - 1996 Inf. Fischwirtsch. 44(2): 62-64.
  43. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  44. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  45. Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  46. Menon, M.D., 1950.
  47. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  48. Minchin, D., 1987. Fishes of the Lough Hyne marine reserve. J. Fish Biol. 31:343-352.
  49. Muus, B. i P. Dahlström, 1978.
  50. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  51. Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  52. Pereda, P. i B. Villamor, 1991. Relaciones biométricas en peces de la plataforma Cantábrica. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 92, 39 p.
  53. Politou, C.Y. i C. Papaconstantinou, 1991. Population biology of Trisopterus minutus capelanus (Gadidae) from the Eastern coast of Greece. Cybium 15(1):69-81.
  54. Potter, I.C., D.J. Bird, P.N. Claridge, K.R. Clarke, G.A. Hyndes i L.C. Newton, 2001. Fish fauna of the Severn estuary. Are there long-term changes in abundance and species composition and are the recruitment patterns of the main marine species correlated? J. Exp. Mar. Biol. Ecol. 258:15-37.
  55. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  56. Ragonese, S. i M.L. Bianchini, 1998. Growth, mortality and yield-per-recruit of the poor cod, Trisopterus minutus capelanus, from the strait of Sicily. Naga ICLARM Q. 21(1):61-70.
  57. Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  58. Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografía, Madrid, (20). 100 p.
  59. Thiel, R., H. Cabral i M.J. Costa, 2003. Composition, temporal changes and ecological guild classification of the ichthyofaunas of large European estuaries - a comparison between the Tagus (Portugal) and the Elbe (Germany). J. Appl. Ichthyol. 19(5):330-342.
  60. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  61. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 80.
  62. Marine Life Information Network (anglès)
  63. El Maestro Pescador (castellà)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Arbault, S. i N. Boutin, 1968. Ichtyoplancton. Oeufs et larves de poissons téléostéens dans le golfe de Gascogne en 1964. Rev. Trav. Off. Scient. Tech. Pêches Maritim. 32(4):413-476.
  • Armstrong, M J., 1982. The predator-prey relationships of Irish Sea poor-cod (Trisopterus minutus L.), pouting (Trisopterus luscus L), and cod (Gadus morhua L.). J. Cons. Int. Explor. Mer. 40(2):135-152.
  • Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  • Beverton, R.J.H. i S.J. Holt, 1959. A review of the lifespans and mortality rates of fish in nature and their relation to growth and other physiological characteristics. p. 142-180. A: G.E.W. Wolstenholme i M. O'Connor (eds.). CIBA Foundation colloquia on ageing: the lifespan of animals. volume 5. J & A Churchill Ltd, Londres.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • De Gee, A. i A.H. Kikkert, 1993. Analysis of the grey gurnard (Eutrigla gurnardus) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:14. 25 p.
  • Greenstreet, S.P.R., 1996. Estimation of the daily consumption of food by fish in the North Sea in each quarter of the year. Scottish Fish. Res. Rep. Núm. 55.
  • Hislop, J.R.G., A.P. Robb, M.A. Bell i D.W. Armstrong, 1991. The diet and food consumption of whiting (Merlangius merlangus) in the North Sea. ICES J. Mar. Sci. 48:139-156.
  • Jennings, S., S.P.R. Greenstreet i J.D. Reynolds, 1999. Structural change in an exploited fish community: a consequence of differential fishing effects on species with contrasting life histories. J. Animal Ecol. 68:617-627.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Nygren, A., G. Bergkvist, T. Windahl i G. Jahnke, 1974. Cytological studies in Gadidae (Pisces) Hereditas 76(2):173-178.
  • Pauly, D., 1980. On the interrelationships between natural mortality, growth parameters, and mean environmental temperature in 175 fish stocks. J. Cons. Int. Explor. Mer. 39(2):175-192.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]