Capella de Santa Àgata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La capella vista des de la plaça de Ramon Berenguer el Gran
Escalinata del Palau Reial Major, a la dreta, la porta d'accés de la capella de Santa Àgata.

La capella de Santa Àgata de Barcelona és un edifici gòtic de l'any 1302, situat a la plaça del Rei al centre del barri Gòtic barceloní. Actualment, el Saló del Tinell i la Capella de Santa Àgata formen part del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser construït pel rei Jaume II d'Aragó i la seva esposa Blanca de Nàpols per formar part del Palau Reial Major i substituir l'antic oratori que hi havia a palau.

El mestre d'obres Bertran Riquer va ser l'encarregat de començar la seva construcció, continuat l'any 1316 per Jaume del Rei i més tard per Pere d'Olivera. La construcció va seguir sota el regnat de Pere el Cerimoniós que va manar fer la capella de les Reines al petit creuer de l'església; pel rei Martí I l'Humà es va realitzar la capella que servia de baptisteri, als peus de la nau. La seva dedicació primitiva va ser en honor de Santa Maria, fins a l'any 1601 que a causa de guardar en el seu interior les relíquies de santa Àgata, es va rebre una butlla papal per al canvi d'advocació.

La capella va patir la desamortització de Mendizábal de l'any 1835 i va ser destinada a diversos usos, el 1856 es va iniciar una restauració per l'arquitecte Elies Rogent. Des del 1879 es va crear en ella el Museu Provincial d'Antiguitats amb un gran fons lapidari.[1] A la dècada de 1990 es va realitzar una nova restauració pels arquitectes Jordi Casadevall i Alfred Pastor, amb obres a la coberta, el sostre, la il·luminació i finalment la consolidació del campanar.[2]

Edifici[modifica | modifica el codi]

El campanar vist des de la plaça del Rei

La capella és d'estil gòtic català de l'any 1302 construïda sobre la muralla romana. Consta d'una única nau de planta rectangular amb un absis poligonal, un petit creuer amb la capella de les Reines, on es poden veure els escuts de Maria de Navarra i d'Elionor de Sicília, esposes del rei Pere el Cerimoniós, i als peus es troba una petita capella que servia de baptisteri. La nau està coberta amb arcs diafragma amb un teginat de fusta policromat. L'absis està cobert amb voltes de creueria i darrere seu es troba la sagristia entrecavada dins de la muralla romana. Situats entre els contraforts es troben els vitralls amb traceries gòtiques que il·luminen l'espai interior.

Sobre la part de la sagristia es troba el campanar de planta octogonal, amb la terminació en vuit frontons triangulars semblant una corona reial, va ser construït en primer quart del segle XIV.

L'escultor Joan Claperós, sota el mandat del rei Pere de Portugal (1463-1466), va realitzar seixanta rajoles de terra cuita amb representacions d'àngels i les armes d'Aragó i Sicília per al paviment i aquest mateix rei va encarregar a l'artista Jaume Huguet el Retaule del Conestable o de l'Epifania que encara avui presideix la capella, substituint un altre retaule obra de Ferrer Bassa de 1344 dedicat a la Mare de Déu i Jesús, avui desaparegut.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Museu d'Arqueologia de Catalunya. Barcelona.
  2. Eduard Riu i Barrera. La Capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona: història i restauracions. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1999. ISBN 84-393-4935-1.
  3. Rovira i Mata 1991, p. 13.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capella de Santa Àgata

Coord.: 41° 23′ 3.5″ N, 2° 10′ 38.5″ E / 41.384306°N,2.177361°E / 41.384306; 2.177361