Capital social (sociologia)

En sociologia, el capital social és, per analogia amb el capital econòmic, la variable que mesura la col·laboració social entre els diferents grups d'un col·lectiu humà, i l'ús individual de les oportunitats sorgides a partir d'això, basant-se en tres fonts principals: la confiança mútua, les normes efectives i les xarxes socials. La naturalesa del terme fa que sigui difícil d'entendre. Primerament va ser usat a principis del segle XX en pedagogia. No va ser reprès fins a la dècada dels '60 quan es va començar a usar per a teories de desenvolupament econòmic. Normalment en els models econòmics tradicionals i neoliberals aquest concepte és totalment ignorat, però en els anys 1980 va tornar a prendre importància. Fou usat per molts autors en sociologia i models d'economia alternatius. Es podria resumir com "No solament és important el que saps, si no a qui coneixes" (de l'anglès what you know, who you know). Fukuyama, ho defineix com la norma que fa que existeixi cooperació entre dues parts. Es relaciona amb el concepte xinès del guanxi.

Politòlegs i sociòlegs que han usat aquest concepte són Pierre Bourdieu, Robert Putnam (1993) i James Samuel Coleman (1988). En les ciències socials, "capital social" es refereix al valor col·lectiu de les xarxes socials i és considerat per a la formulació de polítiques en moltes organitzacions.

També ha estat recentment reconegut per institucions tals com el Banc Mundial, encara que amb algunes reserves al concepte. No obstant això, el capital social no té per què necessàriament produir coses bones, de vegades el capital social pot tenir connotacions negatives, com en el cas de màfies diverses. Per exemple els contactes creats entre diverses persones poden idear coses dolentes per a la societat com crim.