Capitell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu The Cloisters (Nova York).
Capitell del mercat del peix de Venècia
Capitell del mercat del peix de Venècia

El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures. El seu origen remunta a l'antic Egipte i en l'arquitectura grega determina l'ordre d'una columna (dòric, jònic o corinti). Durant l'edat mitjana contenia escenes bíbliques, ornaments que imitaven la natura, fulles d'acant i criatures llegendàries.

Art romànic[modifica | modifica el codi]

Els capitells són una de les mostres més importants de l'escultura romànica i condueixen a un món ric en simbologia.[1] La pedra esculpida era, en moltes ocasions, un eficaç vehicle de comunicació entre l'església i els fidels i amb el seu impacte visual ajudava a convertir els temples en «el regne de Déu a la terra».[1] Així, els artesans escultors tenien la missió d'instruir amb senzillesa i emocionar amb el seu art.[1] Els capitells, amb profusió de temes i on l'artista tenia més llibertat creativa, compleixen plenament aquestes funcions.[1]

L'escultura romànica estava integrada a l'arquitectura formant un tot.[1] Les portalades i els capitells en són dos clars exemples.[1] L'escultor per tant, havia d'encabir la seva obra en espais reduïts aprofitant la pedra al màxim.[1] Aquesta «exigència» provocava que l'escultura no es preocupés per representar imatges fidedignes de la realitat i sovint hi trobem figures desproporcionades, aixafades, contorsionades o ocupant diverses cares dels capitells.[1]

La manca d'espai era una de les raons d'aquest «antinaturalisme» que caracteritza l'escultura —i també la pintura— del romànic.[1] Però no pas l'única: l'objectiu principal de l'artista no era el tractament proporcionat i fidedigne de les figures, sinó el seu valor simbòlic i el contingut del missatge que volien transmetre a l'espectador.[1] Aquesta forma d'entendre l'art pròpia del romànic deriva d'un concepte clàssic, el neoplatonisme.[1] Una creença que defensa que el món natural tan sols és una aparença que amaga la realitat vertadera i transcendent de Déu. Difós per Sant Agustí, el neoplatonisme va tenir una influència decisiva en la configuració de l'art medieval.[1]

La creació de l'home, el pecat original, la nativitat o el judici final són alguns dels temes representats en el que es coneix com a capitells historiats.[1] Però sens dubte, el que més crida l'atenció és el ric, i de vegades fantasmagòric, repertori del bestiari medieval.[1] Procedent del món clàssic, bizantí i persa, el cristianisme se'l fa seu atribuint virtuts o pecats als diferents animals reals o fantàstics que en formen part.[1]

Així, entre els animals que representen el be trobem les aus, sovint comparades amb l'ànima que s'eleva cap al cel, el lleó o el griu.[1] A l'altre costat de la balança, el mico —caricatura grotesca de l'home—, la serp —símbol universal del pecat—, la llebre i el conill —per la seva fertilitat—, el porc senglar i el boc. Dracs, harpies, basiliscos, sirenes i centaures completen el repertori de bèsties enemigues de l'home i de Déu.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capitell