Capmany

Capmany

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Empordà
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Alt Empordà
Gentilici	Capmanyenc, capmanyenca
Superfície	26,40 km²
Altitud	107 msnm
Població (2011)   • Densitat	623 hab. 23,6 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 493525 4691525
Organització Entitats de població	5
Codi territorial	170427

Capmany és un municipi del Principat de Catalunya que pertany a la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.

Geografia

El terme municipal de Capmany s'estén al llarg dels útlims contraforts meridionals de la serralada de l'Albera i limita amb els termes municipals de Cantallops, la Jonquera i Agullana per la banda Nord; Darnius per l'oest, Biure pel sud i Masarac i Sant Climent Sescebes per l'est. Dista de la capital Alt Empordanesa en 14km i de Girona en 52km. Te una extensió de 26,58km2 i es troba a 110 metres d'altitud sobre el nivell del mar. El terreny és força accidentat i envoltat per diferents serres; la Comunera, la Blanca i la dels Estanys al nord; la serra de la Solana i de Bosquerós a l'oest i la serra de l'Horta al sud. Hi ha grans extensions de sureres i d'alzinars, malgrat que el incendi de 1986 en destruí una gran part. El terme es drenat pel Llobregat d'Empordà, la riera de Torrelles; el Merdançà que neix als estanys de Canadal i travessa el municipi; el torrent del barranc de les Tórtores i el torrent de Bosquerós. A part del mateix poble de Capmany, cap del municipi, hi ha algunes masies disseminades i dos veïnats: Bosquerós i la Vall.

Historia

La familia Capmany és la primera de totes les nissagues, que ostentaren al títol de baró de Capmany. Els seus membres es troben esmentats en diversos documents al llarg de dos-cents anys, des del final del segle XI fins als darrers anys dels segle XIII. Cal destacar Pere de Capmany, que fou un cavaller que tingué una actuació destacada al costat de Jaume I durant la conquesta de Mallorca segons consta en la crònica de Bernat Boades. La familia Capmany desapareix del municipi i l'ocupa la familia Clusa. La torre de defensa del nucli fortificat de Capmany fou construida en l'època dels Clusa. Segudament dels Clusa vindrien els Vilanova que aconseguiren del rei Carles III el títol de marques de Capmany. La successió en el marquesat de Capmany s'ha mantingut fins els nostres dies, però sense cap mena de vinculació amb el poble. Pel que fa la guerra del francès, afecta de ple el poble. L'historiador local Gregori Artizà va estudiar el desastrós balanç de les pèrdues que patí el poble al llarg dels tres anys de la guerra. El 28 d'octubre de 1793, un grup de miquelets del poble aconseguiren foragitar els francesos que volien ocupar el poble i aconseguiren retardar 15 dies l'ocupació del poble. El balanç fou de 18 francesos i 3 miquelets morts. Els miquelets capmanyencs volgueren fer un intent de recuperar el poble pero el comandament de Masarac no els donà suport. Durant la guerra cal destacar que els exercits voluntaris de miquelets i sometent atacaren una columna de 4.500 soldats francesos que escortaven 60 carros. El combat acabà amb 500 francesos morts. Tot i això el balanç de la guerra fou desastrós. Foren tallats 7000 arbres per a fortificar el municipi , l'esglesia i 54 cases foren cremades a mans dels francesos i moltes dones violades. En la memoria del municipi també queda grabat la filoxera i la guerra civil, encara present en la ment de molts Capmanyecs ja que part de la retirada passà pel municipi.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Bosquerós	12
Capmany	467
Mare de Déu de la Mercè	5
Vall, la	30
Verneda, la	4
Font: Municat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 31 38 35 197 251 876 1.032 910 813 814

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 791 710 702 671 711 590 503 442 400 396

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 394 397 409 493 485 494 560 - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia

La vinya i la indústria que en deriva son les principals fonts de riquesa. Capmany és un dels més importants centres vinícoles de l'Empordà. Cal destacar la vintena de cellers particulars que hi ha actualment, sota la Denominació d'Origen Empordà. Cellers com Santamaria, Oliveda, Celler Pages, Trias, Pairó, Arché, Oliver Contí en són un exemple. L'economia capmanyenca viu també del sector serveis, i es beneficia de la proximitat amb la carretera N-II i l'autopista Ap-7. Creix també amb importancia el turisme rural degut a les nombroses cases de turisme rural de la població. Cal destacar el museu d'aixetes que creà Josep Oliveda i Casanovas i que es troba en el celler Oliveda. Més de 5000 aixetes composen la col·lecció i el seu origen és divers ja que està composta per aixetes catalanes, franceses, gregues, egipcies i xineses de procellana. Les mes antigues daten del segle XV i són de bronze. La peça més antiga havia pertangut a la familia dels Borja. Al museu també hi ha una ampolla de vi signada per Salvador Dalí.

Llocs d'interès

Capmany té l'origen en un fort de l'Edat Mitjana. Actualment, l' església, l'Ajuntament i algunes residències particulars són dins del recinte emmurallat. Fora del fort, cal destacar l'ermita de Sant Sebastià i les dues fonts que hi ha al terme municipal.

Cal destacar també el conjunt de Cases de la Vall, situades al sud del municipi, la gran quantitat de masos escampats i el vedat de caça.

Caminant pel terme podem trobar nombrosos menhirs i dólmens amagats pels boscos d'alzines sureres

• Monuments megalítics :
  • Dolmen del Quer Afumat
  • Menhir del Quer Afumat
  • Dolmen del Mirgoler
  • Pedra dels Sacrificis
  • Estanys de Capmany

Al carrer de Santa Llúcia també hi ha el Museu de les Aixetes.

L'església

L'església de Santa Àgata és un edifici fortificat del segle XII o XIII, amb només una nau i un absis semicircular. La façana principal no té cap porta, sinó una finestra doble esqueixada, i arcs arrodonits. La supera un campanar-mur recobert d'una teulada de doble vessant. El portal és a la paret lateral de la part sud i està format per tres arcs en mal estat. Els batents de la porta de fusta estan decorats amb ferros forjats en forma d'espiral de tradició romànica. Té una torre fortificada situada sobre l'absis, que data del segle XIV o XV.

Cronologia

L'ajuntament

• 3300 aC.-3200 aC. Construcció dels monuments megalítics que hi ha al terme.
• 844. El veïnat de Bosquerós és esmentat per primera vegada com a possessió del monestir de Sant Pere d'Albanyà.
• 925. Primera noticia segura sobre la població. Capmany era una gran finca agrícola que el comte Gausbert d'Empúries va vendre a un tal Bladelguer. Els límits d'aquest latifundi coincidien amb els del terme municipal fins a principis del segle XIX
• 1062. Data més reculada sobre l'església parroquial de Santa Àgata.
• 1092. Primera referència a membres de la família de Capmany, barons del poble fins a finals del segle XIII.
• 1288. Durant un intent d'invasió francesa Capmany és ocupat per l'enemic.
• 1298. Primer esment d'un membre de la família Clusa al front de la baronia de Capmany.
• 1301. El bisbe de Girona prohibeix l'encastellament de l'església parroquial. Malgrat tot l'obra es realitzà i encara avui en part perdura.
• 1325. Es produeix una crema de masos provocada pels pagesos de remensa.
• 1331. En un capbreu s'esmenten 94 caps de família del poble.
• 1337. Primera referència a l'hospital de pobres.
• 1483. El vescomte de Peralada reconeix que el tribunal de justícia de Capmany tenia facultat per dictar sentències de mort.
• 1509. El bisbe de Girona autoritza la construcció de la capella de Sant Sebastià.
• 1548. Pren possessió de la baronia Jeroni de Vilanova. Alhora es concedeix al municipi el privilegi d'elegir sobreposats.
• 1716. Segons el primer cadastre municipal al poble hi havia 43 cases.
• 1779. Primera notícia de l'existència de tapers al veïnat de Bosquerós.
• 1787. Cens de Floridablanca que atribueix a Capmany 2151 habitants.
• 1794-1794. Guerra Gran; els capmanyencs hagueren d'evacuar el poble que restà ocupat pels francesos durant deu mesos.
• 1808-1808. Guerra del Francès. Les autoritats franceses imposaren multes a l'ajuntament pels atacs a combois francesos que es produïren dins els límits del terme.
• 1825. Disputes entre les autoritats municipals de Capmany i Bosquerós per qüestions de delimitacions territorials.
• 1839. Neix a Capmany Gregori Artizà, mestre, pedagog i viticultor.
• 1850. L'antic terme municipal de Bosquerós ja havia quedat incorporat al de Capmany.
• 1854-1854. L'ajuntament sol·licita al govern la dispensa en el pagament de la contribució, a conseqüència de la plaga de l'oïdi que afectava totes les vinyes i anul·lava la producció.
• 1861. S'obre al públic el balneari de la Mercè.
• 1868-1872. El capitost liberal local Marsal comanda els anomenats "voluntaris de la llibertat" que es dedicaven a reprimir el republicanisme.
• 1879. Entra a l'Alt Empordà la plaga de la fil·loxera.
• 1896. Temporals d'aigua per la diada de Sant Martí.
• 1900. Un estiu molt calorós i sec va malmetre la meitat de la collita de raïm.
• 1910. Es constitueix la societat L'Amistat
• 1913. Una epidèmia de grip portada de França per veremadors, arrasa el municipi i provocà moltes morts.
• 1916. Fundació del celler cooperatiu El Parral.
• 1922. Finalitzen les obres de construcció de la carretera de Roses al pont de Capmany.
• 1924. Inauguració del primer servei d'autobusos que passava pel poble. La línia anava de Garriguella a Figueres.
• 1927. Construcció dels rentadors públics.
• 1928. Es constitueix la societat La Fraternal.
• 1928. Pel març cau una nevada que perjudicà seriosament els olivars.
• 1936-1939. Guerra Civil. El poble acull gran nombre de refugiats.
• 1946. Una pedregada per l'agost destrueix les vinyes del terme.
• 1956. Una onada de fred malmet el cultiu de l'olivera.
• 1971. S'inaugura el nou edifici escolar.
• 1977. Inauguració del camp de futbol.
• 1982. Restauració de l'església parroquial.
• 1986. Grans pèrdues forestals, agrícoles i ecològiques a causa dels incendis d'estiu.
• 1987. Canalització del tram urbà de la riera Merdançà.
• 1991. Construcció de la pista poliesportiva i dels vestuaris.
• 1992. Inauguració del nou edifici de l'Ajuntament.

Vegeu també

• Puig de la Gla.
• Puig Terrers.

Bibliografia

• Catalunya romànica, 27 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, vol. 9, pp. 439-440.
• Egea i Codina, Antoni - Roig i Simon, Marisa. Diputació de Girona - Caixa de Girona. Any 1995. Quaderns de la Revista de Girona ; 61

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament de Capmany
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya