Capra aegagrus aegagrus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Capra aegagrus aegagrus
Capra aegagrus aegagrus
Capra aegagrus aegagrus

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Artiodactyla
Família: Bovidae
Subfamília: Caprinae
Gènere: Capra
Espècie: C. aegagrus
Subespècie: C. a. aegagrus
Nom trinomial
Capra aegagrus aegagrus
Erxleben, 1777

Capra aegagrus aegagrus és l'avantpassat salvatge de la cabra domèstica. C. a. aegagrus viu sobretot a l'Àsia Occidental. Aquesta espècie viu en grups petits i els mascles sovint van per separat de les femelles. Els mascles vells solen ser solitaris. Solen mantenir les distàncies entre ells: només les cries busquen el contacte corporal. Els mascles s'organitzen segons una jerarquia determinada per mitjà de combats. Els mascles dominants són els únics que es poden aparellar.

En diverses llengües se la coneix vulgarment com a cabra betzoar,[1][2][3][4] perquè en el seu estómac i en el d'altres espècies de cabres i animals remugants es formen betzoars, és a dir, boles de fibra o pèls que hi queden acumulades i que es calcifiquen, a les que s'atribuïen propietats curatives. [5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Maroto Genover, Julià. «Conferència "L'arribada de l'agricultura i la ramaderia a Catalunya"». Butlletí Col·legi Oficial de Metges de Girona, 112, maig 2014 [Consulta: 21 març 2015]. «Gos, xai, cabra, vaca o porc foren els primers animals domesticats, i llop, mufló, cabra betzoar, ur i senglar els seus ancestres salvatges. Dr. Julià Maroto, prehistoriador i paleontòleg de la Universitat de Girona»
  2. Seguí, Bartomeu; Payeras, Llorenç; Ramis, Damià; Martínez, Amparo; Delgado, Juan Vicente. «La cabra salvaje mallorquina: origen, genética, morfología, notas ecológicas e implicaciones taxonómicas» (pdf) (en castellà). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 48, 2005, pàg. 121-151 [Consulta: 21 març 2015]. «El agrimi o cabra de Creta no es según Valdez (1990:536) una verdadera subespecie (Capra aegarus cretica Schinz, 1838) sino una forma geográfica de la cabra bezoar (Capra aegagrus aegagrus), ...»
  3. Naderi, Saeid; Rezaei, Hamid-Reza; Pompanon, François; Blum, Michael G. B.; Negrini, Riccardo. «Te goat domestication process inferred from large-scale mitochondrial DNA analysis of wild and domestic animals» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America. DOI: 10.1073/pnas.0804782105 [Consulta: 21 març 2015]. «"Partition of the genetic variance among geographic regions and populations by analysis of molecular variance for bezoars (Capra aegagrus)"»
  4. «Capra aegagrus Erxleben, 1777 - Козёл безоаровый» (en rus). Институт проблем экологии и эволюции им. А.Н. Северцова. Российской академии наук (ИПЭЭ РАН). [Consulta: 21 març 2015].
  5. Santos Alves, Jorge M. dos. «A pedra-bezoar. Realidade e mito em torno de um antídoto (séculos XVI e XVII)». A: Jorge M. dos Santos Alves; Claude Guillot; Roderich Ptak. Mirabilia Asiática. Productos raros no comércio marítimo (en portuguès). Wiesbaden: Harrassowitz Verlag, 2003. ISBN 3447047046. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capra aegagrus aegagrus Modifica l'enllaç a Wikidata