Caproni Campini N.1

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caproni Campini N.1
Campini-Caproni C.C.2 2009-06-06.jpg
Aparell exposat al Museu històric de la Aeronautica Militare a Vigna di Valle, Bracciano, Itàlia.
Tipus Avió biplaça experimental
Fabricant Società Caproni i Comitti
Dissenyat per Secondo Campini
Primer vol 27 agost 1940
Retirat 1942
Construïts 2

El Caproni Campini N.1 [1] va ser un avió experimental italià dissenyat per Secondo Campini i construït per la companyia Caproni. La seva característica més distintiva era el fuselatge anul·lar, a l'interior se situava un motor de pistó que accionava un compressor triple. Fins a aquest punt, el fuselatge buit era part del disseny d'un motor d'hèlix entubada o hèlix tubular[2] similar al del Stipa-Caproni, però en la secció de cua comptava amb un dispositiu que injectava combustible al flux d'aire i ho prenia, generant impuls suplementari, passant a ser un termorreactor.

Historial[modifica | modifica el codi]

L'enginyer Secondo Campini va fundar el 1931 la seva companyia, la Società Campini per Velivoli i Natani a Reazione, per tal d'investigar la propulsió a reacció. El 1939 va construir una planta motriu que va instal·lar en una cèl·lula que Caproni havia fabricat per avaluar les possibilitats del nou motor. Designat Caproni N.1 va volar per primera vegada el 27 d'agost de 1940, als comandaments del pilot de proves i és italià Mario de Bernardi. Aviat es va comprovar que les prestacions eren decebedores, amb una velocitat màxima de tan sols 375 km/h, inferior a la del biplà contemporani Fiat CR.42. De la mateixa manera, l'ús del posquemador per activar el termorreactor consumia gran quantitat de combustible. El 30 de novembre de 1941, Mario de Bernardi i l'enginyer Pedace el van traslladar l'aeroport de Taliedo, a Milà, al de Guidonia Montecelio a Roma, separats per 478 quilòmetres, el N.1 va haver de fer una escala a Pisa per repostar, aconseguint una velocitat mitjana de 209 km/h. Activa més posquemador afegia 40/45 km/h de velocitat, permetent aconseguir el seu màxim de 375 km/h.

El desenvolupament va ser detingut el 1942, i després de la guerra un dels dos exemplars existents va ser portat al Regne Unit, analitzat i posteriorment destruït. L'exemplar supervivent s'exposa en el Museu Storico dell'Aeronautica en Vigna vaig donar Valle.

Especificacions[modifica | modifica el codi]

Característiques generals

Rendiment


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La denominació de l'aparell no està unificada, variant segons les fonts. La denominació N.1 és militar, mentre que el codi de Caproni era CC.2, encara que en ocasions es canvia l'ordre del nom, passant a ser Campini Caproni, afegint un guió entre els noms i fins i tot cridant simplement Campini.
  2. (D21). Htm Technical English - Catalan Vocabulary

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bishop, Chris. The Encyclopedia of Weapons of World War II (en anglès). Barnes & Noble, 1998, p. 325. ISBN 0-7607-1022-8. 
  • Enciclopèdia Il·lustrada de l'Aviació: Vol.5 - pag. 1052, RDIT. Delta, Barcelona, ​​1983 ISBN 84-85822-52-8

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caproni Campini N.1 Modifica l'enllaç a Wikidata