Capsigrany
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Il·lustració d'una parella de capsigranys.
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lanius senator Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
 Refugis d'estiu (taronja) i d'hivern (blau)
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
L. senator badius |
||||||||||||||
El capsigrany, capser, capsot, botxí garser, gaig botxí o botxí garser vermell (Lanius senator) és un moixó insectívor i el més comú dels lànids presents als Països Catalans. Fa 17 cm de llargada i té el front i els costats del cap de color negre brillant, i la part superior del cap i la posterior del coll de color rogenc intens. El dors, la cua i les ales són de color negrós, amb taques blanques, i les parts inferiors són blanquinoses.
Ocupa gran quantitat d'hàbitats, entre els quals es troben totes les zones de maresmes. A més, és un dels ocells més freqüents als boscos cremats. Està més estès que el botxí septentrional (Lanius excubitor), entre altres raons perquè s'adapta millor a la companyia dels humans. Ocell de règim carnívor, té el costum -com d'altres espècies de la mateixa família- d'empalar les preses a les espines de les plantes a fi d'esquarterar-les amb més facilitat, o bé per guardar-les com a reserva d'aliment.[1] És habitual de veure'l apostat als fils de telèfon.[2]
Cria a l'Europa meridional, Orient Mitjà i nord-oest d'Àfrica, i hiverna a l'Àfrica tropical. Als Països Catalans pot ésser observat d'abril a setembre. Fa un niu mal acabat en arbres i arbusts, amb arrels, branques, llana, pèls o plomes com a folre. A l'abril-juny la femella l'omple amb 5 o 7 ous, els quals s'han d'escalfar durant 16 dies. Els petits capsigranys triguen 19-20 dies a deixar-lo.
Referències [modifica]
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 137. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, pàgina 100. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs [modifica]
- Estudi del capsigrany al Principat de Catalunya. (català)
- Vídeos de capsigranys en llur hàbitat natural. (anglès)
- Descripció, hàbitat i distribució geogràfica d'aquesta espècie. (francès)
- Fotografies i identificació d'aquest ocell. (anglès)
- Fotografies i enregistrament sonor del cant del capsigrany. (castellà)
- Vídeo d'una femella de capsigrany enregistrat a Etiòpia. (anglès)
- Alimentació i reproducció del capsigrany. (portuguès)
- Fotografies i llocs d'avistament d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
- El capsigrany a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Taxonomia i conservació de l'espècie. (anglès)
- BirdLife International (2004). Capsigrany. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 19 de maig del 2008 (anglès).
