Captura i emmagatzematge de diòxd de carboni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Corymbia ficifolia, a Tasmània, Austràlia.

La captura i emmagatzematge de diòxid de carboni (en anglès: biosequestration) és la captura i emmagatzemamanet del gas hivernacle diòxid de carboni a través de processos biològics.

Això pot ser per increment de la fotosíntesi (a través de pràctiques com la reforestació / prevenció de la desforestació i enginyeria genètica); per augmentar l'atrapament de carboni del sòl en agricultura; o usant la bioseqüestració per les algues per tal d'absorbir les emissions de diòxid de carboni de la combustió del carbó, petroli o gas produïts en la generació d'electricitat.

La bioseqüestració és un procés natural que ja ha ocorregut en el passat i és el responsable de la formació dels extensos dipòsits de carbó i petroli. És un concepte polític clau en la mitigació del canvi climàtic.[1] En general no es refereix al segrest de diòxid de carboni en els oceans ni l'acidificació dels oceans o formació de roques o a l'ús de productes químics per capturar diòxid de carboni.

La importància de les plantes en emmagatzemar diòxid de carboni[modifica | modifica el codi]

Jardins de Kew David Iliff, 2008
Increment de CO2 en anys recents

Després del vapor d'aigua el diòxid de carboni és el més abundant i estable dels gasos hivernacles en l'atmosfera, el metà ràpidament reacciona i forma vapor d'aigua i diòxid de carboni.

La reforestació i la reducció de la desforestació pot incrementar la bioseqüestració de quatre maneres. Primer incrementant el volum del bosc existent, segon incrementant la densitat de la densitat de carboni, tercer expandint lús de productes forestals que substitueixin lesemissions dels combustibles fòssils i quart reduint les emissions de carboni.[2]

Per potenciar la fotosíntesi es pot fer modificant genèticament els RuBisCO en les plantes per incrementar l'activitat catalítica o d'oxigenació d'aquest enzim.[3]

Les plantes amb metabolisme de fixació de carboni del tipus C4 representen unt 5% de la biomassa de la terra i un 1% de les espècies de plantes conegudes,[4] però representen un 30% de la fixació de carboni terrestre.[5]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Garnaut 2008, p. 558 p. 609 defineix la bioseqüestració com la de tots els gasos hivernacles en general.
  2. Canadell JG, Raupach MR. «Managing Forests for Climate Change». Science, 320, 5882, 2008, pàg. 1456–7. DOI: 10.1126/science.1155458. PMID: 18556550.
  3. Spreitzer RJ, Salvucci ME. «Rubisco: structure, regulatory interactions, and possibilities for a better enzyme». Annu Rev Plant Biol, 53, 2002, pàg. 449–75. DOI: 10.1146/annurev.arplant.53.100301.135233. PMID: 12221984.
  4. Bond WJ, Woodward FI, Midgley GF. «The global distribution of ecosystems in a world without fire». New Phytologist, 165, 2, 2005, pàg. 525–38. DOI: 10.1111/j.1469-8137.2004.01252.x. PMID: 15720663.
  5. Osborne, C. P.; Beerling, D. J. «Nature's green revolution: the remarkable evolutionary rise of C4 plants». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 361, 1465, 2006, pàg. 173–94. DOI: 10.1098/rstb.2005.1737. PMC: 1626541. PMID: 16553316.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Greenfleet (not-for-profit company assisting with biosequestration options) http://www.greenfleet.com.au

Pew Center on Global Climate Change. Biosequestration fact sheet. http://www.pewclimate.org/technology/factsheet/Biosequestration