Caqui (color)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre caqui (color). Vegeu-ne altres significats a «caqui».
Pantaló caqui en l'uniforme de la caserna general de la Jurong Police Division de Singapur.

El caqui és un matís de color bru (marró) tirant a verd o a groc. La mostra d'aquest article és una opció de caqui, ja que no és determinat sinó que comprèn un conjunt de matisos que, com dèiem, s'estén entre el verd i el groc, sempre entorn del marró. En general diem que un objecte o un vestit és caqui quan el color es pot interpretar com un beix, marró o groc verdosos (però sense que hi predomini l'efecte verdós). És un color d'intensitat mitjana, no saturada, que els coloristes consideren dins el camp cromàtic del marró.

Contràriament a les aparences, el nom del color no ve de la fruita anomenada també caqui, que és de color vermell, sinó de l'hindustànic khaki, derivació de l'adjectiu persa khki, que significa 'color de pols o de terra'. Usat per primera vegada en urdú per designar el color dels uniformes fabricats a l'Índia per a l'exèrcit britànic, aquesta paraula va passar a l'anglès amb l'ortografia khaki, i d'ací s'expandí pertot; el català el va adaptar a caqui.

Per tal d'evitar malentesos, convé puntualitzar que en l'exèrcit estato-unidenc el color caqui es denominava olive drab, terme que, per tant, no designa pas el verd oliva, malgrat les aparences.

Una mostra del color caqui:


Caqui
About these coordinatesAbout these coordinates
— Coordenades de color —
Triplet hex #C3B091
RGBB (r, g, b) (195, 176, 145)
HSV (h, s, v) (37°, 26%, 76%)
Referències [Sense referències]
B: Normalitzat a [0–255] (octets)

Ús militar[modifica | modifica el codi]

El món militar fou l'origen i la clau de la popularització del color caqui, i també el primer camp d'aplicació que va tenir. L'exèrcit britànic l'usà primer a l'Índia (on conegué aquest color), al principi extraoficialment. A partir de 1867 anà generalitzant-lo a les tropes colonials; les guerreres roges foren usades en campanya per darrera volta el 1882, a Egipte.

Arran l'amarga experiència de la Guerra dels Bòers, el 1902 el color caqui fou adoptat per a l'uniforme únic de tot l'exèrcit britànic, incloent-hi les tropes metropolitanes, tot renunciant definitivament al roig que l'havia caracteritzat durant segles; els altres exèrcits de la Commonwealth (Canadà, Sud-àfrica, Austràlia, etc.) secundaren la mesura tot seguit. Això suposà una revolució uniformològica internacional, perquè consciencià la majoria d'exèrcits del món de la necessitat d'abandonar els tradicionals uniformes multicolors i ornamentats i de substituir-los per d'altres de monocolors que tendissin a mimetitzar-se amb el terreny. La majoria dels que feren aquesta opció en el període de pre-guerra optaren, alhora, per algun to de caqui. Fou el cas dels EUA (1903), el Japó (1904), Rússia (1907), Grècia i Bulgària (1908), l'Imperi Otomà (1909), Montenegro (1910), Espanya (1914), etc. Hi hagué excepcions a la norma caqui: el blau grisenc d'Àustria-Hongria (1908), Romania (1912) i Suïssa (1914); el verd grisenc d'Itàlia (1909) i dels Països Baixos (1912); el gris de Sèrbia (1908), Alemanya (1910) i els països nòrdics...

Uniformes caqui britànics prototípics: a la dreta, caçadora del battle dress m. 1938/49; a l'esquerra, guerrera d'oficial m. 1902/13

Durant la Primera Guerra Mundial el caqui fou adoptat per Bèlgica (1915), mentre que França optava en solitari pel blau cel (bleu horizon, 1915).

El període d'entreguerres conegué una nova embranzida del caqui, que fou adoptat per la majoria dels estats nous (URSS, països bàltics, Polònia, Txecoslovàquia), i també per Hongria (1920), Romania (1921), Suècia i Dinamarca (1923) i, tardanament, França (1935). Alhora s'estenia per altres continents: l'adoptaren diversos exèrcits iberoamericans i també els d'Egipte, Etiòpia, Pèrsia/Iran, Afganistan, Siam/Tailàndia, Xina (per a estiu), etc., etc. Encara hi hagué excepcions a la norma: el gris d'Alemanya, Àustria, Portugal, Suècia (que el readoptà el 1939), Noruega, Iugoslàvia i la Turquia kemalista; el verd grisenc d'Itàlia, Països Baixos, Irlanda i Albània; el blau grisenc de Suïssa i Finlàndia...

El nombre d'exèrcits vestits de caqui augmentà encara en la segona postguerra mundial, sovint mitjançant la imitació del battle dress britànic per part d'exèrcits (com ara l'italià i el neerlandès) que havien usat altres colors; també per imitació del model soviètic per part d'altres exèrcits del Pacte de Varsòvia (sobretot en el període estalinista); i, sobretot, mitjançant la descolonització, quan l'adopten força exèrcits dels nous estats independents (els àrabs, per exemple).

Entre la segona meitat de la dècada dels cinquanta i inicis de la dels seixanta els EUA i el Regne Unit (més la Commonwealth) passaren del caqui al verd oliva, i ràpidament foren imitats per multitud d'altres exèrcits (els de l'OTAN, diversos del Pacte de Varsòvia, molts d'iberoamericans i d'africans, etc.); això suposà la fi de l'edat d'or del caqui, juntament amb la consagració del verd oliva com a color militar per excel·lència. Des de mitjans anys seixanta, doncs, el caqui només és conservat per les Forces Armades de l'URSS (que de tota manera el 1970 adoptaran un to més verdenc per a campanya), per exèrcits de països tòrrids (Magrib i Pròxim Orient), etc.[1]

D'ençà la Segona Guerra Mundial, molts exèrcits tenen una variant caqui de l'uniforme habitual per a usar-la quan han de combatre en escenaris desèrtics o tòrrids. Com que a hores d'ara l'uniforme habitual acostuma d'ésser mimètic, la variant desèrtica és usualment un uniforme mimètic en què el color de base és el caqui.


Simbolisme i ús[modifica | modifica el codi]

  • El caqui s'associa a roba militar. Per extensió la moda l'ha adoptat freqüentment com a color de roba de carrer. Cal tenir en compte que el caqui dels grans modistes cobreix un camp cromàtic més extens que el caqui militar perquè també el gris verdenc i el verd fosc s'hi denominen caqui.


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. A la mateixa Europa, emperò, un dels darrers a abandonar el caqui fou l'exèrcit espanyol, que no passà al verd fins a 1978 (passeig) i 1979 (campanya).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mollo, Andrew. Army uniforms of World War 1: European and United States armies and aviation services. Illustrated by Pierre Turner. Polle: Blandford, 1977. (Blandford colour series) ISBN 0-7137-0821-2
  • Mollow, Andrew. Army uniforms of World War 2. Illustrated by Malcolm McGregor. Repr. with corrections. London: Blandford, 1974. (Blandford colour series) ISBN 0-7137-0611-2
  • Mollo, John. Military fashion: a comparative history of the uniforms of the great armies from the 17th century to the First World War. London: Barrie & Jenkens, 1972. ISBN 0-214-65349-8

Vegeu també[modifica | modifica el codi]