Caragolí comú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Caragolí comú
Caragolí comú emergint de la closca (Suècia)
Caragolí comú emergint de la closca (Suècia)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Mollusca
Classe: Gastropoda
Clade: clade Caenogastropoda
clade Hypsogastropoda
clade Littorinimorpha
Superfamília: Littorinoidea
Família: Littorinidae
Gènere: Littorina
Espècie: Littorina littorea
Nom binomial
Littorina littorea
(Linnaeus, 1758)

El caragolí comú, (Littorina littorea), és una espècie marina de gasteròpode comestible.

Closca[modifica | modifica el codi]

Closca de caragolí comú

La closca arriba a fer de 10 a 12 mm essentel límit superior de 30 mm.[1] La closca pot pesar 55 mm.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Són originaris del nord-est de l'oceà Atlàntic, des de les costes del nord de la península Ibèrica, Irlanda, Escandinàvia i Rússia.

Expansió[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie ha estat introduïda a la costa de l'Atlàntic d'Amèrica del Nord de manera accidental durant el segle XIX i ara és el mol·lusc predominant des de Nova Jersey cap al nord. També s'ha trobat a la costa del Pacífic de Califòrnia a Washington. La seva presència causa danys a Nord-amèrica per la competència amb les espècis de mol·luscs natives

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es troba en roques en la zona alta i mtjana entre marees. També es troba en bassiols marins i en estuaris i pot arribar a fondàries de 60 m.

Cicle vital[modifica | modifica el codi]

Les femelles del cargolí comú ponen entre 10.000 a 100.000 ous continguts en una càpsula còrnia de la que escapa la larva i es posa al fons marí. Si el clima ho permet pot alimentar-se durant tot l'any. Arriba a la maduresa amb 10 mm i pot viure entre 5 i 10 anys.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenta principalment d'algues però pot menjar invertebrats petits com les larves del percebe.

Ús[modifica | modifica el codi]

Restes de dinar al Magdaleniense Inferior Cantàbric (15.000 abans del present) de Altamira.

Ha servit d'aliment durant centenars d'anys. A Gran Bretanya, Irlanda i Bèlgica són molt consumits. Als Països Catalans són molt apreciats. També són considerats molt bons a les cuines africanes i asiàtiques. Tenen molta proteïna (15%) poc greix (!,4%) i poques calories.

Els caraolins poden servir d'esquer per a la pesca.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Common periwinkle at marlin.ac.uk consultat 16.10.2008
  • Abbott, R. Tucker, 1974. American Seashells. Second edition. Van Nostrand Rheinhold, New York
  • Abbott, R. Tucker, 1986. Seashells of North America, St. Martin's Press, New York

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]