Caragolet comú americà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Caragolet comú americà
House-wren.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Troglodytidae
Gènere: Troglodytes
Espècie: T. aedon
Nom binomial
Troglodytes aedon
(Vieillot, 1809)

El caragolet comú americà [2] (Troglodytes aedon) és un ocell de la família dels troglodítids (Troglodytidae) pròxim al caragolet eurasiàtic i resident a les dues amèriques.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fan 11 - 13 cm de llargària i 15 d'envergadura, amb un pes de 10 - 12 g.
  • Plomatge variable en funció de la subespècie, amb les parts en general marró grisenc i les inferiors des de marró fins blanc. Cua curta.
  • Llistes negroses a les ales i la cua. Feble cella i anell ocular.
  • Bec llarg i prim amb mandíbula superior negrosa, i inferior pàl·lida. Les potes rosades o grises.
  • Joves més foscs que els adults.
  • El seu cant és audible durant la nidificació i rarament fora d'aquesta etapa. Hi ha marcades variacions geogràfiques en el cant.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Habiten variats hàbitats, des de boscos, garrigues i praderies fins terres de conreu i ciutats, des de Canadà fins a la Terra del Foc. Les poblacions septentrionals passen l'hivern més cap al sud, arribant fins a Mèxic.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els mascles construeixen, normalment a un arbre o arbust, però també en parets, un niu amb forma de tassa amb petites branquillons, afegint plomes, llana, pels, molsa i altres materials. Allí la femella pon 2-8 ous de color crema amb taques roges, que cova durant 12 - 19 dies. Els joves són alimentats pels dos pares.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És un ocell insectívor, que menja aranyes i insectes que recull del terra o les plantes.

Sistemàtica[modifica | modifica el codi]

Aquests moixons s'han classificat en tres grups principals i diferents subespècies insulars:

  • Grup septentrional (aedon) que inclouria les poblacions des de Canadà fins al sud dels Estats Units.
  • Un grup amb gola marró (brunneicollis), des del sud dels Estats Units fins a Mèxic central.
  • Grup meridional (musculus), des del sud de Mèxic fins al sud d'Amèrica del Sud.
  • Diverses subespècies endèmiques de medis insulars restringits.

En la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 3.3, 2013) es descriuen 33 subespècies.

Referències[modifica | modifica el codi]