Caravel·la

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rèplica de les anomenades «Tres Caravel·les» (en realitat dues caravel·les i una nau) al Muelle de las Carabelas de Palos de la Frontera.
Caravel·la llatina, Boa Esperança, de Portugal.

Una caravel·la era un vaixell de vela utilitzat entre els segles XIV i XVII. Era lleugera, molt alta, ampla i relativament curta (de fins a 30 metres), d'aparell llatí (i més endavant també rodó), i comptava amb dos o tres pals, sobre una sola coberta i amb un elevat castell de popa. Gràcies a aquestes característiques va poder afrontar amb èxit els viatges d'exploració a través de l'oceà: anava a deu quilòmetres per hora i podia navegar contra vent. D'origen portuguès, va ser perfeccionada a l'Escola de Navegació de Sagres, fundada per Enric el Navegant a començament del segle XV; el model portuguès es va imposar a la resta de la península Ibèrica, sobretot a Andalusia, on es va crear la caravel·la d'aparell rodó.

Amb aquest tipus de velam, la conducció d'una caravel·la requeria molta més destresa i coneixement que amb les embarcacions més comunes del final de l'edat mitjana i començament del Renaixement, especialment les naus, carraques i coques. Això comportava una millora significativa de la maniobrabilitat amb qualsevol tipus de vent; tanmateix, aquest tipus de vela no permet aprofitar al màxim el vent de popa com ho fan les veles rectangulars.

És molt probable que les caravel·les hagin evolucionat dels dhows àrabs quan aquests es van introduir a la península Ibèrica durant l'ocupació musulmana.

Al principi les caravel·les es van utilitzar com a embarcacions pesqueres. Però a causa de les seves qualitats marineres així com pels avenços en la construcció naval de les drassanes dels regnes peninsulars, les seves prestacions es van estendre a la càrrega i l'exploració.

Cristòfor Colom va emprendre la seva famosa expedició a les Índies el 1492 a bord d'una nau, la Santa María, que servia de vaixell d'abastament per a les caravel·les la Pinta i la Niña, d'uns 20 m d'eslora per 7 m de mànega.

En els anys posteriors al descobriment i la conquesta d'Amèrica, les caravel·les van anar caient en desús tal com anaven apareixent nous tipus de vaixells, especialment els galions, que tenien com a precedent les naus i carraques; però amb enormes millores en les seves prestacions, especialment capacitat de càrrega, resistència i maniobrabilitat.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caravel·la