Carbó boghead

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El carbó boghead o torbanita és un tipus d'hulla, classificat habitualment entre els esquistos bituminosos, formada per algues unicel·lulars (Pila bibractensis), rica en hidrocarburs.[1] Per tant, també es considera una varietat d'esquist bituminós de gra fi negre. En general passa com a masses lenticulars, sovint associats amb els dipòsits de carbó del Permià.[2][3] La torbanita es classifica com pissarres lacustres oli de tipus.[4] Consisteix normalment en un 88% de carboni i 11% d'hidrogen.[2] L'oli de parafina pot ser destil·lat a partir d'algunes formes de torbanita, un procés descobert i patentat per James Young l'any 1851. Malgrat un elevat contingut de volàtils, no és usada com a combustible, perquè fa massa cendra. Per destil·lació n'és obtingut un carburant anàleg a l'essència de petroli.[1]

La torbanita porta el nom de la localitat de Torbane Hill, prop de Bathgate, a Escòcia.[5] Altres dipòsits importants de torbanita es troben a Pennsilvània i Illinois (EUA), al Transvaal (Sud-àfrica), a la conca de Sydney, Nova Gal·les del Sud (Austràlia);[6] el major dipòsit que es troba a Glen Davis, i a Nova Escòcia, (Canadà).[2][5]

La matèria orgànica (telalginita) de la torbanita deriva d'unes plantes microscòpiques riques en lípids que són similars en aparença a una colònia de Botryococcus braunii, una alga verda d'aigua dolça.[2][3][5] Aquesta prova i els hidrocarburs extracel·lulars produïts per l'alga han portat els científics a examinar l'alga com una font de torbanites del Permià,[7] i un possible productor de biocarburants.[8] La torbanita conté quantitats de vitrinita[9] i inertinita, però la seva presència varia en funció dels jaciments on s'extreu.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Carbó boghead». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Yen, Teh Fu; Chilingar, George V. Oil Shale. Amsterdam: Elsevier, 1976, p. 4–5; 28. ISBN 9780444414083 [Consulta: 6 juliol 2009]. 
  3. 3,0 3,1 Lee, Sunggyu. Oil Shale Technology. CRC Press, 1990, p. 20. ISBN 9780849346156 [Consulta: 11 maig 2008]. 
  4. Hutton, A.C. «Petrographic classification of oil shales». International Journal of Coal Geology. Elsevier, 8, 3, 1987, pàg. 203–231. DOI: 10.1016/0166-5162(87)90032-2.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Dyni, John R. «Geology and resources of some world oil-shale deposits (Presented at Symposium on Oil Shale in Tallinn, Estonia, November 18-21, 2002)» (PDF). Oil Shale. A Scientific-Technical Journal. Estonian Academy Publishers, 20, 3, 2003, pàg. 193–252. ISSN: 0208-189X [Consulta: 17 juny 2007].
  6. Brian Ayling. «Shale mining relics at Airly, Genowlan Creek and Torbane, NSW». Arxivat de l'original el 2012-02-27. [Consulta: 30 gener 2010].
  7. Meuzelaar, Henk L. C.; Windig, Willem; Futrell, Jean H. [et al.].. «Pyrolysis mass spectrometry and multivariate analysis of several key world oil shale kerogens and some recent alginites». A: Aczel, Thomas. Mass spectrometric characterization of shale oils: a symposium. Philadelphia: ASTM International, 1986, p. 81-105. ISBN 9780803104679 [Consulta: 6 juliol 2009]. 
  8. Lee, Robert E. Phycology. 3. Cambridge, [England]: Cambridge University Press, 1999, p. 246–247. ISBN 9780521638838. 
  9. Maceral de les hulles i de les antracites, component dels carbons brillants. «vitrinita». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 13 agost 2010].

Enllaços externs[modifica]