Carbó vegetal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carbó vegetal.

El carbó vegetal és un material combustible sòlid, fràgil i porós amb un alt contingut en carboni (aproximadament del 80%). Es produeix per escalfament de fusta i altres residus vegetals, fins a temperatures que oscil·len entre els 400 i els 700 °C, en absència d'aire.

El poder calorífic del carbó vegetal oscil·la entre 29 000 i 35 000 kJ/kg, i és molt superior al de la fusta, que oscil·la entre 12 000 i 21 000 kJ/kg.

Història[modifica | modifica el codi]

El carboneig era una tasca desenvolupada entre els mesos de novembre i març. La manca de carbó mineral a Catalunya va obligar a una explotació més intensiva del carbó vegetal. Les fustes de faig, roure i, sobretot, d'alzina, eren les més utilitzades per fer-ne carbó. Es tallaven els arbres i de la llenya resultant se'n feien piles, que s'encenien i s'iniciava el procés de la cuita. Un cop apagada la pila, s'arrencava el carbó, s'omplien les sàrries i es pesaven. Els carboners s'estaven al mateix bosc mentre durava l'època de carboneig i s'allotjaven en les barraques construïdes per ells mateixos.[1]

La demanda de carbó vegetal va ser remarcable i molt intensa en moments com la Primera Guerra Mundial o la Guerra Civil Espanyola i la postguerra. A partir de la segona meitat del segle XX, l'aparició de l'electricitat i el gas va comportar la desaparició de l'art de fer carbó.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carbó vegetal Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «El suro i el carbó». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 18 de novembre de 2012].