Carbassó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Carbassó
Fruit de carbassó
Fruit de carbassó

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Cucurbitales
Família: Cucurbitaceae
Gènere: Cucurbita
Espècie: C. pepo
Nom binomial
Curcurbita pepo
L.

El carbassó o carabasseta és una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbàcia de la família de les cucurbitàcies. És originària d'Amèrica on era un dels principals conreus dels pobles indígenes precolombins. Actualment ha passat a formar part de la cuina mediterrània.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Planta de carbassó

Planta anual monoica (flors masculines i femenines separades en la mateixa planta). Les formes conreades normalment tenen les fulles erectes (varietats modernes)però també n'hi ha de reptants(varietats antigues) i aleshores les plantes poden estendre's fins a arribar a uns quants metres de llargada. Les fulles són palmejades amb pèls no vulnerants i tenen uns peciols molt llargs i acanalats. Les flors són relativament grosses i de color groc, les femenines amb el pistil molt visible, tenen l'ovari en forma de petit carbassó. El fruit és en forma de pepònide (com la resta de les cucurbitàcies)molt allargat i de grans dimensions quan està fisiològicament madur és de color groc amb gran quantitat de llavors.

Conreu[modifica | modifica el codi]

Planta rústica El seu zero vegetatiu o punt termomètric on inicia el creixement, se situa al voltant dels 10°C i és molt més baix que el de melons i síndries. És planta de fàcil conreu i ràpid creixement però que necessita molta aigua. Els carbassons s'agafen immadurs perquè si no perden les qualitats gustatives. També es mengen les flors (a Mèxic les prefereixen als fruits)i les llavors que són del tipus de les altres carbasses.

Descripció botànica[modifica | modifica el codi]

Descripció vegetativa[modifica | modifica el codi]

La forma vital de Raunkjaer de Cucurbita pepo correspon a la de teròfit.

La carbassa és una planta herbàcia de gran port. És anual, rastrera, monoica i de tall angular. Pot arribar fins als deu metres de llarg i està dotada de nombrosos circells, a conseqüència, la tija serà ajaguda, normalment prostrada i enfiladissa.

L'arrel és aèria i té ramificacions que ens porten a arrels secundàries més primes. Presenta fulles grans i cordiformes, posseeixen cinc lòbuls situats al marge punteguts, denticulats o circulars, segons l'espècie. La pilositat de les cucurbita pepo és suau.

Descripció reproductora[modifica | modifica el codi]

Flors i fulles de la Cucurbita pepo

Presenten flors generalment unisexuals, actinomorfes i pentàmeres. Són molt vistoses, solitàries.

El periant és doble i acostuma a estar integrat en cada verticil per 5 peces, les de la corol·la soldades parcialment entre elles, i més rarament lliures. Està soldat a la part basal, formant una corol·la en forma de copa que pot arribar als set cm de diàmetre. Té un color ataronjat.

Les flors són unisexuals, monoiques i dioiques. Les primeres flors a aparèixer són les masculines, però progressivament va augmentant el nombre de flors femenines en la planta.

Hi ha flors masculines amb receptacle acampanat o tubulós. Presenten un androceu polimòrfic integrat per 5 estams lliures, produint grans de pol·len tricolpoporats o trizonoporats.

Les flors femenines presenten un gineceu ínfer o semiínfer, integrat generlament per 3 o 4 carpels fusionats en un ovari unilocular que es perllonga en un o diversos estils i en el seu interior s'ubiquen nombrosos primordis seminals.

Per presentar inflorescència, les flors es disposen agrupades en un sistema de branques especialitzat, generalment amb fulles simplificades (bràctees) a la base o sense fulles, per tant no presenta inflorescència la Cucurbita pepo.

El fruit o carbassa és una gran baia de color ataronjat, globulosa, amb peduncle cilíndric i polpa carnosa, esponjosa i filamentosa la seva part central; conté nombroses llavors blanques ovoides i planes.

Carbassó de la varietat ovifera (en francès páttisson)

En la varietat ovifera el fruit té forma de turbant i sovint és de pèla blanca

Característiques nutritives[modifica | modifica el codi]

Planta aquosa amb només 15 quilocalories per 100 grams. Té un alt contingut en folats, vitamines i potassi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Berdonces, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.
  • Pius Font i Quer. Diccionario de Botánica. Ed. Península. Barcelona, 2000.
  • Izco, J.(coord.)Botánica. Ed. McGraw-Hill - Interamericana de España, S.A.U., 2004. Universidad de Santiago
  • Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica, 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.
  • Starrgrove, M.B. Herb, nutrient and drug interactions: clinical implications and therapeutic. Editorial Elsevier. St Louis, 2008. ISBN 978-0-323-02964-3.
  • Alonso, J.R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos, 2a. ed. Ed. Corpus. Buenos Aires, 2004. ISBN 978-987-20292-3-4.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carbassó