Carboner ver

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Carboner ver
Exemplars fotografiats a Commanster (Bèlgica).
Exemplars fotografiats a Commanster (Bèlgica).
Il·lustració de l'any 1797
Il·lustració de l'any 1797
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Agaricomycetes
Ordre: Russulales
Família: Russulaceae
Gènere: Russula
Espècie: R. nigricans
Nom binomial
Russula nigricans
(Bull.) Fr., 1838[1]
Sinònims
  • Agaricus adustus var. elephantinus (Pers. 1801)
  • Agaricus elephantinus (Sowerby, 1788)
  • Agaricus nigrescens (Lasch, 1829)
  • Agaricus nigricans (Bull., 1798)
  • Omphalia adusta elephantinus (Bolton) Gray, 1821
  • Omphalia adusta var. elephantinus (Pers.) Gray, 1821
  • Russula elephantina (Bolton) Fr., 1838[2]
Exemplars fotografiats a prop de París.
Carboner a Commanster, Bèlgica

El carboner ver o carboner gros[3] (Russula nigricans) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.[4]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Del llatí nigricans (negrós) perquè la seua carn esdevé de color negre.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • És de mida gran.
  • S'enfosqueix fins a negre a mesura que es fa gran.
  • Barret estès, primer grisenc i després negrós, de 6 a 12 cm de diàmetre.
  • Cama curta i gruixuda.
  • Al frec, la superfície es torna vermellosa, amb el temps bruna, i finalment negra.
  • Làmines molt separades, gruixudes, espaiades i aviat ennegrides a partir de l'aresta en l'adult.
  • La carn, dura i fràgil, és al tall blanca, tot seguit rosa i després lentament negra. També és dolça i, al final, lleugerament coent.
  • L'esporada és de color blanc.
  • Olor feble a fruites.[5][6][7][8][9][10][11]

Paràsits[modifica | modifica el codi]

És parasitat per Asterophora lycoperdoides i Asterophora parasitica.[12]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Fructifica als boscos de planifolis (especialment faigs) i de coníferes a la darreria de l'estiu i a la tardor, i entre 0-1.412 m d'altitud.[13]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Europa (incloent-hi les illes Britàniques) i la costa atlàntica de Nord-amèrica.[14]

Ús culinari[modifica | modifica el codi]

La seua carn (dura i alhora grumollosa) conjuntament amb el seu color i el seu sabor acre, no el fan un bon comestible. Segons alguns autors, sembla que, fins i tot, ha provocat certs trastorns.[15][16][17]

Propietats medicinals[modifica | modifica el codi]

Entre d'altres, té propietats antitumorals[18][19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. TERMCAT (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 63.
  6. Roger Phillips, 2006. Mushrooms. Pan MacMillan. p. 47. ISBN 0-330-44237-6.
  7. Encyclopedia of Life (anglès)
  8. RogersMushrooms (anglès)
  9. isona.org (català)
  10. Medicinal Mushrooms (anglès)
  11. first-nature.com (anglès)
  12. BioLib (anglès)
  13. ZipCodeZoo (anglès)
  14. David Arora, 1986. Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4.
  15. Enciclopèdia Catalana (català)
  16. Sociedad Micológica Errotari (castellà)
  17. RedNaturaleza (castellà)
  18. Ohtsuka S, Ueno S, Yoshikumi C, Hirose F, Ohmura Y, Wada T, Fujii T, Takahashi E. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513, 26 de setembre del 1973.
  19. Keller C, Maillard M, Keller J, Hostettmann K. Screening of European fungi for antibacterial, antifungal, larvicidal, molluscicidal, antioxidant and free-radical scavenging activities and subsequent isolation of bioactive compounds. Pharmaceutical Biology. 2002 40(7):518-25.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tan BW, Xu JB, Dong ZJ, Luo DQ, Liu JK. Nigricanin, the first ellagic acid derived metabolite from the Basidiomycete Russula nigricans. Helv Chim Acta. 2004 87(4):1025-8.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]