Carboni-12

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Carboni-12 és el més abundant dels dos isòtops estables de l'element carboni, que representen un 98,89% del carboni; conté 6 protons, 6 neutrons i 6 electrons.

Carboni-12 és de particular importància, ja que s'utilitza com l'estàndard del qual les masses atòmiques de tots els núclids es mesuren: el seu nombre de massa és, per definició, 12.

Història[modifica | modifica el codi]

Abans de 1959 tant la IUPAP i la IUPAC tendien a utilitzar l'oxigen per definir el mol, els químics definint al mol com el nombre d'àtoms d'oxigen que tenia una massa de 16 g, els físics utilitzant una definició similar però només amb els isòtops d'oxigen-16. Les dues organitzacions van convenir a 1959/60 per definir el mol de la següent manera:

El mol és la quantitat de substància d'un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 quilograms de carboni 12; el seu símbol és el «mol».[1]

Això va ser aprovat pel CIPM (Comitè Internacional de Pesos i Mesures) el 1967, i el 1971 va ser aprovada per la 14a CGPM (Conferència General de Pesos i Mesures).

El 1961, l'isòtop carboni-12 va ser seleccionat per substituir a l'oxigen com l'estàndard relative al qual es mesuren els pesos atòmics de tots els altres elements.[2]

El 1980, la CIPM va aclarir la definició anterior, definint que els àtoms de carboni-12 no estan consolidades i en el seu estat fonamental.

Estat Hoyle[modifica | modifica el codi]

L'«estat Hoyle» és un estat excitat del carboni-12 amb precisament les propietats necessàries per permetre només crear la quantitat correcta de carboni en un entorn estel·lar. L'existència de l'Estat Hoyle és essencial per a la nucleosíntesi del carboni en la crema d'heli a les gegants vermelles. L'estat de ressonància va ser predit per Fred Hoyle a la dècada del 1950 sobre la base de l'abundància observada d'elements pesats en l'univers. L'estat de ressonància permet que es produeix carboni mitjançant el procés triple-alfa. L'existència de l'estat Hoyle ha estat confirmat, però les seves propietats concretes encara estan sent investigades.[3]

Purificació isotòpica[modifica | modifica el codi]

Els isòtops de carboni poden ser separats en forma de gas de diòxid de carboni per reaccions d'intercanvi químic en cascada amb carbamat d'amina.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Unit of amount of substance (mole)» (en anglès). BIPM. [Consulta: 28-03-2010].
  2. «Atomic Weights and the International Committee — A Historical Review» (en anglès), 26-01-2004.
  3. Victor J. Stenger. «Is Carbon Production in Stars Fine-Tuned for Life?» (pdf) (en anglès). Skeptical Briefs (Vol. 20, No. 1), març 2010. [Consulta: 28-03-2010].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carboni-12