Carcaixent

Carcaixent
Carcaixent

(En detall)
Localització
Municipi de la Ribera Alta
Magatzem de taronges La Ribera
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Ribera Alta Manc. de la Ribera Alta Alzira
Gentilici	Carcaixentí, carcaixentina
Predom. ling.	Valencià
Superfície	59,20 km²
Altitud	21 msnm
Població (2011)   • Densitat	20.687 hab. 349,44 hab/km²
Coordenades	39° 07′ 20″ N, 0° 26′ 56″ O
Distàncies	40 km de València 4,6 km de Alzira
Organització Nuclis Ajuntament • Batllessa:	3 10 PP, 6 Compromís, 3 PSPV, 1 PSD i 1 UxV María Dolores Botella Arbona (PP)
Codi postal	46740
Festes majors	Primera quinzena d'octubre
Patró/Patrons	MdD d'Aigües Vives i Sant Bonifaci
Agermanament	Bagnols-sur-Cèze, França
Web	www.carcaixent.es

Carcaixent és una ciutat del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alberic, Alzira, Benimuslem, Rafelguaraf, Castelló de la Ribera i la Pobla Llarga (a la mateixa comarca); amb Benifairó de la Valldigna i Simat de la Valldigna (a la Safor); i amb Xàtiva (a la comarca de la Costera).

Geografia

El terme, de 59,4 km² és eminentment pla a la seua meitat oest, voltat pel Xúquer, i muntanyenc a la seua meitat est, amb les muntanyes del Reialenc fins la vall d'Aigües Vives. És regat també pel barranc de Barxeta i la Reial Séquia de Carcaixent.

Nuclis

• Carcaixent
• la Barraca d'Aigües Vives
• Cogullada

Barris

• Santa Bàrbara
• Les Barraques
• La Muntanyeta
• Els Quatre Camins

Història

Poblat des del neolític i l'Edat del Bronze, com ho demostren nombroses troballes escampades pel seu terme. De l'època ibero-romana s'han trobat restes algunes viles. La fundació de l'actual nucli urbà és incerta, uns apunten als romans i d'altres a una alqueria musulmana; d'aqueix període hi ha documentades diverses alqueries en l'actual terme: Alborgí, Benimaclí, Benivaire, Cogullada, Ternils i alguna més que totes plegades acabaren conformant un nucli conegut com Horta de Cent o Horta de Carcaixent.

Després de la seua conquesta per Jaume I a finals de desembre del 1242, va ser repoblada amb lleidatans i tortosins; apareix per primera vegada en el Llibre del Repartiment en 1248; en 1266 es constitueix en parròquia i s'edifica, a l'alqueria de Ternils, l'ermita de sant Roc; en l'època medieval Carcaixent era una alqueria dependent d'Alzira; l'any 1348 la Guerra de la Unió afectà les alqueries, i Carcaixent i Cogullada foren cremades; el 1434 ja posseïa església, que era atesa pel vicari de Ternils.

El segle XVI va ser època de gran creixement urbanístic, demogràfic i econòmic mercès al conreu de la morera i el comerç de la seda; en 1521 era lloc d'agermanats i hi hagué força enfrontaments; el 1547 la cúria va decidir que el vicari residís ja a Carcaixent; el 1544 ja existien diversos beneficis en l'església, el 1576 hom segrega d'Alzira i es constitueix en universitat amb plena capacitat de govern i administració la qual cosa comportava l'assignació d'un terme municipal i el repartiment de les càrregues amb el municipi d'Alzira; el 1577 el municipi va sol·licitar la de cises en el pa, el vi i la carn per a desendeutar-se de les despeses ocasionades per la imposició construcció de l'església, que els va costar més de 10.000 ducats; el 1589, Felip II l'atorgà el títol de vila reial amb dret a vot a les Corts Valencianes, mitjançant costosos donatius a la Corona.

En l'últim terç del segle XVI s'hi conreaven al voltant de 24.000 fanecades, i entre un 25 i un 30% dels propietaris estaven considerats com rics i en condicions d'acumular excedents, la qual cosa explica que el veïnatge contribuïra en la despesa que va suposar l'aixecament de la vila; en les Corts valencianes de 1626, l'església demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de 40.000 lliures, i el braç reial va demanar la revisió dels termes i límits amb Algemesí degut als molts processos entaulats des de la segregació d'Alzira; en les de 1645 va sol·licitar franquícia per a amortitzar 2.000 lliures. El 1627 ja posseïa un sistema d'insaculació per a l'elecció d'oficials locals. Degut als greus problemes que tingueren els llauradors entre el 1600 i el 1650, la vila decidí construir una nova sèquia que suplís la insuficiència de la xarxa de sèquies i braçals dependents del riu Albaida i el barranc de Barxeta.

A l'inici del XVIII, Carcaixent és el centre comarcal de la seda; en la guerra de Successió va donar suport al borbó Felip V que, en 1708 i 1738, atorgà dos diplomes pels que fou concedida la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa; en 1781 mossèn Monzó i els seus amics Maseres i Bodi plantaren en la Bassa Reial el primer camp de taronges que fou la base la transformació moderna de la localitat.

A principis del segle XIX existien en la vila quatre molins de farina i arròs i 204 torns de filar seda; el 1813 i en el context de la guerra del Francès tingué lloc al terme un important enfrontament contra les tropes franceses que donà lloc a la llegenda de "la Marqueseta"; Mª. Antònia Talens Mezquita.

A partir del 1848 comença l'exportació de taronges cap a França i des del 1863 cap a Gran Bretanya; el 12 d'agost de 1861 va crear-se la companyia Tramway Carcagente a Gandia que s'encarregava de la construcció i explotació del primer ferrocarril de via estreta de la península, després de tres anys d'obres el 8 de febrer de 1864 s'inaugurava el tramvia-ferrocarril amb tracció animal que s'encarregava d'unir dues comarques tan pròsperes com La Safor i La Ribera; el 1911 i, durant un avalot que va tenir lloc a la vila a causa de la guerra d'Àfrica, l'ajuntament fou assaltat i cremat part del seu mobiliari; el 1916 obtingué el títol de ciutat.

Demografia

Evolució demogràfica de Carcaixent
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007
12.262	13.520	13.834	15.393	17.846	17.216	17.937	18.971	22.164	20.062	20.609	21.753	21.695

Economia

Interior del magatzem de taronges La Ribera

L'agricultura era l'activitat més important fins a fa poc temps. Basada en el monocultiu i comerç de la taronja (des del segle XIX). Però a partir dels 60 del passat segle, es va produir una crisi important i l'agricultura va entrar en un període de recessió. En aquests moments es pot dir que es troba en una fase de transformació.

Pel que fa a la indústria, aquest sector secundari està dedicat majoritàriament a la transformació dels cítrics, i també hi ha tèxtil, fabricació de mobiliari auxiliar, etc..

Actualment, més de dos terços de la població activa treballen en el sector serveis, sector que s'ha vist incrementat per la creació del Centre Comercial Ribera del Xúquer, una gran superfície comercial que augmenta la disponibilitat de béns de consum que abans calia adquirir en altres zones, com la ciutat de València. No obstant això, el nou centre comercial ha estat vist també com una amenaça per al comerç local.

Política i administració

Resultats electorals de Carcaixent, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular	María Dolores Botella Arbona	5.025	10	44,7
	Coalició Compromís	Francesc Josep Salom Salom	3.044	6	27,1
	Partit Socialista del País Valencià	Carles Albert Badenes	1.504	3	13,4
	Partit Social Demòcrata	Juan Bautista Albert Tormo	988	1	8,8
	Units x Valéncia	Ana María Calatayud Tortosa	679	1	6,0
	En blanc		201	-	1,8
Total		11.656		21

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente E. Pla Noguera	PSPV
1983 - 1987	Vicente E. Pla Noguera	PSPV
1987 - 1991	Vicente E. Pla Noguera José Noguera Donet	PSPV
1991 - 1995	Pascual Vernich Talens Rafael Navarro Ferrer	PSPV UV
1995 - 1999	Rafael Navarro Ferrer	UV
1999 - 2003	María Dolores Botella Arbona	PP
2003 - 2007	María Dolores Botella Arbona	PP
2007 - 2011	María Dolores Botella Arbona	PP
2011 - ara	María Dolores Botella Arbona	PP

Agermanaments

Banhòus de Céser, (Occitània)

Monuments

Monuments religiosos

Església de Sant Bertomeu de Cogullada

Monestir d'Aigües Vives

• Ermita de sant Roc de Termils. Temple del segle XIII d'estil pregòtic i portada romànica. És l'edifici més antic del poble, era l'antiga església de l'antic lloc de Ternils. És una construcció senzilla composta per una nau única rectangular, amb quatre arcs diafragma que sostenen la coberta. El sostre és de fusta al descobert, amb una decoració de formes geomètriques romboidals amb les quatre barres rojes i grogues.

• Església de l'Assumpció. Data de 1434, gòtica, ampliada i reformada en diferents ocasions. Degut al progressiu creixement de Carcaixent l'església fou ampliada successivament, destacant la realitzada a partir de l'any 1625, quan adquirí la seua configuració actual. De la direcció de l'obra s'encarregà el mestre d'obres Joaquín Bernabéu. El campanar es construí abans, ja que es coronà l'any 1619. Amb motiu de l'incendi ocorregut l'any 1736, l'església es va decorar amb l'estil barroc que té en l'actualitat. Es va reconstruir de nou i es va realitzar el frontispici de la nova porta l'any 1770. El temple és de planta basilical, amb accentuació del fals creuer, amb murs alts i pilastres adossades de base alta i contraforts interiors molt marcats. A a façana destaquen els contraforts que ressalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar i la gran cúpula sobre tambor circular, amb coberta semiesfèrica i coberta de ceràmica multicolor. A l'interior destaca el retaule monumental de fusta policromada del presbiteri. Té onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona del municipi. També alberga pintures de Segrelles.

• Església de Sant Bartomeu de Cogullada. Església construïda entre els segles XVI i XVII, encara que una recent restauració ha fet malbé la decoració primitiva. D'una sola nau rectangular, coberta amb una volta de canó amb finestres i una cúpula sobre la capella major. La volta recau sobre pilastres i contraforts que permeten l'existència de capelles laterals cobertes. Només hi ha una portada als peus del temple, de pedra, amb pilastres de capitell dòric i separació central. En el segon cos hi ha uns pinacles decorats que flanquegen una escultura de pedra decapitada, suposadament del sant titular, un frontó partit remata aquesta portada. El campanar consta de tres cossos. Conserva objectes de culte interessants procedents d'altres esglésies destruïdes en la Guerra Civil.

• Monestir del Corpus Christi. Convent dominic de 1654 del que només roman l'església, convertida en l'actualitat en auditori. L'edifici actual s'acabà l'any 1689. i consta d'una nau única rematada posteriorment amb ornament neoclàssics. Està coberta amb una volta de mig canó suportada per pilastres, amb finestres i contraforts interiors. A l'exterior hi ha un petit campanar de paret i la portada neoclàssica, tapiada i mutilada.

• Convent de Sant Francesc. Edificat en 1602 amb l'autorització del patriarca Joan de Ribera.

• Convent d'Aigües Vives, situat a la vall del mateix nom. Les primere obres daten del segle XIII, però l'edific actual començà a bastir-se durant el segle XVI. El gran claustre es construí en l'any 1597, més tard es construí l'església del convent i, finalment en el segle XVIII s'hi edificà tota l'ala nord. Destaca el claustre, amb els trams coberts amb voltes d'aresta, i decoració interior d'estil barroc. Té una petita església de planta rectangular d'una sola nau, volta de canó, capelles laterals i un cor elevat. El monestir estava regit per l'ordre dels agustins, que custodiaven la imatge de la Mare de déu d'Aigües Vives, fins la desamortització de 1835, moment quan la comunitat religiosa va haver d'abandonar el monestir. Recentment l'edifici ha estat restaurat per a habilitar-ne l'ús hoteler.

• Església de Sant Antoni de Pàdua.

• Església de Sant Francesc de Paula.

Monuments civils

Cuina de taulellet del Palau de Montortal

Façana de la Casa Consistorial

• Magatzem de Ribera. La construcció no està datada exactament, es pensa que es va construir entre 1905 i 1910. La planta de l'edifici adopta la forma de "L". La construcció està inspirada en la tipologia basilical, amb una nau central de dimensions més grans i més alta, i unes naus laterals més estretes i no tan elevades com la central, i que permeten la il·luminacio zenital. Hi ha també una sèrie de columnes de funció, que marquen la separació entre la nau central i les laterals.

• Casa Consistorial. L'Ajuntament actual s'inaugurà l'any 1847. És d'estil neoclàssic, amb una bella i harmoniosa façana. L'obra, que fou dirigida per Salvador Escrich, es va construir en forma de casa pairal, i consta de planta baixa, planta noble i cambra, amb una gran escala. Té una planta irregular, de forma trapezoïdal, i gira al voltant del pati central. Hi destaca la sala de sessions, amb un sostre de bigues de fusta bellament ornamentades. Actualment, les dependències municipals es reparteixen entre aquest edifici i el contigu Palau del Marqués de Montortal.

• Palau del marqués de Montortal, o de la Marqueseta. Fou construït cap al 1780, i reformat l'any 1850. L'edifici consta de planta baixa, planta noble i cambra. Encara que és notable la composició arquitectònica de tota la construcció, l'element que més hi destaca és la decoració interior, ja que té una mostra molt important de rajoles ceràmiques del segle XVIII, i, d'una manera especial, una magnifica cuina decorada amb retaules ceràmics. A la planta noble, hi ha frescos decoratius en parets i sostres. Després d'haver sigut rehabilitat recentment, va ser inaugurat pel gener de 1993 com a dependències municipals.

• Torre de Carcaixent, o cova de Les Meravelles. Torre de planta quadrangular que es conserva en bon estat dins d'una propietat privada.

• Cases modernistes, existeixen nombroses residències de l'aristocràcia terratinent de finals del segle XIX i principis del XX construïdes en aquest estil.

Festes i celebracions

• Festes Majors. El 16 d'octubre se celebra la festa de la Mare de Déu d'Aigües Vives, Patrona de Carcaixent i el 14 d'octubre, la de Sant Bonifaci Màrtir, Patró de Carcaixent.

Fills il·lustres

• Joan Vert (Carcaixent, 1890 – † Madrid, 1931) va ser un compositor que es va dedicar fonamentalment a la sarsuela.
• Julià Ribera (Carcaixent, 1858 - † 1934) és considerat com a un referent mundial en el camp de l'arabisme.
• Andrés Robles (Carcaixent, 1684 – † València, 1764) va ser un arquitecte que s'emmarcà dins de l'estil barroc i que va treballar en la província de València.
• José Vidal Beneyto (Carcaixent, 1929 -- † París, 16 de març de 2010) va ser filòsof, sociòleg i politòleg. Opositor actiu al règim franquista, és cofundador del diari El País (on encara hi col·labora) i doctor honoris causa per la Universitat de València des de 2006. Entre altres càrrecs i honors, és Secretari General de l'Agència Europea per a la Cultura i del Consell Mediterrani de la Cultura, tots dos depenents de la UNESCO.
• Enric Castelló Cogollos (Carcaixent, 1973) és doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor dels estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.

Enllaços externs

• Ajuntament de Carcaixent
• Guia d'empreses i serveis
• Carcaixent, empreses, notícies i actualitat
• Web del barri i l'Associació de Veïns de Les Barraques de Carcaixent. Informació i fotografies sobre el barri de les Barraques
• Web no oficial de Carcaixent Conté informació molt valuosa i interessant.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat