Carcassonne (joc)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el joc. Vegeu-ne altres significats a «Carcassonne».
Carcassonne
Elements de què es compon el joc de taula Carcassone.
Elements de què es compon el joc de taula Carcassone.
Autor: Klaus-Jürgen Wrede
Il·lustrador: Doris Matthäus
Editor: Hans im Glück
Rio Grande Games
Devir Iberia
Jugadors: 2–5 (ampliació a 6)
Edat: 8 +
Preparació: 1–5 minuts
Durada: > 30 minuts
Complexitat: Baixa
Estratègia: Mitjana
Atzar: Mitjà
Habilitats: Pensament estratègic
Data: 2000
Idioma: Alemany, anglès, castellà, català, ...
Premis: Spiel des Jahres 2001
Entrada a BoardGameGeek

Carcassonne és un joc de tauler de col·locació de peces per a 2-5 jugadors basat en la Ciutat fortificada de Carcassona, dissenyat per Klaus-Jürgen Wrede i publicat per primera vegada l'any 2000 per Hans im Glück en alemany; l'edició en català va aparèixer l'any 2011 publicada per Devir Iberia.[1] Guanyà el premi Spiel des Jahres de l'any 2001 i s'ha convertit en un dels jocs més populars i ha donat lloc a diverses variants, jocs derivats i fins i tot, versions per a PC. Les peces de fusta que representen personatges o seguidors, col·loquialment anomenades meeples s'han convertit en un símbol dels jocs d'estil europeu o eurogames.

Meeples de Carcassonne.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

El tauler de joc, que representa un paisatge medieval amb ciutats, camins i monestirs, es va construint a mesura que avança el joc mitjançant la col·locació de les 72 peces de què es compon el joc original. Aquest s'inicia amb una sola peça del tauler i els jugadors han d'anar agafant a cegues una peça per torn i intentar col·locar-les adjacents a les ja col·locades, sempre tenint en compte que han d'encaixar els dibuixos: els camins han d'unir-se amb camins ja existents, les muralles amb les muralles existents, etc.

En el moment de col·locar una nova peça del tauler el jugador pot, a més, col·locar un dels seus «seguidors» o figuretes de fusta (els meeples) per reclamar la propietat d'un camí, d'una ciutat, d'un camp o d'un monestir, sempre que no estigui ja reclamada per un meeple d'un altre jugador. Tot i així, pot ser que, durant el desenvolupament del joc, dos propietats reclamades en diferents zones del tauler acabin unint-se i convertint-se en una sola propietat compartida. Durant el joc es poden anar sumant punt quan es completen camins, ciutats o monestir. El joc acaba quan es col·loca la darrera peça del tauler; en aquest moment també se sumen punts per les ciutats i pels camps.

Els punts bàsics són: 2 punts per cada casella que formi una ciutat; 1 punt per cada tros de camí i 1 punt per cada casella que envolti el monestir. Els camps, que només es compten al final (i per tant no es pot retirar el meeple), sumen 3 punts per cada ciutat completada que estigui dins dels seus dominis. Aquesta puntuació pot veure's alterada per les ampliacions.

Ampliacions[modifica | modifica el codi]

L'èxit del joc ha propiciat l'aparició de diverses ampliacions (que modifiquen el terreny de joc, per exemple amb rius o bé afegeixen seguidors especials que afecten l'estratègia que cal seguir) i versions informàtiques, incloent el joc homònim de Xbox o l'adaptació a Internet (Tolouse).

Algunes de les ampliacions de més èxit són:

  • Catedrals: inclou un meeple més gros que compta per dos dels altres, les cases dibuixades a les caselles de camí que dupliquen el seu valor final (però compten zero punts si el camí roman inacabat al final de la partida) i la catedral, que actua com una casa però a caselles de ciutat.
  • Mercaders i constructors: inclou peces de comerç a les ciutats, de tres tipus diferents. Qui té més d'una classe concreta en acabar, afegeix 10 punts a la puntuació final. També inclou una peça amb forma de porc fa que aquell camp sumi 4 punts per cada ciutat completada al seu domini si és propietat del jugador que més seguidors hi hagi dipositat. Per últim incorpora un seguidor anomenat constructor, que fa que, col·locat en una ciutat o camí que ja posseeix un altre seguidor del mateix jugador, sumi un punt extra quan es continuï la figura que el conté.

Altres aplicacions[modifica | modifica el codi]

Alguns autors han destacat les aplicacions formatives del joc Carcassone. Així doncs, la divisió dels seguidors de cada jugador en cavallers, capellans, lladres o pagesos; o l'estratègia necessària per a la construcció de ciutats i viles permetria desenvolupar discursos relacionats amb l'aprenentatge de la història.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Carcassone en català». Devir Iberia.
  2. Coma Quintana, Laia; Joan Santacana i Mestre. Ciudad educadora y patrimonio. Cookbook of heritage. (en castellà). Gijón: Trea, 2010, p. 247-254. ISBN 978-84-9704-537-7. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carcassonne (joc) Modifica l'enllaç a Wikidata