Cardea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En la mitologia romana, Cardea (del llatí cardo, cardinis, que vol dir polleguera) era la deessa de la salut, els llindars i les frontisses i els poms de les portes; també se l'associava amb el vent. És, junt amb Limentinus i Janus un dels déus lars (protectors de la casa). Protegia els infants dels vampirs i les bruixes, i era també benefactora dels artesans.

El seu culte va ser important a l'antiga Roma, i era adorada en la festivitat de Beltane i també l'1 de juny, que era el carnai o calenda de les faves, en ser ambdós vistos com a una «frontissa» metafòrica de l'any. Es penjaven màscares, boles i figures (oscilla) en les entrades o els arbres en el seu honor per fomentar el creixement de les collites. L'arç blanc era l'arbre consagrat a ella.

Ovidi comenta de Cardea, en paraules que tenen quelcom de fórmula religiosa: «el seu poder és obrir el que està tancat i tancar el que està obert».