Cardellet
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  Cardellets al mercat
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Scolymus hispanicus L. |
||||||||||||||||
El cardellet, cardet, cardelina o card de moro (Scolymus hispanicus) és una planta amb flor de la família de les asteràcies. És un tipus de card menut amb flors grogues molt vistoses. Floreix al juny i juliol. El cardellet és present a tot el sud-oest d'Europa, a la conca del Danubi i a la zona mediterrània. Creix a camps abandonats i també a llocs àrids i semi-àrids, com erms i terrenys pedregosos. És una planta resistent que sovint es considera una mala herba.
Són plantes de fulla, tija i rel comestible que contenen inulina. El seu ús culinari fou ja esmentat a l'antiga Grècia per Teofrast.[1] Tot i que es cultiven, o s'han cultivat, a alguns llocs, generalment els que es troben al mercat provenen de l'estat silvestre. A Andalusia els cardets són valorats com a hortalissa. De gust agradable i molt semblant a l'escarxofa, es fan servir tendres per amanides i també per preparar truites, guisats i sopes o potatges, com la "Berza de cardillo". Es pelen les tiges llargues per treure les punxes. Es tallen a trossos de 4-5 cm i es fan bullir breument.
Taula de continguts |
Vegeu també [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. Col·lecció Pòrtic Natura. ECSA. Barcelona, 2004 ISBN 84-7306-467-4
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cardellet |
