Conclave de 1939

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Conclave de 1939
Coat of Arms during the Vacancy of the Holy See
Dates De l'1 al 2 de març de 1939
Localització Ciutat del Vaticà
Cardenal degà Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte
Cardenal vice-degà Donato Raffaele Sbarretti
Cardenal camarlenc Eugenio Pacelli
Cardenal protodiaca Camillo Caccia Dominioni
Papa elegit Pius XII
Papa difunt Pius XI

A la mort del papa Pius XI el 10 de febrer de 1939, hi havia un total de seixanta-dos cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex.

Aquests seixanta-dos electors restants foren convocats al conclave que s'esdevingué a Roma l’1 i el 2 de març següent, i tots hi assistiren. Entre ells hi havia el cambrilenc Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, cardenal del títol de S. Sabina, arquebisbe de Tarragona, que aleshores vivia exiliat a Itàlia, i el ribetà Isidre Gomà i Tomàs, cardenal del títol de S. Pietro in Montorio, arquebisbe de Toledo.

A la tercera votació, el segon dia de conclave, fou elegit papa l'italià Eugenio Pacelli, cardenal del títol de Ss. Giovanni e Paolo, secretari d'estat, prefecte de la Congregació d'Afers Extraordinaris i camarlenc, el qual adoptà el nom de Pius XII.

Aquesta llista dels cardenals convocats està ordenada per continents; dintre de cada continent per data del consistori en el qual foren creats cardenals, i dintre de cada consistori, per ordre de prelació. De cada cardenal s'indica el bisbat suburbicari, el títol o la diaconia, a més dels càrrecs que ocupava (vigents, emèrits i/o anteriors) en el moment de la convocatòria del conclave.


Taula de continguts

Amèrica [modifica]


Àsia [modifica]

  • Ignace-Gabriel I Tappouni, cardenal del títol de Ss. XII Apostoli (1935), patriarca d'Antioquia dels Sirians, abans bisbe titular de Danaba i vicari patriarcal de Mardin, bisbe titular de Batne i vicari patriarcal d'Aleppo i patriarca d’aquesta darrera seu, successivament (Síria).


Europa [modifica]

  • Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte, cardenal-bisbe d'Ostia i d'Albano, abans cardenal del títol de S. Maria degli Angeli (1911), degà del Col·legi Cardenalici, prefecte de la Congregació Cerimonial i gran prior del Sobirà Orde de Malta, abans arquebisbe titular d'Odessa i nunci a l'Imperi Austro-Hongarès (Itàlia).
  • Donato Raffaele Sbarretti Tazza, cardenal-bisbe de Sabina-Poggio Mirteto, abans cardenal del títol de S. Silvestro in Capite (1914), vice-degà del Col·legi Cardenalici, secretari de la Congregació del Sant Ofici, abans bisbe de L'Havana, Cuba, bisbe titular dÈfes, delegat apostòlic a les Filipines i al Canadà, successivament (Itàlia).
  • Tommaso Pio Boggiani, O.P., cardenal-bisbe de Porto-Santa Rufina i del títol in commendam de S. Lorenzo in Damaso, abans del títol de Ss. Quirico e Giulitta (1916), canceller de la Santa Església Romana, abans bisbe d'Adria i de Rovigo, arquebisbe titular d'Odessa i delegat apostòlic a Mèxic, i arquebisbe de Gènova, successivament (Itàlia).
  • Alessio Ascalesi, O.PP.S., cardenal del títol de S. Callisto (1916), arquebisbe de Nàpols, abans bisbe de Muro Lucano i arquebisbe de Benevent, successivament (Itàlia).
  • Adolf Bertram, cardenal del títol de S. Agnese fuori le Mura, abans cardenal in pectore (1916), arquebisbe de Breslau, abans bisbe de Hildesheim (Alemanya).
  • Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, cardenal del títol de S. Sabina (1921), arquebisbe de Tarragona, abans bisbe titular de Pentacomia i administrador apostòlic de Solsona (Espanya).
  • Michael von Faulhaber, cardenal del títol de S. Anastasia (1921), arquebisbe de Munic i Freising, abans bisbe d'Espira (Alemanya).
  • Karl Josep Schulte, cardenal del títol de Ss. Quattro Coronati (1921), arquebisbe de Colònia, abans bisbe de Paderborn i administrador apostòlic d'Anhalt (Alemanya).
  • Giovanni Battista Nasalli Rocca di Corneliano, bisbe del títol de S. Maria in Traspontina (1923), arquebisbe de Bolonya, abans bisbe de Gubbio (Itàlia).
  • Enrico Gasparri, cardenal-bisbe de Velletri, abans del títol de S. Bartolomeo all'Isola (1925), prefecte del Tribunal de la Signatura Apostòlica, abans arquebisbe titular de Sebaste i nunci a Colòmbia i Brasil, successivament (Itàlia).
  • Alessandro Verde, cardenal del títol pro illa vice de S. Maria in Cosmedin (1925, secretari de la Congregació de Ritus (Itàlia).
  • Lorenzo Lauri, cardenal del títol de S. Pancrazio (1927), penitenciari major, abans arquebisbe titular d'Èfes i nunci al Perú i a Polònia, successivament (Itàlia).
  • Jozef-Ernest van Roey, cardenal del títol de S. Maria in Aracoeli (1927), arquebisbe de Malines (Bèlgica).
  • August Hlond, S.D.B., cardenal del títol de S. Maria della Pace (1927), arquebisbe de Gniezno i Poznań, abans bisbe de Katowice (Polònia).
  • Pedro Segura y Sáez, cardenal del títol de S. Maria in Trastevere (1927), arquebisbe de Sevilla, abans bisbe titular d'Apollonia i auxiliar de Valladolid, bisbe de Coria, arquebisbe de Burgos i arquebisbe de Toledo, successivament (Espanya).
  • Jusztinian György Serédi, O.S.B., cardenal del títol de Ss. Andrea e Gregorio al Monte Celio (1927), arquebisbe d'Esztergom (Hongria).
  • Alfredo Ildefonso Schuster, O.S.B., cardenal del títol de Ss. Silvestro e Martino ai Monti (1929), arquebisbe de Milà (Itàlia).
  • Manuel Gonçalves Cerejeira, cardenal del títol de Ss. Marcellino e Pietro (1929), patriarca de Lisboa, abans bisbe titular de Mitilene i auxiliar de Lisboa (Portugal).
  • Eugenio Pacelli, cardenal del títol de Ss. Giovanni e Paolo (1929), secretari d'estat, prefecte de la Congregació d’Afers Extraordinaris i camarlenc, abans arquebisbe titular de Sardes i nunci a Baviera i a Alemanya, successivament. Va ser elegit papa amb el nom de Pius XII (Itàlia).
  • Luigi Lavitrano, cardenal del títol de S. Silvestro in Capite (1929), arquebisbe de Palerm, abans bisbe de Cava i Sarno, arquebisbe de Benevent i administrador apostòlic de Castellammare di Stabia, successivament (Itàlia).
  • Joseph MacRory, cardenal del títol de S. Giovanni a Porta Latina (1929), arquebisbe d'Armagh, abans bisbe de Down i Connors (Irlanda).
  • Jean Verdier, P.S.S., cardenal del títol de S. Balbina (1929), arquebisbe de París (França).
  • Francesco Marchetti Selvaggiani, cardenal-bisbe de Frascati, abans cardenal del títol de S. Maria Nuova (1930), vicari general de la diòcesi de Roma, abans arquebisbe titular de Seleucia in Isauria i nunci a Veneçuela i Àustria, successivament (Itàlia).
  • Raffaele Carlo Rossi, O.C.D., cardenal del títol de S. Prassede (1930), secretari de la Congregació Consistorial, abans bisbe de Volterra i arquebisbe titular de Tessalònica (Itàlia).
  • Achille Liénard, cardenal del títol de S. Sisto (1930), bisbe de Lilla i prelat nullius de la Mission de France (França).
  • Angeli Maria Dolci, cardenal-bisbe de Palestrina, abans cardenal del títol de S. Maria della Vittoria (1933), arxiprest de la Basílica de Santa Maria Major, abans bisbe de Gubbio, arquebisbe d'Amalfi, delegat apostòlic a Constantinoble, arquebisbe titular de Gerapoli i nunci a Bèlgica i a Romania, successivament (Itàlia).
  • Pietro Fumasoni Biondi, cardenal del títol de S. Croce in Gerusalemme (1933), prefecte de la Congregació de Propaganda Fide, abans arquebisbe titular de Doclea i delegat apostòlic a les Índies Orientals, al Japó i als Estats Units d'Amèrica, successivament (Itàlia).
  • Federico Tedeschini, cardenal del títol de S. Maria della Vittoria, abans cardenal in pectore (1933), datari papal, abans arquebisbe titular de Naupacte, nunci a Espanya i arxiprest de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, successivament (Itàlia).
  • Maurilio Fossati, O.Ss.C.G.N., cardenal del títol de S. Marcello (1933), arquebisbe de Torí, abans bisbe de Nuoro, administrador apostòlic d'Ogliastra i arquebisbe de Sàsser, succesivament (Itàlia).
  • Carlo Salotti, cardenal del títol de S. Bartolomeo all'Isola i abans cardenal in pectore (1933), prefecte de la Congregació de Ritus, abans arquebisbe titular de Filippopoli di Tracia i secretari de la Congregació de Propaganda Fide (Itàlia).
  • Elia Dalla Costa, cardenal del títol de S. Marco (1933), arquebisbe de Florència, abans bisbe de Pàdua (Itàlia).
  • Theodor Innitzer, cardenal del títol de S. Crisogono (1933), arquebisbe de Viena i administrador apostòlic de Burgenland (Àustria).
  • Enrico Sibilia, cardenal del títol de S. Maria Nuova (1935, nunci a Àustria, abans arquebisbe titular de Side i internunci a Xile (Itàlia).
  • Francesco Marmaggi, cardenal del títol de S. Cecilia (1935), nunci a Polònia, abans arquebisbe titular d’Adrianopoli di Emimonto i nunci a Txecoslovàquia (Itàlia).
  • Luigi Maglione, cardenal del títol de S. Pudenziana (1935), prefecte de la Congregació del Concili, abans arquebisbe titular de Cesarea di Palestina i nunci a França (Itàlia).
  • Carlo Cremonesi, cardenal del títol de S. Lorenzo in Lucina (1935), prelat nullius emèrit de Pompeia, abans arquebisbe titular de Nicomèdia i almoiner de Sa Santedat (Itàlia).
  • Alfred-Henri-Marie Baudrillart, Orat., cardenal del títol de S. Bernardo alle Terme (1935), nunci extraordinari, abans bisbe titular d'Hemeria i arquebisbe titular de Melitene, membre de l'Acadèmia Francesa i comandant de la Legió d'Honor (França).
  • Emmanuel-Célestin Suhard, cardenal del títol de S. Onofrio (1935), arquebisbe de Reims, abans bisbe de Bayeux i Lisieux (França).
  • Karel Kašpar, cardenal del títol de Ss. Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio (1935), arquebisbe de Praga, abans bisbe titular de Betsaida i bisbe sede plena de Hradec Králové (Txecoslovàquia).
  • Isidre Gomà i Tomàs, cardenal del títol de S. Pietro in Montorio (1935), arquebisbe de Toledo, abans bisbe de Tarassona i administrador apostòlic de Tudela (Espanya).
  • Pietro Boetto, S.J., cardenal del títol pro illa vice de S. Angelo in Pescheria (1935, arquebisbe de Gènova (Itàlia).
  • Camillo Caccia Dominioni, cardenal-diaca de S. Maria in Dominica (1935), protodiaca.
  • Nicola Canali, cardenal-diaca de S. Nicola in Carcere (1935), secretari de la Congregació Cerimonial (Itàlia).
  • Domenico Jorio, cardenal-diaca de S. Apollinare (1935), secretari de la Congregació per a la Disciplina dels Sagraments (Itàlia).
  • Vincenzo La Puma, cardenal-diaca de Ss. Cosma e Damiano (1935), pro-prefecte de la Congregació per als Religiosos (Itàlia).
  • Federico Cattani Amadori, cardenal-diaca de S. Maria in Aquiro (1935), secretari del Tribunal de la Signatura Apostòlica (Itàlia).
  • Masimo Massimi, cardenal-diaca de S. Maria in Portico Campitelli (1935), president de la Pontificia Comissió per a la Codificació del Dret Canònic Oriental (Itàlia).
  • Domenico Mariani, cardenal-diaca de S. Cesareo in Palatio (1935), president de l'Administració per a la Salut de la Santa Seu, vice-president econòmic dels dicasteris (Itàlia).
  • Eugène Tisserant, cardenal del títol pro illa vice de Ss. Vito, Modesto e Crescenzia (1936), secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals, abans arquebisbe titular d'Iconio (França).
  • Giovanni Mercati, cardena-diaca de S. Giorgio in Velabro (1936), bibliotecari i arxiver de la Santa Església Romana (Itàlia).
  • Adeodato Giovanni Piazza, O.C.D., cardenal del títol de S. Prisca (1937), patriarca de Venècia, abans arquebisbe de Benevent (Itàlia).
  • Ermenegildo Pellegrinetti, cardenal del títol de S. Lorenzo in Panisperna (1937), nunci al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, abans arquebisbe titular d'Adana (Itàlia).
  • Arthur Hinsley, cardenal del títol de S. Susanna (1937), arquebisbe de Westminster, abans bisbe titular de Sebastopoli i visitador apostòlic a l'Àfrica Britànica, arquebisbe titular de Sardes i delegat apostòlic a Egipte, Congo Belga i Sud-Àfrica, successivament (Anglaterra).
  • Giuseppe Pizzardo, cardenal del títol de S. Maria in Via (1937), abans arquebisbe titular de Cirro i de Nicea[text imprecís] i president de la Comissió Pontifícia per a Rússia (Itàlia).
  • Pierre-Marie Gerlier, cardenal del títol de Ssma. Trinità al Monte Pincio (1937), arquebisbe de Lió, abans bisbe de Tarbes i Lorda (França).

Resum [modifica]

Cardenals convocats al conclave que va elegir el papa Pius XII
D'Àfrica Cap
D'Amèrica 6 cardenals
D'Àsia 1 cardenals
D'Europa 55 cardenals
D'Oceania Cap
Total 62 cardenals

Del quals

  • 6 eren cardenals-bisbes (Europa 6)
  • 48 eren cardenals-preveres o de títol (Amèrica 13; Àsia 1; Europa 34)
  • 8 eren cardenals-diaques (Europa 8}