Cargola cicutària

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cargola cicutària
Cargola cicutària a Castelltallat
Cargola cicutària a Castelltallat

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Geraniales
Família: Geraniaceae
Gènere: Erodium
Espècie: ''E. cicutarium''
Nom binomial
Erodium cicutarium
(L.) L'Hér.

La cargola cicutària, Erodium cicutarium, és una espècie de planta herbàcia anual, i en climes càlids biennal, dins la família geraniàcia. És nativa de la conca del Mediterrani, també es troba atots els Països Catalans. Al segle XVIII va ser introduïda a Amèrica del Nord,[1] on ha passat a ser una planta invasora particularment als deserts i praderies àrides del sud-oest dels Estats Units.[2] Diverses espècies de formigues en cullen les llavors.[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Parts de la cargola cicutària
Mericarps secs - MHNT

Planta herbàcia de 5 a 60 cm d'alt. El seu estadi inicial és acaule (sense tija). Fa una roseta basal de fulles compostes de 3 a 20 cm amb els folíols ovats o pinnatipartits. Pètals de 4 a 11 mm rosa o més o menys purpuris. Els fruits (mericarps) són pilosos amb el bec d'1 a 7 cm. En climes prou càlids es pot trobar florida gairebé tot l'any.

Tota la planta és comestible si es cull jove.

Els mericarps secs impulsen explosivament les llavors[4] .

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cargola cicutària Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Mensing, S. «Pre-mission invasion of Erodium cicutarium in California». Journal of Biogeography. Blackwell Science Ltd, vol. 25, 1998, pàg. 757–762. DOI: 10.1046/j.1365-2699.1998.2540757.x [Consulta: 10 juny 2007].
  2. Stampe, NE. «Self-burial behavioiur of Erodium cicutarium seeds». Journal of Ecology. British Ecological Society, vol. 72, 1984, pàg. 611–620 [Consulta: 10 juny 2007].
  3. Harmon, GD. «Effects of postdispersal seed predation on spatial inequality and size variability in an annual plant, Erodium cicutarium (Geraniaceae)». American Journal of Botany. Botanical Society of America, vol. 79, 3, 1992, pàg. 300–305. DOI: 10.2307/2445019 [Consulta: 10 juny 2007].
  4. Evangelista, D. «The mechanics of explosive dispersal and self-burial in the seeds of the filaree, Erodium cicutarium (Geraniaceae)». Journal of Experimental Biology. The Company of Biologists, vol. 214, 2011, pàg. 521–529. DOI: 10.1242/jeb.050567 [Consulta: 19 març 2011].

Edible and Medicinal Plants of the West, Gregory L. Tilford, ISBN 0-87842-359-1 Honey Plants of North America, John H. Lovell, 1926

Image:Erodium cicutarium1.JPG|Erodium cicutarium Image:Erodium cicutarium2.JPG|Flor </gallery>