Caribs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Família carib (per John Gabriel Stedman)

Els caribs o galibis són un grup ètnic que dóna nom al territori Carib, les dues denominacions deriven del proto-carib *karipona: 'home(s)'— eren un conjunt de pobles que, en el moment del contacte amb els europeus, al segle XV, habitaven el nord-est de Veneçuela i diverses Antilles Menors. A les illes del Carib van desaparèixer com a ètnia independent per causa de la colonització europea, encara que a les Guaines, Veneçuela i Brasil continuaren i donaren origen al modern poble kali'na i també a altre pobles. A l'illa de Saint Vincent (Saint Vincent i les Granadines) es varen mestissar amb els pobles d'origen africà i actualment viuen a Hondures. La família lingüística a la que pertanyien els caribs té altres membres al nord d'Amèrica del Sud. En temps antics moltes dones dels caribs parlaven també l'idioma Kalhíphona, del grup Arawak.[1] Al sud del Carib coexistia amb l'idioma galibi que també era del grup lingüístic carib. Uns i altres vivien en pobles separats de Grenada, Tobago i Dominica.

Història[modifica | modifica el codi]

Dibuix d'una dona carib (per Charles E. Taylor, 1888)

Es creu, d'acord amb datacions de radiocarboni, que els caribs emigraren des del riu Orinoco i s'establiren a les illes del Carib cap a l'any 1200 dC, només uns 300 anys abans de l'arribada de Colom, quan ja el caribs havien desplaçat el grup ètnic Taíno de les illes del Carib.[2]

Destral cerimonial de Tobago, 1957.

La paraula caníbal prové de la paraula de l'idioma carib karibna que significa "persona". Sembla que els canibalisme dels caribs es limitava a menjar-se els seus enemics però la visió que en van tenir els europeus era que els caribs practicaven un canibalisme generalitzat.

L'explorador italià Giovanni da Verrazzano va ser mort pels caribs, a Guadeloupe el 1528, i es va dir que havia estat menjat per ells.

Els caribs comerciaven amb els Taínos orientals del carib i produïren la plata que va trobar Ponce de Leon a les comunitats taíno. En canvi tot l'or de la zona del Carib provenia del comerç amb el continent americà. El caribs eren experts en construir barques i eren bons mariners i el seu domini del territori del Carib va estar basat en la seva habilitat guerrera. Al seu torn els caribs van ser desplaçats pels europeus per la mortalitat causada per malalties infeccioses euroasiàtiques a les quals no eren immunes i també per motiu de la guerra. Alguns caribs van ser assimilats durant el període colonial. Actualment només sobreviuen petites poblacions de l'ètnia carib al nord-est de Dominica.

Els 'Caribs Negres' (més tard coneguts com els Garifuna) de l'illa de Sant Vicent descendien de la mescla dels caribs amb esclaus negres que s'havien escapat. Van ser la darrera ètnia nativa que es va resistir als britànics. L'any 1795 els caribs negres van ser portats pels britànics a l'illa Roatan davant d'Hondures on encara viuen els seus descendents.

Actualment l'idioma carib es considera extint, els darrers parlants moriren a la dècada de 1920.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Patrick Leigh Fermor, The Traveller's Tree, 1950, pp 214–5
  • Allaire, Louis (1997). "The Caribs of the Lesser Antilles", in Samuel M. Wilson, The Indigenous People of the Caribbean, pp. 180–185. Gainesville, Florida: University of Florida. ISBN 0-8130-1531-6.
  • Steele, Beverley A. (2003). Grenada, A history of its people, New York: Macmillan Education, pp. 11–47
  • Honeychurch, Lennox, The Dominica Story, MacMillan Education, 1995.
  • Davis, D and Goodwin R.C. "Island Carib Origins: Evidence and non-evidence", American Antiquity, vol.55 no.1(1990).
  • Eaden, John, The Memoirs of Père Labat, 1693–1705, Frank Cass, 1970.
  • "Carib", Ethnologue
  • "Kalinago", Name change announcement of November 15, 2010, by the Office of the Kalinago Council posted at Dominica News Online

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]