Carl Adolf Lorenz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Carl Adolf Lorenz (Cöslin, Pomerània, Prússia, 18371923) fou un compositor alemany.

Estudià a la Universitat de Berlín: amb Siegfried Wilhelm Dehn, contrapunt, piano i composició amb Friedrich Kiel i instrumentació amb el mestre de capella, Gährich. Es graduà com a doctor en filosofia, i va romandre a Berlín fins al 1864 que es traslladà a Estrasburg per dirigir la Societat musical. Dos anys més tard es convertí en professor en el Gymnasium, i director musical i organista a Stettin, també fou crític d'òpera.

Com a compositor assolí grans èxits amb llurs oratoris: Winfried (1888). Otto der Grosse, Krösus, Die Jungfrau von Orleans, Golgatha i Das Licht (1907), i amb l'òpera Harald und Theano (Hannover, 1893); també va compondre música de cambra i pedagògica.

Entre la multitud d'alumnes importants de Lorenz, tingué al Conservatori de Dresden al saxó Adolf Borsdorf.[1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. II, pàg. 178 (ISBN 84-239-4572-3)