Carl Reinecke

Carl Reinecke
Retrat de Carl Reinecke
Nom real:	Carl Heinrich Carsten Reinecke
Estil:	Romanticisme
Naixença:	23 de juny de 1824 Altona
Defunció:	10 de març de 1910 (als 85 anys) Leipzig
Obres destacades
Sonata per a flauta Undine
Fites
1860-1895 Director de la Gewandhaus de Leipzig

Carl Heinrich Carsten Reinecke (Altona, avui districte d'Hamburg, 23 de juny de 1824 - Leipzig, 10 de març de 1910) va ésser un pianista, compositor i director d'orquestra alemany. És sobretot conegut per la seva Sonata per a flauta Undine, però també és recordat com un dels músics més influents i versàtils del seu temps. Va exercir com a professor durant 35 anys, fins a la seva jubilació el 1902.

El seu pare era un excel·lent professor, li ensenyà tots els secrets del seu art, que completà després amb algunes lliçons dels millors mestres, i ja el 1843 va fer una excursió per Dinamarca i Suècia, en la que es donà conèixer avantatjosament com a concertista i després residí una llarga temporada a Leipzig, on va tenir com alumne al compositor Iwan Knorr i on s'entregà amb ardor a l'estudi. De 1846 a 1848 fou pianista de la cort de Dinamarca, el 1851 professor del Conservatori de Colònia, de 1854 a 1859 director de música de Barmen, i de 1859 a 1860 s'encarregà de la direcció dels celebres concerts de la Geawandhaus de Leipzig, i ensems de la càtedra de piano i composició superior del Conservatori, on tingué entre d'altres alumnes l'Albert Maria Eibenschütz i en Frederic Hymen Cowen (1852-1935) i conservant la primera plaça fins el 1895, en la que succeí a Arthur Nikisch i la segona fins el 1902, època en que es va haver de jubilar-se a causa de la seva avançada edat.

Reinecke fou un músic molt ben dotat i es distingí com a compositor, director d'orquestra i pianista. Les seves composicions, en les que si nota la influència de Robert Schumann i Felix Mendelssohn Bartholdy, i també, en menor escala, la de Richard Wagner, són molt nombrosos i abracen tots els generes.

Obres

Òperes

• König Manfred: (Wiesbaden, 1867)
• Der vierjährige Posten;: (1886)
• Auf hohen Befehl: (1886)
• Der Gouverneur von Tours: (1891)
• Ein Abeuteuer Haendels: (1891)

Altres

• Belsazar: (oratori)
• Hakon Jarl: Cantata per a cor d'homes, solos i orquestra
• Die Flucht nach Aegypten: cor d'homes i orquestra
• 6 poemes: per a veus femenines, solosi acompanyament de piano
• 2 Misses.
• 4 concerts: per a piano
• Un quintet:
• Un quartet:
• 7 trios:
• 3 sonates: per a violoncel
• 4 sonates: per a violí
• Sonates: per a piano
• 20 cànons: per tres veus i piano
• 3 Simfonies:
• Les obertures: Dame Kobold; Aladín; Freidensfeier Festouverture; In Memoriam, dedicada a Feliciano David; Zenobia; Zur Jubelfeier; Prologues soleminis; And die Kunstler, amb cor final
• Preludi i fuga: per a orquestra, amb cor final
• Gaudeamus igitur:
• 4 quartets: per a instruments d'arc
• Lieder's:

Articles

També cultivà la crítica i la història musical, publicant, a més d'articles al Monthly Musical Record i altres revistes, anàlisi, etc...les obres Was sollen wir spielen? 1886; Zur Wielerbelebung der Mozartschen Klavierkonzerte 1891; Und mancheliebe Schatten steigen auf 1900 i Meister der Tonkunst 1903; Aus dem Reich der Töne 1907.

Alumnes de Carl Reinecke

• Smith Newell Penfield (1837–1920; compositor)
• Max Bruch (1838–1920; compositor, director)
• Oscar Weil (1839–1921; compositor)
• Johan Svendsen (1840–1911; compositor, director)
• Mykola Lysenko (1842–1912; compositor, director)
• Arthur Sullivan (1842–1900; compositor, organista, director)
• Edvard Grieg (1843–1907; compositor)
• Carl Piutti (1846–1902; compositor, organista)
• Johannes Haarklou (1847–1925; compositor)
• Sveinbjörn Sveinbjörnsson (1847–1927; compositor)
• Hugo Riemann (1849–1919; teòric musical)
• Arnold Krug (1849–1904; compositor, pianista, director)
• Jan Blockx (1851–1912; compositor)
• Hans Huber (1852–1921; compositor, pianista)
• Charles Villiers Stanford (1852–1924; compositor)
• Iwan Knorr (1853–1916; compositor)
• Paul Umlauft (1853–1934; compositor)
• Leoš Janáček (1854–1928; compositor, organista, director)
• George Chadwick (1854–1931; compositor)
• Julius Röntgen (1855–1932; compositor, pianista)
• Heinrich Ordenstein (1856-1921; pianista, pedagog musical)
• Christian Sinding (1856–1941; compositor)
• Richard Franck (1858–1938; compositor, pianista)
• Ethel Smyth (1858–1944; compositor, pianista, director)
• Basil Harwood (1859–1949; compositor, organista)
• Karl Muck (1859–1940; director, pianista)
• Emil Nikolaus von Reznicek (1860–1945; compositor, director)
• Isaac Albéniz (1860–1909; compositor, pianista)
• Fanny Davies (1861–1934; pianista)
• Frederick Delius (1862–1934; compositor)
• Robert Teichmüller (1863–1939; pianista)
• Felix Weingartner (1863–1942; compositor, director)
• Olga Zeise (1864–1945; compositor, pianista, director)
• Emil Kronke (1865–1938; compositor, pianista)
• Amina Goodwin (1867–1942; pianista)
• Cornelis Dopper (1870–1939; compositor, director)
• Hermann Suter (1870–1926; compositor)
• Camillo Schumann (1872–1946; compositor)
• Eyvind Alnæs (1872–1932; compositor, organista)
• Gerhard von Keußler (1874–1949; compositor, director)
• Julián Carrillo (1875–1965; compositor)
• Sara Wennerberg-Reuter (1875–1959; compositor, organista)
• Richard Wetz (1875–1935; compositor, director)
• Selmar Meyrowitz (1875–1941; director, pianista)
• Mikalojus Konstantinas Čiurlionis (1875–1911; compositor, pianista, pintor)
• Felix Fox (1876–1947; pianista)
• Sigfrid Karg-Elert (1877–1933; compositor, pianista, organista)
• Hans Franke (1882–1971; compositor, director)
• Algernon Bennet Langton Ashton (1859-1937) compositor

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Reinecke

• Tom núm. 50, pàgs, 389-390 de l'Enciclopèdia ESPASA ISBN 84-239-4550-2