Carl Rogers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Carl Rogers (8 de gener de 1902 - 4 de febrer de 1987) fou un psicòleg clínic estatunidenc, un dels teòrics més rellevants de la no-directivitat.

Formulà la teoria sobre la "teràpia centrada en el client". Al seu entendre, el paper del psicòleg ha de ser passiu, permissiu i d'acceptació.

Proposà una educació humanística basada en l'experiència vital de l'alumne, l'objectiu de la qual és l'aprenentatge significatiu o experiencial.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Rogers, Carl. (1939). Clinical Treatment of the Problem Child.
  • Rogers, Carl. (1942). Counseling and Psychotherapy: Newer Concepts in Practice.
  • Rogers, Carl. (1951). Client-centered Therapy: Its Current Practice, Implications and Theory. Londres: Constable. ISBN 1-84119-840-4. Extractes.
  • Rogers, Carl. (1959). A Theory of Therapy, Personality and Interpersonal Relationships as Developed in the Client-centered Framework. A (ed.) S. Koch, Psychology: A Study of a Science. Volum 3: Formulations of the Person and the Social Context. Nova York: McGraw Hill.
  • Rogers, Carl. (1961). On Becoming a Person: A Therapist's View of Psychotherapy. Londres: Constable. ISBN 1-84529-057-7.
  • Rogers, Carl. (1969). Freedom to Learn: A View of What Education Might Become. (1a. ed.) Columbus, Ohio: Charles Merill. Extractes.
  • Rogers, Carl. (1970). On Encounter Groups. Nova York: Harper and Row.
  • Rogers, Carl. (1977). On Personal Power: Inner Strength and Its Revolutionary Impact.
  • Rogers, Carl. (1980). A Way of Being.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 75.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Rogers Modifica l'enllaç a Wikidata