Carl Rottmann
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 gener 1797 Heidelberg |
| Mort | 7 juliol 1850 (53 anys) Múnic |
| Sepultura | Antic Cementiri del Sud 48° 07′ 43″ N, 11° 33′ 55″ E / 48.128583°N,11.565361°E |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Ocupació | pintor, paisatgista |
| Gènere | Paisatge |
| Moviment | Realisme |
| Professors | Friedrich Rottmann |
 | |
Carl Rottmann (Heidelberg, 11 de gener de 1797 - Múnic, 7 de juliol de 1850)[1] va ser un paisatgista alemany i el membre més famós de la família de pintors Rottmann.
Rottmann pertanyia al cercle d'artistes al voltant del rei Lluís I de Baviera, que li va encarregar exclusivament grans pintures de paisatge. És conegut sobretot pels paisatges mítics i heroics. El paisatgista Karl Lindemann-Frommel pertanyia a la seva escola.
Biografia[modifica]
Rottmann va néixer a Handschuhsheim (avui part de Heidelberg) l'11 de gener de 1797. Allà va rebre les seves primeres lliçons de dibuix del seu pare, Friedrich Rottmann, que va ensenyar dibuix a la universitat de Heidelberg. Es va formar principalment a través de l'estudi de la natura i de les grans obres mestres. En la seva primera etapa artística, va pintar fenòmens atmosfèrics. Després d'haver guanyat protagonisme amb Heidelberg al capvespre (aquarel·la), i el castell d'Eltz, es va establir a Munic el 1822 i es va dedicar als paisatges bavaresos. Aquí va començar el seu segon període, i el 1824 es va casar amb Friedericke, la filla del seu oncle, Friedrich Ludwig von Sckell, que va exercir d'assistent a la cort.
A través d'aquesta connexió, va conèixer el rei Lluís I de Baviera, que el 1826/27 va patrocinar els seus viatges a Itàlia per tal d'ampliar el seu repertori, que fins aleshores consistia únicament en paisatges domèstics alemanys. A Itàlia, Rottmann va fer esbossos per als 28 paisatges italians al fresc que se li va encarregar de pintar a les arcades de l'Hofgarten de Múnic. El cicle, finalitzat el 1833, va donar expressió visual a l'aliança de Ludwig amb Itàlia, i va elevar el gènere de la pintura de paisatge a l'altura de la pintura d'història, la modalitat preferida dels altres grans encàrrecs del rei per a la pintura monumental. Malauradament, els frescos es van deteriorar per influències climàtiques. Els dibuixos per a ells es troben a la Galeria Darmstadt.
El 1834 Rottmann va viatjar a Grècia per preparar un encàrrec de Ludwig per a un segon cicle; es podria marcar aquí l'inici del seu tercer període. Al principi també destinats a l'arcada de l'Hofgarten, els 23 grans paisatges es van instal·lar finalment a la Neue Pinakothek de nova construcció on se'ls va donar la seva pròpia sala.
De les seves imatges de cavallet, Ammer Lake i Marathon es troben a la National Gallery de Berlín; L'Acròpolis de Sikyon i Corfú a la Pinacoteca de Múnic; d'altres a la Schack Gallery, Munic, i a Karlsruhe; i set al Museu de Leipzig.
Carl Rottmann va morir el 7 de juliol de 1850 a Munic, als 53 anys per causes no revelades. Està enterrat a l’Alter Südfriedhof de Munic.
Obres[modifica]
- Frescs amb paisatges heroics a la galeria del Hofgarten de Munic (1830–1833) (avui al Museu Residenz de Munic).
- 23 paisatges grecs (1838–1850, avui a la Neue Pinakothek, encara que alguns van ser substancialment danyats durant la Segona Guerra Mundial) en l'antiga tècnica de l'encàustica.
Referències[modifica]
- ↑ Reinhart, Stiftung Oskar. Caspar David Friedrich to Ferdinand Hodler, a Romantic Tradition: Nineteenth-century Paintings and Drawings from the Oskar Reinhart Foundation, Winterthur (en anglès). Insel Verlag, 1993. ISBN 978-0-8109-6432-7.
Bibliografia[modifica]
- Pecht, Deutsche Künstler, ii. (Nördlingen, 1879)
- Regnet, in Dohme, Kunst und Künstler, iv. (Leipzig, 1885)
- Stoneman, Richard. A Luminous Land: Artists Discover Greece (en anglès). Getty Publications, 1998-07-02. ISBN 978-0-89236-467-1.