Carl Schlechter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carl Schlechter
Naixement 2 de març de 1874
Viena, Àustria-Hongria
Mort 27 de desembre de 1918 (als 44 anys)
Sepultura Budapest
Nacionalitat Imperi_austrohongarès Imperi Austrohongarès
Àustria Àustria
Ocupació Jugador d'escacs
Títol 3 cops Campió d'Alemanya

Carl Schlechter (2 de març de 187427 de desembre de 1918) fou un destacat jugador i teòric d'escacs austríac, un dels millors jugadors del món a començaments del segle XX. Aspirant al títol mundial, va empatar un matx pel Campionat del món d'escacs amb Emanuel Lasker.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Schlechter nasqué al si d'una família catòlica a Viena. Algunes fonts indiquen que era jueu,[1][2][3][4] però no és clar que ho fos, i d'altres afirmen el contrari.[5] Va començar a jugar als escacs als 13 anys, tutelat pel seu primer i únic mestre, el problemista austrohongarès Dr. Samuel Gold.

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Des de 1893 va participar en uns 50 torneigs internacionals. Obtingué el 5è lloc al Torneig de Viena 1898 (Kaiser-Jubiläumsturnier) (el campió fou:Siegbert Tarrasch).[6] Va guanyar (o empatar al primer lloc) a Munic 1900 (12è DSB Congress), Coburg 1904 (14è DSB Congress), Viena 1904, en un torneig temàtic del gambet de rei,[7] Ostend 1906, Estocolm 1906, Torneig d'escacs de Viena 1908, Torneig d'escacs de Praga 1908, Torneig d'escacs d'Hamburg 1910 (17è DSB Congress), i sis cops al Memorial Trebitsch de Viena (entre 1911 i 1916).

Fou 5è al Torneig de Carlsbad de 1907 (el campió fou Akiba Rubinstein).[8][9] Empatà als llocs 2n-3r, amb Akiba Rubinstein al torneig de Carlsbad de 1911 (el campió fou Richard Teichmann)[10][11][12][13] Va tenir també d'altres actuacions destacades en alguns dels principals torneigs de l'època; per exemple, va participar en la sèrie de torneigs de Montecarlo, on hi fou 2n el 1901 rere Dawid Janowski,[14] empatà als llocs 5è-7è el 1902 (el campió fou Géza Maróczy), fou 4t el 1903 (el campió fou Tarrasch), i fou 2n el 1904 (rere Maróczy).

Va jugar també diversos matxs contra jugadors rellevants; empatà amb Georg Marco (+0 -0 =10) el 1893, empatà amb Marco i amb Adolf Zinkl, en ambdós casos (+4 -4 =3) el 1894, empatà amb Dawid Janowski (+2 -2 =3) el 1896, empatà amb Semyon Alapin (+1 -1 =4) el 1899, va batre Janowski (+6 -1 =3) el 1902, empatà amb Richard Teichmann (+1 -1 =1) el 1904, i empatà amb Siegbert Tarrasch (+3 -3 =10) el 1911.

El matx Lasker-Schlechter[modifica | modifica el codi]

El 1910 Schlechter ja jugar un matx contra Emanuel Lasker pel Campionat del món d'escacs (a Viena i Berlín). Tot i que no és clar si a les condicions del matx s'establia que Schlechter necessitava, per guanyar el títol, guanyar per un marge d'una o bé de dos partides, el fet és que en arribar a la darrera partida, Schlechter guanyava per un punt d'avantatge. En cas que guanyés, seria el nou campió mundial. Però en aquesta partida, va succeir una tragèdia per Schlechter, ja que després d'haver aconseguit una posició guanyadora, i de perdre posteriorment l'avantatge, va cometre un segon error greu en una posició clara de taules que el va conduir a la derrota en la jugada número 71 (la partida es va allargar, en diverses sessions, durant tres dies). El matx acabà empatat 5-5 (+1 -1 =8) i Lasker va retenir el títol. En qualsevol cas, la reputació de Schlechter va augmentar considerablement, ja que fou la primera persona que, en 16 anys, havia creat seriosos problemes a Lasker en la disputa pel títol de Campió del Món.

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

Durant la I Guerra Mundial, guanyà tres cops el Memorial Trebitsch de Viena. En el darrer any de la seva vida, fou tercer a Viena, perdé un matx amb Akiba Rubinstein (+1 -2 =3), fou segon al quadrangular de Berlín (el campió fou Milan Vidmar), empatà al tercer lloc a Kaschau, i fou tercer en un altre quadrangular a Berlín (el campió fou Emanuel Lasker). Schlechter va morir de pneumonia i fam el 1918, i fou enterrat a Budapest el 31 de desembre.[15]

Autor d'escacs[modifica | modifica el codi]

Carl Schlechter, juntament amb Arthur Kaufmann i Hugo Fähndrich, varen contribuir a desenvolupar l'escola vienesa d'escacs, fundada per Max Weiss al segle XIX.

Schlechter va preparar la vuitena (i darrera) edició del famós Handbuch des Schachspiels (Tractat d'obertures. Publicat en onze parts entre 1912 i 1916, totalitzava 1.040 pàgines, i comptava amb contribucions de grans jugadors com Rudolf Spielmann, Siegbert Tarrasch, i Richard Teichmann. El Mestre Internacional William Hartston l'ha qualificat com a "un treball superb, potser l'últim que va aconseguir encaixar satisfactòriament tots els coneixements escaquísitics de l'època en una sola obra."[16]

Schlechter fou també un típic exponent de cavaller de la vella escola, que oferia taules als rivals quan es trobaven malament, o que, si el rival arribava tard, es rebaixava ell mateix la mateixa quantitat de temps de reflexió del seu rellotge. També va tutelar la carrera d'alguns dels seus rivals, inclòs n’Oldřich Duras.

Llista de variants d'obertura amb el nom d'Schlechter[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses "Variants Schlechter" en les obertures d'escacs:[17]

  • Gambet Schlechter de l'obertura Bird 1.f4 e5 2.fxe5 Cc6
  • Variant Schlechter de la defensa francesa 1.e4 e6 2.d4 d5 3.Ad3
  • Variant Schlechter de la defensa eslava 1.d4 d5 2.c4 c6 3.Cf3 Cf6 4.e3 g6 (o via l'ordre de la Grünfeld, 1.d4 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 d5 4.e3 c6)

Partides destacades[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Harold U. Ribalow & Meir Z. Ribalow, The Great Jewish Chess Champions
  2. Joseph Jacobs & A. Porter, Chess
  3. 10 Great Jewish Chess Masters
  4. Gustavo Daniel Perednik, Judaism and Chess
  5. Chess and Jews, Edward Winter, 2007
  6. «Els més forts torneigs d'escacs de la història (notes i partides)» (en anglès). [Consulta: 18 febrer 2010].
  7. «Classificació i partides del Torneig temàtic del gambet de rei de Viena, 1904». 365chess.com. [Consulta: 24 febrer 2011].
  8. «Classificació i partides del torneig de Carlsbad 1907» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 8 d'abril de 2014].
  9. «Compilació de partides del torneig de Carlsbad de 1907» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 8 d'abril de 2014].
  10. «Karlsbad 1911» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 5 d'abril de 2014].
  11. «Taula del torneig de Karlsbad 1911». La grande storia degli scacchi. [Consulta: 5 d'abril de 2014].
  12. «Torneig de Karlsbad 1911, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 5 d'abril de 2014].
  13. «Quadre del Torneig de Carlsbad 1911». The Chess Library. [Consulta: 5 d'abril de 2014].
  14. «Torneig de Montecarlo, 1901, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 25 febrer 2010].
  15. Verkhovsky, Leonid Solomonovich. Karl Schlechter. Fizkultura i sport, 1984, p. 57 (edició russa) [Consulta: 28 gener 2009]. 
  16. Hartston, William. The Kings of Chess. Harper & Row, 1985, p. 87. ISBN 0-06-015358-X [Consulta: 28 de gener de 2009]. 
  17. Bill Wall's list of chess opening names

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 28 gener 2010]. (anglès)
  • Carl Schlechter a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 28 gener 2010] (anglès)
  • Partides de Carl Schlechter a «365chess.com». [Consulta: 28 gener 2010]. (anglès)
  • Estimació Elo de Carl Schlechter a «chessmetrics.com». [Consulta: 28 gener 2010]. (anglès)
  • Fitxa del jugador a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 01 gener 2010]. (anglès)