Carl Theodor Dreyer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
1965

Carl Theodor Dreyer (3 de febrer de 1889 - 20 de març de 1968) fou un director de cinema i guionista danès. Tot i que la seva carrera es va estendre des dels anys 1910 fins als anys 1960, la seva meticulositat, el seu perfeccionisme i la seva obstinada devoció pel seu propi art, van fer que la seva producció fos escassa. Amb tot va produir alguns dels clàssics perdurables del cinema internacional.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Dreyer va ser un fill il·legítim nascut a Copenhaguen, Dinamarca, i aviat va quedar orfe. Els seus pares adoptius eren luterans estrictes, i l'educació rebuda segurament va ser molt influent en els temes de molts dels seus films.

De jove va treballar com a periodista, la seva vocació potser la va trobar escrivint els intertítols d'alguns films muts i més endavant escrivint guions. El seu debut com a director va tenir un èxit limitat. La fama li va arribar amb el film Du skal ære din hustru (Honraràs la teva esposa), el 1925. L'èxit aconseguit al seu país es va convertir en un triomf enorme a França, i la Société Genérale des Films li va encarregar un film sobre l'heroïna nacional: Joana d'Arc.

El film, La Passion de Jeanne d'Arc, en què també va participar en el muntatge, es va estrenar el 1928 i es va convertir en el seu primer gran clàssic. Va escriure el guió amb l'ajuda de Michel Champion, treballant amb les transcripcions originals del procés a Joana d'Arc, i va crear una obra mestra emocionant, amb influències tant del realisme com de l'expressionisme cinematogràfic.

El seu film següent va ser El vampir (Vampyr - Der Traum des Allan Grey) (1932), una meditació surrealista sobre la por. En aquesta història la lògica cedeix el pas a les emocions i a l'atmosfera, en què un home protegeix les seves dues germanes d'un vampir. El film conté moltes imatges inoblidables, com aquella de l'heroi que somia el seu propi enterrament i aquella altra de l'animal assedegat de sang sobre el rostre d'una de les germanes mentre ella està segrestada per l'encantament del vampir. El film era originàriament mut però se li van anar afegint diàlegs mitjançant el doblatge.

Cap d'aquests dos films van ser un èxit a les taquilles, i Dreyer no va tornar a dirigir un altre film fins al 1943, amb Dinamarca sota l'ocupació nazi, en què va fer Dies Irae, que tracta de la hipocresia dels que condemnaven les bruixes. Amb aquest film Dreyer va fixar l'estil que marcaria la seva obra en l'època sonora: composicions molt cuidades, una crua fotografia en blanc i negre i preses molt llargues.

El 1955 va rodar Ordet (La paraula) basada en l'obra homònima de Kaj Munk. El film combina una història d'amor del tipus Romeu i Julieta amb un examen de la fe. Aquest film li va valdre el Lleó d'or al Festival Internacional de Cinema de Venècia el 1955.

La seva última obra va ser Gertrud el 1964. Tot i que probablement és inferior als films anteriors, el resultat ens mostra una espècie de testament artístic, ja que el film tracta d'una dona que, a través dels alts i baixos de la seva vida, mai es penedeix de les decisions que ha pres.

Dreyer va morir a Copenhaguen als 79 anys. El documental Carl Th. Dreyer: Min Métier conté records d'aquelles persones que el van conèixer més bé.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Com a director[modifica | modifica el codi]

Com a guionista[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Theodor Dreyer