Carla Del Ponte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carla Del Ponte
Naixement 19 de febrer de 1947 (1947-02-19) (67 anys)
Lugano, Suïssa
Nacionalitat Suïssa
Ocupació Fiscal de l'ICTY (1999-2008)
Fiscal de l'ICTR (1999-2007)

Carla Del Ponte (9 de febrer de 1947, Lugano, Suïssa) va ser cap de la fiscalia del Tribunal de Dret penal internacional de les Nacions Unides. Havent estat procuradora general a Suïssa, el 1999 va ser nomenada fiscal del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (ICTY) i del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda (ICTR), en substitució de Louise Arbour. Actualment és ambaixadora de Suïssa a l'Argentina.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Del Ponte va estudiar Dret a Berna i Ginebra, graduant-se el 1972.[1] Va treballar en un bufet privat d'advocats, que va abandonar el 1975 per establir-se per compte propi.

Pizza Connection[modifica | modifica el codi]

El 1981 va ser nomenada jutge d'instrucció, i més tard fiscal de l'Oficina del Fiscal del Districte de Lugano. Com a fiscal, Del Ponte s'ocupava dels casos de blanqueig de diners, frau, narcotràfic, contraban d'armes, terrorisme i espionatge, sovint buscant en els nombrosos vincles internacionals de Suïssa com a centre de negocis mundial. Va ser durant aquest període quan Del Ponte i el jutge d'investigació Giovanni Falcone (posteriorment assassinat) van descobrir el vincle entre blanqueadores de diners suïssos i el tràfic de drogues italià en l'anomenda Pizza connection. La màfia li va posar el sobrenom de La Puttana, i Del Ponte va patir un intent d'assassinat, però els explosius col·locats a la seva casa de Palerm van ser descoberts a temps.[2][3]

Crims de Guerra[modifica | modifica el codi]

L'11 d'agost de 1999 es va incorporar a la fiscalia del a Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (ICTY) i del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda (ICTR)[1] per a tractar casos de crims de guerra. Durant els vuit anys que va estar a l'ICTY, Del Ponte va augmentar en més de cent el nombre de casos processats pel tribunal.[2] Sobre la tasca realitzada, Del Ponte es lamentà que durant el seu mandat no pogués detenir-se a Radovan Karadžić (capturat posteriorment) o Ratko Mladić, tot i que defensà la importància de la funció del tribunal:

« La seva contribució essencial és amb la pau i la seguretat; amb l'estabilitat regional. A l'establir els fets i la seva responsabilitat criminal individual, ha ajudat a la reconciliació. S'ha apartat a líders polítics i militars dels seus càrrecs i s'ha fet justícia a les víctimes. Però perquè aquest complex i dolorós procés sigui un fet, ha de rebre suport a escala local i internacional. »
[4]

El 2003, el Consell de Seguretat de Nacions Unides la va substituir per Hassan Bubacar Jallow com Fiscal de l'ICTR, en un esforç per agilitzar els procediments d'aquest Tribunal. Va seguir sent Fiscal de l'ICTY fins que va ser succeïda per Serge Brammertz l'1 de gener de 2008. L'any 2006 Marcel Schüpbach va realitzar el documental La liste de Carla, sobre el treball de Del Ponte i el funcionament de la justícia internacional.[5]

Tràfic d'òrgans[modifica | modifica el codi]

L'any 2008 Del Ponte va publicar The Hunt: Me and the War Criminals, on afirma que després de la Guerra de Kosovo, el 1999, més de tres-cents presoners serbis van ser segrestats i traslladats a Albània on se'ls van extirpar òrgans vitals, que posteriorment van ser venuts per a realitzar transplantaments.[6] La denúncia de Del Ponte va generar força polemica, perquè implicava antics combatents kosovars de l'UÇK en aquestes activitats, com l'actual Primer Ministre de Kosovo, Hashim Thaçi.[7] Tot i que l'ICTY no va admetre la causa per manca de proves, l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va autoritzar l'inici d'una investigació i va nomenar-ne Dick Marty com a responsable.[8] El febrer de 2010, Philip Alston, de les Nacions Unides, va emplaçar les autoritats albaneses a col·laborar en les investigacions.[9][10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Former Prosecutors. Carla del Ponte» (en anglès). ICTY. [Consulta: 3 de març de 2010].
  2. 2,0 2,1 «La fiscal incombustible». El Periódico, 23 de desembre de 2007. [Consulta: 3 de març de 2010].
  3. «Profile: Carla Del Ponte» (en anglès). BBC News, 11 de desembre de 2007. [Consulta: 3 de març de 2010].
  4. «Hemos demostrado que hubo genocidio en Bosnia» (en castellà). El País, 3 de desembre de 2007. [Consulta: 3 de març de 2010].
  5. «La llista de Carla». Avui, 23 de juny de 2007. [Consulta: 3 de març de 2010].
  6. «Horrors Alleged in Kosovo» (en anglès). The Wall Street Journal, 14 d'abril de 2008. [Consulta: 3 de març de 2010].
  7. «Sèrbia demana que s'investigui el tràfic d'òrgans de presoners». Avui, 15 d'abril de 2008. [Consulta: 3 de març de 2010].
  8. «Dick Marty: Seeking Truth in Kosovo» (en anglès). BalkanInsight.com, 20 de gener de 2010. [Consulta: 3 de març de 2010].
  9. «UN says Albania 'stalling' Serb human organs inquiry» (en anglès). BBC News, 23 de febrer de 2010. [Consulta: 3 de març de 2010].
  10. «Albania Asked to Investigate Missing Serbs Fate» (en anglès). BalkanInsight.com, 24 de febrer de 2010. [Consulta: 3 de març de 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carla Del Ponte