Carles Albert I de Sardenya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carles Albert I de Sardenya
Carles Albert I de Sardenya

Regne
27 d'abril de 183123 de març de 1849
Precedit per Carles Fèlix I
Succeït per Víctor Manuel II

Batejat Carlo Alberto Amedeo
Naixement 2 d'octubre de 1798
França París, França
Defunció 28 de juliol de 1849 (als 50 anys)
Regne de Portugal Porto, Portugal
Consort Maria Teresa d'Àustria-Toscana
Descendència
Dinastia Dinastia Savoia Dinastia Savoia
Pare Carles Manuel de Savoia-Carignano
Mare Maria Cristina de Saxònia


Carles Albert I de Sardenya o Carles Albert de Savoia-Carginano (París, França 1798 - Porto, Regne de Portugal 1849) fou un príncep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'any 1831 rei de Sardenya.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 2 d'octubre de 1798 a la ciutat de París, en aquells moments sota la Primera República Francesa, essent fill del príncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Cristina de Saxònia. Carles Albert era nét per via paterna del príncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Josepa de Lorena-Lambesc-Brionne i per via materna del príncep Carles Cristià de Saxònia i de la princesa Francesca von Corvin-Krasinski.

Vida[modifica | modifica el codi]

Joventut[modifica | modifica el codi]

Educat en l'ambient afrancesat de la ciutat de Ginebra i posteriorment a París en el marc de l'Imperi de Napoleó Bonaparte, l'any 1815 retornà a Torí. Des de la seva tornada a la capital piemontesa, els liberals sards li evidenciaren importants simpaties que ell agraí i sabé conservar.

Regència[modifica | modifica el codi]

L'any 1821 fou nomenat regent del Regne com a conseqüència de l'absència del rei Carles Fèlix I de Sardenya. Aprofitant l'absència del monarca, Carles Albert concedí una constitució liberal pel regne que a la tornada de Carles Fèlix fou revocada. El rei, com a càstig, l'envià a Espanya a servir l'exèrcit de Lluís XVIII de França en l'expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís de l'any 1823. Carles Albert es distingí com a soldat en la Batalla del Trocadero de 1823 que serví per aniquil·lar els constitucionalistes espanyols.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

Escut d'armes de Carles Albert I de Sardenya.

Carles Albert era el cap de la casa principesca dels Savoia-Carignano com a membre de més edat d'aquesta dinastia i al morir el rei Carles Fèlix I de Sardenya sense descendència l'any 1831, Carles Albert accedí al tron sard.

Amb el seu regnat s'inicià el llarg viatge que culminaria l'any 1870 amb la Unificació total de la península Itàlica. El rei promulgà l'anomenat Statuto Albertino pel qual es concedia una constitució liberal al Regne seguint les línies generals de les llibertats franceses de la Revolució.

Durant els fets revolucionaris de l'any 1848 el rei Carles Fèlix fou l'únic monarca italià que donà suport als revolucionaris liberals que pretenien la unió territorial de la península. Per això, declarà la guerra a l'Imperi austríac amb la qual s'enfrontà a la Batalla de Custoza el 1848 i a la Batalla de Novara l'any següent, resultant derrotat en els dos enfrontaments.

Abdicació[modifica | modifica el codi]

El 23 de març de 1849 decidí abdicar en favor del seu fill primogènit, el rei Víctor Manuel II d'Itàlia i s'exilià a la ciutat de Porto on morirí el 28 de juliol del mateix any. Posteriorment les seves restes mortals foren traslladades a la Basílica de Superga.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El dia 30 de setembre de l'any 1817 contragué matrimoni a la ciutat de Florència amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Toscana, filla del gran duc Ferran III de Toscana i de la princesa Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies. La parella tingué tres fills:



Precedit per:
Carles Fèlix I
Duc de Savoia i Rei de Sardenya
1831–- 1849
Succeït per:
Víctor Manuel II