Carles August de Saxònia-Weimar-Eisenach

Carles August de Saxònia-Weimar-Eisenach (en alemany Karl August von Sachsen-Weimar-Eisenach) va néixer a Weimar el 3 de setembre de 1757 i va morir a Graditz el 14 de juny de 1828. Era fill del duc Ernest August II (1737-1758) i d'Anna Amàlia de Brunswick-Wolfenbüttel (1739-1807).

Biografia

En morir el seu pare a l'edat de 21 anys, la seva mare assumí la regència amb només 19 anys d'edat, i va ajudar eficaçment el seu fill en una situació compromesa en motiu de la Revolució Francesa i de l'ocupació de les tropes de Napoleó. Durant aquest període aconseguí incrementar el seu prestigi fins aconseguir el 1815 el rang de Gran Ducat. Així, Carles August ostentà el títol de duc de Saxònia-Weimar-Eisenach de 1758 a 1815, i després el de Gran Duc de 1815 a 1828. El jove sobirà va rebre una formació de caràcter liberal i humanista amb preceptors com ara Wieland, Herder i sobretot Goethe; de manera que ell mateix va limitar les seves prerrogatives el 1816.

Matrimoni i fills

El 1775 es va casar amb Lluïsa de Hessen-Darmstadt (1757-1830), filla del landgravi Lluís IX de Hessen-Darmstadt (1719-1790) i de Carolina de Zweibrucken-Birkenfeld (1721-1774). El matrimoni va tenir set fills, tres dels quals van morir en néixer:

• Carles Frederic (1783-1853) que el 1804 es casà amb Maria de Rússia (1786-1859), germana del tsar Alexandre I.
• Lluïsa (1779–1784).
• Carolina (1786–1816), que el 1810 es casà amb Frederic Lluís, Gran Duc de Mecklenburg-Schwerin (1778-1819).
• Bernat (1792–1862), que el 1816 es casà amb Ida de Saxònia-Meiningen (morta el 1852), filla del duc Jordi I de Saxònia-Meiningen.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl August von Sachsen-Weimar-Eisenach