Carles Buïgas i Sans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 18 de gener de 1898 - Cerdanyola del Vallès, 27 d'agost de 1979) va ser un arquitecte, enginyer i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional (Barcelona) i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc. En els anys següents va projectar la il·luminació i les fonts monumentals que van presidir el recinte de l'Exposició. Posteriorment va treballar en el projecte de fonts per a ciutats de l'Estat espanyol i l'estranger.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Gaietà Buïgas, fou criat al si d'una família acomodada a Barcelona. Als 7 anys va marxar amb la seva familia a Montevideo (Uruguai) per motius de feina del seu pare. La familia va tornar a Barcelona el 1910 degut a la crisi econòmic existent a l'Uruguai. El 1916 va ingressar a l'escola d'Enginyers industrials de Barcelona, però no va finalitzar els estudis a causa del fet que va començar a treballar com a ajudant del futur projecte de l'Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona. Més endavant es titularia a l'École de Génie Civil de París.

El 1922 va començar a dissenyar el seu primer projecte de fonts i salts d'aigua lluminosos. Les seves primeres obres van ser al Palau Reial de Pedralbes. Eugeni d'Ors definiria el seu treball com un nou estil d'art, l'art de l'aiguallum.

El 1926 va idear el Telefèric del Port amb la idea de posar-la en marxa per l'Exposició Universal de 1929, però no es va fer realitat fins el 1931 per falta de fons.

Més endavant va realitzar el projecte que el faria famós, la font màgica de Montjuïc, creada amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929 a Barcelona. També fou autor dels brolladors d'aigua de l'avinguda de la Reina Maria Cristina. Un cop finalitzada l'exposició, va començar altres projectes, com ara la Nau Lluminosa (o Vaixell Lluminós), declarada en el seu moment projecte d'interès nacional.

Amb la Guerra Civil, va marxar a París, on va residir fins al 1942. Durant aquests anys va guanyar renom internacional i va realitzar projectes a París, Lieja, Nova York, Lisboa, Roma, Santo Domingo, Madrid, Granada, València...

Degut a la crisis existent un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts dels projectes encarregats a Buïgas van ser aturats o anul·lats.

Va passar els últims anys de la seva vida a Cerdanyola del Vallès, on va morir i és enterrat.

Obra[modifica | modifica el codi]

A més de la seva tasca com a enginyer, Buïgas va col·laborar en diverses ocasions com a columnista de La Vanguardia i d'altres publicacions, i va publicar diferents llibres.

Barcelona[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1929 Font màgica de Montjuïc[2] Montjuïc Gran font llunminosa i canviant que forma part del conjunt de fonts que s'estenen des del Palau Nacional fins a la plaça d'Espanya realitzades per Buïgas per a l'Exposició Internacional del 1929. Bo, restaurada el 1955 i 1992. Font Màgica de Montjuïc
1931 Telefèric del Port[3] Montjuïc Transbordador aeri que uneix la Barceloneta i el port de Barcelona amb Montjuïc. Bo, reobert el 1963. Telefèric del port
1964 Il·luminació de la Sagrada Família[4] Temple Expiatori de la Sagrada Família Il·luminació artística de la Façana del Naixement del temple. ? Sagrada Família
1968 Petita font lluminosa i canviant[5] Parc d'atraccions de Montjuïc actualment Jardins de Joan Brossa Font circular. ?
1969 Font dels Jardins del Mirador de l'Alcalde[6] Jardins del Mirador de l'Alcalde, Montjuïc Font ornamental. Bo, reobert el 2009 Font dels Jardins del Mirador de l'Alcalde

Granada[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1960 Font lluminosa lineal[5] Explanada del Triunfo Font de 75 metres de llarg que envolta el monument al Triomf de la Verge. ? Fuente del Triunfo

Madrid[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1969 Restaurant elevat[7] Parc d'Atraccions de la "Casa de Campo" Conjunt de fonts, cascades i sortidors lluminosos i restaurant elevat sobre plataforma de la que descendeix una cascada d'aigua il·luminada. ?

Sant Adrià del Besòs[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1971 Font lluminosa canviant[5] ? Petita font circular. ?

València[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1963 Font lluminosa canviant[3] Plaça de l'Ajuntament Font circular. Correcte Plaça de l'Ajuntament de València

Santo Domingo, República Dominicana[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1955 Teatro Agua y Luz Barri del "Centro de los Héroes de Maimón, Constanza y Estero Hondo", Santo Domingo Amfiteatre d'estil racionalista amb instal·lacions de font lluminosa i canviant que feia de rerefons a obres escèniques. Obra realitzada per Buïgas per a la "Feria de la Paz y Confraternidad del Mundo Libre" del 1955-56. Declarat patrimoni d'interès nacional el 1988. Actualment (2014) en estat semi-ruïnós i en perill de ser enderrocat per fer lloc per a un aparcament o altre projecte.[8][9] Es poden veure imatges en aquest vídeo, i a "Imágenes de nuestra historia".

Altres obres rellevants[modifica | modifica el codi]

  • Fonts de l'Aeroport del Prat
  • Teatre Integral de la Llum (projecte)
  • Vaixell Lluminós (projecte)

Llibres Publicats[modifica | modifica el codi]

Fons personal[modifica | modifica el codi]

Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons aplega documentació generada i reunida per Carles Buïgas. D'una banda, fotografies de caràcter personal, com retrats d'ell en diferents edats, de familiars i persones del seu entorn que mostren un ambient íntim i proper a Buïgas. De l'altra, documentació reunida fruit de l'activitat professional que va desenvolupar com a enginyer. Formen part del fons, doncs, fotografies de projectes, alguns signats pel seu pare, de fonts, d'edificis civils, religiosos i monumentals. També es troben unes fotografies de la plaça Buïgas a Cerdanyola del Vallès que aquesta població va construir en honor a l'enginyer.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 194. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014]. 
  2. Tatjer 1998, p. 108.
  3. 3,0 3,1 Silva 1981, p. 92.
  4. Tatjer 1998, p. 110.
  5. 5,0 5,1 5,2 Tatjer 1998, p. 107.
  6. Ajuntament de Barcelona, Mirador de l'Alcalde
  7. Silva 1981, p. 93.
  8. Reportatge sobre el teatre a Cachita.com
  9. "Teatro Agua y Luz de Santo Domingo", Bethania Ortega, gener del 2013.
  10. Buigas Sans 1978.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Buïgas i Sans Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]