Carles Buïgas i Sans
Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 18 de gener de 1898 - Cerdanyola del Vallès, 27 d'agost de 1979) va ser un arquitecte, enginyer i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional (Barcelona) i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Fill de Gaietà Buïgas, fou criat al si d'una família acomodada a Barcelona. Als 7 anys va marxar amb la seva familia a Montevideo (Uruguai) per motius de feina del seu pare. La familia va tornar a Barcelona el 1910 degut a la crisi econòmic existent a l'Uruguai. El 1916 va ingressar a l'escola d'Enginyers industrials de Barcelona, però no va finalitzar els estudis a causa del fet que va començar a treballar com a ajudant del futur projecte de l'Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona. Més endavant es titularia a l'École de Génie Civil de París.
El 1922 va començar a dissenyar el seu primer projecte de fonts i salts d'aigua lluminosos. Les seves primeres obres van ser al Palau Reial de Pedralbes. Eugeni d'Ors definiria el seu treball com un nou estil d'art, l'art de l'aiguallum.
Més endavant va realitzar el projecte que el faria famós, la font màgica de Montjuïc, creada amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929 a Barcelona. També fou autor dels brolladors d'aigua de l'avinguda de la Reina Maria Cristina. Un cop finalitzada l'exposició, va començar altres projectes, com la Nau LLuminosa, declarada en el seu moment projecte d'interès nacional.
Amb la Guerra Civil, va marxar a París, on va residir fins el 1942. Durant aquests anys va guanyar renom internacional i va realitzar projectes a París, Lieja, Nova York, Lisboa, Roma, Santo Domingo, Madrid, Granada, València...
Degut a la crisis existent un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts dels projectes encarregats a Buïgas van ser aturats o anul·lats.
Va passar els últims anys de la seva vida a Cerdanyola del Vallès, on va morir i és enterrat.
Obra [modifica]
A més de la seva tasca com a enginyer, Buïgas va col·laborar en diverses ocasions com a columnista de La Vanguardia i d'altres publicacions, i va publicar diferents llibres.
Barcelona [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1929 | Font màgica de Montjuïc[1] | Montjuïc | Gran font llunminosa i canviant que forma part del conjunt de fonts que s'estenen des del Palau Nacional fins a la plaça d'Espanya realitzades per Buïgas per a l'Exposició Internacional del 1929. | Bo, restaurada el 1955 i 1992. |  |
| 1931 | Telefèric del Port[2] | Montjuïc | Transbordador aeri del port de Barcelona. | Bo, reobert el 1963. |  |
| 1964 | Il·luminació de la Sagrada Família[3] | Temple Expiatori de la Sagrada Família | Il·luminació artística de la Façana del Naixement del temple. | ? |  |
| 1968 | Petita font lluminosa i canviant[4] | Parc d'atraccions de Montjuïc actualment Jardins de Joan Brossa | Font circular. | ? | |
| 1969 | Font dels Jardins del Mirador de l'Alcalde[5] | Jardins del Mirador de l'Alcalde, Montjuïc | Font ornamental. | Bo, reobert el 2009 | _08.JPG) |
Granada [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1960 | Font lluminosa lineal[4] | Explanada del Triunfo | Font de 75 metres de llarg que envolta el monument al Triomf de la Verge. | ? |  |
Madrid [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1969 | Restaurant elevat[6] | Parc d'Atraccions de la "Casa de Campo" | Conjunt de fonts, cascades i sortidors lluminosos i restaurant elevat sobre plataforma de la que descendeix una cascada d'aigua il·luminada. | ? |
Sant Adrià del Besòs [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1971 | Font lluminosa canviant[4] | ? | Petita font circular. | ? |
València [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1963 | Font lluminosa canviant[2] | Plaça de l'Ajuntament | Font circular. | Correcte |  |
Obres rellevants [modifica]
- Fonts de l'Aeroport del Prat
- Teatre Integral de la Llum (projecte)
- Vaixell Lluminós (projecte)
Llibres Publicats [modifica]
- 1940 - Bajo las constelaciones: (Viajes de Gil del Mar) (en castellà). Bruguera, 1940.
- 1946 - El Hombre entre enigmas y prodigios (en castellà). Hymsa, 1946.
- 1960 - La nave luminosa (en castellà). Editorial Barna, 1960.
- 1966 - Consideraciones sobre uno de los componentes del teatro integral: El arte del agua-luz y lo romántico (en castellà). Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1965., amb Bassegoda Musté, Bonaventura
- 1973 - Viajes interplanetarios y algo más (en castellà). Ediciones Unidas, 1973. ISBN 978-84-7168-007-5.
- 1973 - Hechos, ideas y proyectos (en castellà). Ediciones Unidas, 1973. ISBN 978-84-7168-008-2.
- 1975 - La extraordinaria aventura (en castellà). Ediciones Unidas, 1974. ISBN 978-84-7168-010-5.
- 1975 - La gran revolución (en castellà). Ediciones Marte, 1975. ISBN 978-84-7249-171-7.
- 1976 - El día 41 (en castellà). Marte, 1976.
- 1978 - La Fuente (en castellà). Marte, 1978. ISBN 978-84-7249-178-6.[7]
Referències [modifica]
- ↑ Tatjer 1998, p. 108.
- ↑ 2,0 2,1 Silva 1981, p. 92.
- ↑ Tatjer 1998, p. 110.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Tatjer 1998, p. 107.
- ↑ Ajuntament de Barcelona, Mirador de l'Alcalde
- ↑ Silva 1981, p. 93.
- ↑ Buigas Sans 1978.
Bibliografia [modifica]
- Buigas Sans, Carlos. La fuente. Barcelona: Marte, 1978. ISBN 84-7249-178-1.
- Romero, J. M.. Carles Buïgas, el mag de l'aigua i de la llum. Cerdanyola: Ajuntament de Cerdanyola, 1999.
- Silva, Maria Paz. 22 anys amb Buigas. Barcelona: Nou Art Thor, 1981. ISBN 84-7327-045-2.
- Tatjer, Joan. L'enginy de Carles Buigas (1898-1979). Barcelona: Ajuntament de Barcelona - Agbar, 1998.
