Carles Casagemas i Coll
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 setembre 1880 Barcelona |
| Mort | 17 febrer 1901 (20 anys) París |
| Causa de mort | Suicidi amb arma de foc |
| Sepultura | Saint-Ouen Cemetery (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, coreògraf |
| Influències | |
| Família | |
| Pare | Manuel Casagemas i Labrós |
| Germans | Lluïsa Casagemas i Coll i Josefa Casagemas i Coll |
Carles Casagemas i Coll (Barcelona, 28 de setembre de 1880 - París, 17 de febrer de 1901)[1][2] fou un pintor català.[3] Pintor i escriptor, va ser un dels grans amics de joventut de Picasso, amb qui compartia estudi a Barcelona i va realitzar un viatge a París. Casagemas va adquirir una dimensió mítica arran la seva tràgica mort, que condicionà la recepció de la seva obra, de manera que el personatge ha fet ombra a l'artista.
Biografia[modifica]
Va néixer al carrer Nou de la Rambla, 57 de Barcelona (vegeu casa-fàbrica Alegre-Cirés), fill de Manuel Casagemas i Labrós,[2] natural de Granollers, vicecònsol de Suècia i Noruega i dels Estats Units[4] i administrador del Banc de Catalunya, i de Maria Neus Coll i Vendrell.[2][a] de Sitges.
Va ser inscrit amb els noms de Carles Antoni Cosme i Damià,[2] i d'antuvi fou destinat a la marina de guerra, però amb el desastre de Cuba i Filipines, i a causa de la posició dels Estats Units en el conflicte, Carles fou rellevat d'aquesta obligació. En sortir de la comandància de marina, Casagemas va estudiar un cert temps a casa de l'escenògraf Fèlix Urgellès.[6]
Es tracta d'una de les personalitats més enigmàtiques del panorama artístic de finals del segle xix i principis del xx. La seva carrera artística no es pot desvincular de les relacions d'amistat que va mantenir amb Pablo Picasso durant els anys d'estada del pintor malagueny a Barcelona, a la dècada de 1890, i posteriorment a París, a partir de l'any 1900.[7]
Quan Picasso tenia 19 anys, Casagemas, el seu gran amic, se suïcidà perquè Laure Gargallo, la persona de qui estava enamorat no li corresponia en el seu enamorament. Aquest, va intentar matar-la, i no aconseguint-ho es va suïcidar ell mateix.[8] Es troba enterrat al cementiri de Saint-Ouen de París, segons una investigació de 2013 de Dolors R. Roig.[1][b]
Picasso, profundament afectat, modifica la seva forma de pintar i inicia l'anomenada "etapa blava". D'altra banda, li va dedicar diverses obres en què es mostra el cadàver i enterrament de Casagemas:
- La mort de Casagemas, París, 1901. Oli sobre taula, 27 x 35 cm.
- La mort de Casagemas, París, 1901. Oli sobre taula, 72 x 57 cm.
- L'enterrament de Casagemas, París, 1901. Oli sobre llenç, 146 x89 cm.
La seva germana fou la compositora Lluïsa Casagemas i Coll.
Llegat[modifica]
La figura de Carles Casagemas ha estat lligada a la de Picasso, de qui fou un dels seus grans amics de joventut. Va adquirir una dimensió mítica arran del seu suïcidi, que condicionà la recepció de la seva obra, de manera que el personatge, en certa manera, ha difuminat l'artista.
Exposicions[modifica]
Durant l'octubre de 2014 i el febrer de 2015,[9] el Museu Nacional d'Art de Catalunya li va dedicar l'exposició titulada L'artista sota el mite. Aquesta exposició tenia el propòsit de reivindicar l'obra d'un artista que va morir tot just començat el segle xx. Un dels objectius de la mostra era precisament exposar conjuntament la seva obra i confegir-ne un catàleg que confirmés el lloc d'aquest artista dins la historiografia nacional i, de retruc, internacional. El seu nom apareix normalment com un dels artistes reconeguts del canvi de segle,[10] però mai havia estat presentat monogràficament en un museu, amb l'únic precedent d'una exposició de l'any 1979 a la Galeria Daedalus de Barcelona. El Museu Nacional d'Art de Catalunya disposa en la seva col·lecció d'una obra d'aquest artista, Casa de cites, adquirida l'any 2007.[11]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 R.Roig, Dolors «El secret més ben guardat sobre Carles Casagemas». Bonart Cultural, n.159, juny i juliol 2013, p.32-33 [Consulta: 9 juny 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Registre de Naixements de Barcelona, any 1880, número de registre 5142.
- ↑ «Carles Casagemas i Coll». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Artigas i Feiner, Joan. Guía itineraria y descriptiva de Barcelona, de sus alrededores y de la Exposición Universal, 1888, p. 288, 289.
- ↑ La Vanguardia, 30 d'agost de 1904, pàgina 1
- ↑ Cercle de Lectors Josep Palau i Fabre, Picasso i els seus amics catalans, pàg.93 (ISBN 84-672-1858-4)
- ↑ Revista del MNAC Arxivat 2013-05-31 a Wayback Machine.
PDF
- ↑ Pastells, Josep «La model que embruixava els pintors». Diari Ara, 28-10-2014 [Consulta: 12 octubre 2017].
- ↑ «El MNAC amplia mires amb una col·lecció permanent d'art modern a partir del 2014». Europapress, 17-10-2013 [Consulta: 19 octubre 2013].
- ↑ Vallès, Eduard. Carles Casagemas : l'artista sota el mite. 1a edició, 2014, p. 15-17. ISBN 978-84-8043-273-3.
- ↑ DDAA, Museu Nacional d'Art de Catalunya. Programa d'exposicions 2014
Enllaços externs[modifica]
- Banc de coneixement sobre Carles Casagemas per la doctora Dolors R. Roig carlescasagemas.cat. Arxivat 2015-08-01 a Wayback Machine.
- Banc d'imatges de l'època blava de Picasso, en què pot apreciar-se els retrats de Casagemas mort «Rey Picasso–Etapa [época] Azul». Arxivat de l'original el 2011-08-23. [Consulta: 15 juliol 2010].
- Obra pictòrica de Casagemas en Artnet.
- Pablo Picasso: Biografia Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine..