Carles Castellanos i Llorenç

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:26, 14 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaCarles Castellanos
Biografia
Naixement1942
Barcelona (Catalunya)
  Vicepresident
Assemblea Nacional Catalana
2012 – 2013
Activitat
Ocupacióprofessor universitari (traducció), escriptor, traductor
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista d'Alliberament Nacional (1968-1974)
PSAN-provisional (1974-1979)
Independentistes dels Països Catalans (1979-...)
Moviment de Defensa de la Terra (1983-2014)
Poble Lliure (2014-...)
Candidatura d'Unitat Popular
Membre de
Participà en
21 juliol 2023No ens deixem endur per la resignació. Plantem cara! Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRafael Castellanos i Llorenç Modifica el valor a Wikidata

Carles Castellanos i Llorenç (Barcelona, 1942) és escriptor, traductor i activista polític independentista català. És doctor en Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat director del Departament de Traducció i Interpretació d'aquesta Universitat i actualment és professor d'estudis de doctorat d'aquest Departament.

És soci de l'Assemblea Nacional Catalana, essent-ne vicepresident entre els anys 2012 i 2013,[1][2] a més de militant de Poble Lliure i de la CUP de Barcelona.

Biografia

Quan era un noi participà en tasques reivindicatives i culturals al barri de Sant Andreu de Barcelona i ingressa al Front Nacional de Catalunya el 1960. El 1968 va ser un dels fundadors del PSAN. El 1974 creà el PSAN-Provisional d'una escissió del PSAN. El 1979 formà IPC (Independentistes dels Països Catalans) després de la unió amb l'OSAN de Catalunya del Nord. Posteriorment va ser un dels impulsors de l'MDT (Moviment de Defensa de la Terra) entre els anys 1983-1984, i s'hi incorporà altra vegada el 1985 (després que IPC abandonà temporalment aquesta organització); durant les dècades posteriors ha estat un dels dirigents més destacats de l'MDT. A causa de militar a l'independentisme ha patit diverses detencions i empresonaments durant els primers anys de la Transició, el 1981, el 1982 (per ser portador de la pancarta "independència"), el 1988 i el 1992, quan va ser perseguit durant l'Operació Garzón, raó per la qual es va haver d'exiliar temporalment.[cal citació]

És membre, entre altres entitats, del Centre de Recerca i Documentació Pau Vila, del Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació, del Cercle 21 i de la Plataforma pel Dret de Decidir. Ha estat un dels impulsors destacats dels Grups de Defensa de la Llengua (1982-1988) i del Tercer Congrés de Cultura Catalana (1999-2001). Fou vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana entre els anys 2012 i 2013.

La perllongada militància independentista li ha comportat moltes detencions i tortures, amb 4 períodes de presó, clandestinitat i exili.

Tasca acadèmica

És enginyer industrial i lingüista, autor (o coautor) de diverses obres lexicogràfiques, entre les quals, podem destacar el Diccionari francès-català/català-francès (1979, ampliat el 2003), el Diccionari d'informàtica (1982), el Diccionari de paranys de traducció (falsos amics) (2000) i el Diccionari bàsic occità-català (2008). Dirigeix el Projecte ACTIU (per a l'aprenentatge del català per a mitjans informàtics) entre el 1977 i el 1982. A més a més, és autor de nombrosos articles i treballs de tema sociolingüístic, historiogràfic i polític, entre els quals cal estacar els següents: El fenomen nacional (1974), Elements del materialisme històric (1977), Petit diccionari de l'independentisme (1988-90), Una llengua sense ordre ni concert (1993), Llengua i variació (1993), L'independentisme català, 1979-1994 (1994), Llengua, dialectes i estandardització (2002).

Ha traduït diverses obres, entre les quals, del francès, Catalunya mil anys enrere, de Pierre Bonnassié (t. 1981) i Els paradisos artificial de Baudelaire (t. 1990); de l'egipci clàssic, Història de Sinuhè i altres contes (2005); i, de l'amazic, el recull de poemes Sol cec, de Salem Zenia (2008).

Estudiós de l'estandardització lingüística i de les llengües afroasiàtiques, ha fet la tesi i ha publicat diversos treballs sobre la llengua amaziga, com La llengua rifenya (1995), Guia de conversa universitària amazic-català(2006) i actualment és vicedirector de l'Observatori Català de la Llengua Amaziga. Ha publicat un llibre de memòries Reviure els dies - records d'un temps silenciat (2003).

Obres

  • Diccionari francès-català (1979)
  • Diccionari d'informàtica (1986)
  • Una llengua sense ordre ni concert (1993)
  • Llengua, dialectes i estandardització (2000)

Referències

Enllaços externs