Carles Eduard I de Saxònia-Coburg Gotha

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Carles Eduard del Regne Unit)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Carles Eduard I de Saxònia-Coburg Gotha (Surrey 1884 - Coburg 1954). Des del seu naixement ostentà el títol de duc d'Albany que heretà del seu pare i a partir de l'any 1900 es convertí en duc sobirà del petit ducat centreeuropeu de Saxònia-Coburg Gotha. El 1932 va afiliar-se al Partit Nazi i obtenir el grau de SA-Gruppenführer.[1]

Infància[modifica | modifica el codi]

El duc Carles Eduard de Saxònia-Coburg Gotha.

Fill pòstum del príncep Leopold del Regne Unit i de la princesa Helena de Waldeck-Pyrmont. Per via paterna era nét de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha, en conseqüència era posseïdor del títol de príncep del Regne Unit amb grau d'altesa reial; i per part de mare era nét dels prínceps sobirans de Waldeck i de la ciutat de Pyrmont, Jordi Víctor de Waldeck-Pyrmont i Helena Guillermina de Nassau-Weilburg. Pels quatre costat pertanyia a famílies de les més rància aristocràcia alemanya: els Hannover, els Saxònia o Güelfs, els Waldeck i els Nassau, el caràcter i l'orgull alemany tindrien una ascendència importantíssima al llarg de la seva vida.

El seu pare morí l'any 1884 pocs mesos abans del seu naixement a Canes, al Yacht Club, a causa d'una hemorràgia, ja que era portador del gen de l'hemofília. En conseqüència heretà els títols de duc d'Albany, comte de Clarence i baró d'Arklow. L'any 1902 el seu oncle, el rei Eduard VII del Regne Unit li atorgà l'orde de la Garratera.

Matrimoni i descendència[modifica | modifica el codi]

L'any 1905 es casà al castell de Glücksburg amb la princesa Victòria Adelaida de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glücksburg filla dels prínceps de Schleswig-Holstein. El matrimoni que s'instal·là a Coburg tingué cinc fills:

Ducat de Saxònia-Coburg Gotha[modifica | modifica el codi]

Els ducs de Saxònia-Coburg Gotha i els seus fills l'any 1915.

L'any 1899, després del suïcidi del príncep Alfred del Regne Unit i de la renúncia del seu oncle el duc de Connaught es convertí en hereu del seu oncle, el duc d'Edimburg, en el ducat de Saxònia-Coburg Gotha. Des d'aquell moment començà a viure a Alemanya a la cort de Coburg.

L'any 1900 moria el duc d'Edimburg Alfred del Regne Unit, i el petit príncep es convertia en duc de Saxònia-Coburg Gotha, malgrat que fins a l'any 1905, als seus vint-i-un anys no accediria als plens poders. Mentrestant hi hagué una regència del seu cosí polític, el príncep Ernest de Hohenlohe-Lagenburg espòs de la princesa Alexandra del Regne Unit.

L'any 1905 arribà al poder i féu un important desmarcament de la política de neutralitat i pròxima al Regne Unit dels seus predecessors i se centrà en un gir fortament germanòfil i de suport al kàiser Guillem II de Prússia. L'any 1914 prengué partit pels imperis centrals i s'alià amb Prússia i Àustria, això féu que el seu cosí el rei Jordi V del Regne Unit li tragué l'orde de la Garratera i l'any 1917 el desposseí dels seus títols anglesos. El 10 de novembre de 1918 renuncià als seus dominis sobirans dels ducats de Coburg i de Gotha, però a canvi se li atorgaren generoses compensacions pecuniàries i se li permeteren mantenir les importants i immenses possessions familiars.

Des de 1918 i fins a 1954[modifica | modifica el codi]

Des de 1918 el príncep s'afilià a tots els moviments d'extrema dreta que havien sorgit amb el pas dels anys. L'any 1931 va prendre part al famós moviment del Front Harzburg on els partits d'extrema dreta i monàrquics s'uniren amb els nacionalsocialisme per pressionar al govern de Berlín. És denotatiu de la situació familiar el fet ocorregut durant el casament de la princesa Sibil·la amb l'hereu al tron suec en què més de quatre mil camises pardes nacionalsocialistes assistiren al casament.

Però fou a partir de l'any 1935 en què el príncep s'implicà de forma pública en la jerarquia del partit. Hitler l'utilitzà com a president de les relacions anglogermàniques i fou amfitrió a petició del führer del destronat Eduard VIII del Regne Unit i de la duquessa de Windsor. Des de llavors també fou president de la Creu Roja alemanya i la seva participació en actes del partit era d'una continuïtat total.

Amb l'ocupació nord-americana de Coburg arribaren temps molt magres pel príncep, el general Patton li permeté seguir vivint en el castell familiar del Veste, però hagué de sotmetre's a un tribunal de desnazificació. A més a més, començà a desenvolupar un càncer que li desfigurà de forma important la seva cara. Pocs mesos després fou ingressat en un camp de desnazificació que prèviament havia albergat serbis. L'any 1946 fou alliberat i s'instal·là a una casa petita del parc del Palau de Callenberg, al qual van instal·lar-se refugiats.

Hagué de fer front a un judici on Carles Eduard reconegué la seva participació en el moviment nacionalsocialista i mostrà una falta de penediment evident quan afirmà: "Ningú a Alemanya és responsable dels crims de guerra i que Hitler havia fet un treball excel·lent". Fou deixat en llibertat l'any 1949 en què fou classificat com a persona de quarta categoria i multat amb una important suma econòmica per haver sigut nazi.

Els últims anys de la seva vida els passà al Castell del Veste d'on ja no sortí degut a la forta descomposició del rostre que sofria. L'any 1954 moria a la seva residència de Coburg.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ernst Klee, «Sachsen-Coburg und Gotha,Carl Eduard Herzog von», Das Personenlexikon zum Dritten Reich: Wer war was vor und nach 1945, Frankfurt del Main, Fischer Taschenbuch Verlag, 2005 (4a edició 2013), pàgina 517, ISBN 978-3-596-16048-8 (en català: El lèxic de les persones del Tercer Reich: qui era què abans i després del 1945) (alemany)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Eduard I de Saxònia-Coburg Gotha Modifica l'enllaç a Wikidata