Carles Fages de Climent

Carles Fages de Climent

Carles Fages de Climent (Figueres, 1902 - 1968) fou un escriptor, poeta i periodista altempordanès.

Biografia

Va néixer a Figueres el 16 de maig de 1902, fill d'una antiga nissaga empordanesa, la qual posteriorment va retratar amb ironia mordaç a la seva novel·la Climent (1933). La seva infantesa la va passar a la finca pairal de Castelló d'Empúries, on va iniciar els estudis. A l'Institut Ramon Muntaner de Figueres coincideix amb Salvador Dalí, fet que dóna inici a una amistat que es mantindrà tota la seva vida. Després es desplaça a Barcelona, on estudia el batxillerat amb els jesuïtes i la carrera de Filosofia i Lletres, i posteriorment a Madrid, on es doctora en Llengües clàssiques (amb una tesi sobre el paisatge en la poesia d'Homer), i on coincideix de nou amb Salvador Dalí, i, mitjançant aquest, amb Federico García Lorca.

Molt jove inicia un fecunda activitat literària, centrada principalment en la poesia. Als 18 anys és premiat als Jocs Florals de Girona. El 1923 es dóna a conèixer públicament amb un recital de poesies a la Biblioteca Popular de Figueres i poc després comença a publicar la seva obra poètica amb el llibre Les bruixes de Llers (1924) amb il·lustracions de Salvador Dalí. Carles Rahola considerà que aquesta obra significava la revelació d´un talent èpic. I en la seva Antologia de prosistes i poetes catalans, publicada a Girona el 1933, no dubtà a incloure-hi Fages de Climent al costat de prohoms de lletres catalanes, com Pompeu Fabra, Àngel Guimerà, Joan Alcover, Anicet de Pagès, Guerau de Liost, Josep Maria de Sagarra i Víctor Català". Aconsegueix també la Flor Natural dels Jocs Florals de Girona, Mallorca, Barcelona, Sant Sadurní d'Anoia, i el premi de Poesia Catalana de la Ciutat de Barcelona el 1959, entre d'altres. Col·labora també en diferents diaris i revistes (La Vanguardia, Diari de Barcelona, Telestel, etc.).

Els últims anys de la seva vida, Fages els passa lluny de Barcelona, al seu Empordà natal, a la casa pairal de Climent, a Castelló d'Empúries. El dia 1 d'octubre de 1968 mor a Figueres. Poc abans de morir demana escoltar la Missa de Rèquiem de Fauré.

El seu nom i el de dues de les seves obres, "Dama d'Aragó" i "Tamarius i Roses", van ser posats a tres carrers de Figueres. El 16 de maig del 2002 l'Ajuntament el va nomenar Fill predilecte de la seva ciutat, a títol pòstum. També porta el seu nom la Biblioteca Municipal de Figueres.

Obra

Fages de Climent contribuí a la mitificació literària de la seva comarca nadiua, tot prenent l'Empordà, la tramuntana i la seva gent com a temàtica bàsica d'una múltiple producció literària (poesia, prosa, teatre i periodisme). Així, creà personatges literaris com el "sabater d'Ordis" -equiparable, segons Eugeni d'Ors, al Quixot de Cervantes- i contribuí d'una manera decisiva a conferir determinades atribucions a certs pobles (Llers, terra de bruixes; Vila-sacra, capital del món). Alhora, el seu gran interès per la pintura li possibilità de relacionar-se i d'establir col·laboracions amb diferents artistes.

Fages i Dalí

El seu company d'escola Salvador Dalí fou un dels artistes amb qui més col·laborà i amb qui tingué el privilegi de poder comptar amb il·lustracions dalinianes per als seus escrits. Entre ells destaquen Les bruixes de Llers (1924) i La balada del Sabater d'Ordis (1954), prologat per Eugeni d'Ors, amb epíleg del mateix Dalí. Dalí i Fages van treballar plegats en El triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí, en ocasió de l'homenatge que la ciutat de Figueres tributà, el 1961, a Dalí. Fages hi posà els versos i Dalí els dibuixos que els acompanyen, fets en un únic cartró i, segons el poeta, en una sola nit. El text és una biografia poètica del pintor i les il·lustracions constitueixen una síntesi genial de tota la simbologia daliniana de l'època. Així, hi apareixen els rellotges tous, les formigues, l'Angelus de Millet, el sabater d'Ordis, i alguns dels noms dels principals referents dalinians, com Picasso o Gaudí. Cal esmentar també el Crist de la Tramuntana que es troba al Teatre-Museu Gala Salvador Dalí -realitzat per Salvador Dalí en homenatge al poeta amb motiu de la seva mort, i que fa al·lusió a un dels versos mes coneguts de Fages, l'Oració al Crist de la tramuntana:

«	Braços en creu damunt la pia fusta, Senyor, empareu la closa i el sembrat, doneu el verd exacte al nostre prat i mesureu la tramuntana justa que eixugui l'herba i no ens espolsi el blat.	»
— Carles Fages de Climent, Oració al Crist de la tramuntana

Josep Pla sobre Fages

Josep Pla dedica una bona part del volum 38 de la seva Obra Completa, "Escrits Empordanesos", a Fages de Climent, de qui diu que portava la literatura a la sang. És un escriptor del país, (...), literàriament geogràfic, específicament empordanès, (...) és un localista: de vegades vulgar, de vegades molt intel·ligent. Amb un home així jo m'hi entendré sempre.

Pla és també molt amatent a la relació personal que lligava Dalí i Fages. A l'Empordà, després de tants devessalls, desoris, subversions i trompades, han aparegut dos autèntics cavernícoles, com se solia dir a l'època de la República: Dalí i Fages. Aquests dos conservadors empordanesos han estat els esperits més lliures, més oberts, menys cavernícoles que aquest país ha produït. A Figueres (Fages) arribà a ser un home extremament conegut i popular (...). Així com Dalí s'ha fet pintoresc ell mateix, a Fages, el pintoresc, no se'l féu ell, sinó la ciutadania.

Pla, per altra banda, afirma que corria el rumor que fou Dalí qui li va suggerir la idea a Fages de fer "El Somni de Cap de Creus. (...) Aquest poema deu ser l'única cosa seriosa que s'ha escrit fins a la data sobre el Cap de Creus i la seva geografia, la seva història i manera de viure de la gent que manega i trepitja el país. No crec que fos gaire difícil de la part de Dalí d'impulsar Fages a escriure aquest poema, i això perquè no solament Fages coneixia aquests indrets correctament, sinó perquè en sabia la força poètica. Fages, conclou Pla, era l'home exactament adequat per a fer el poema del Cap de Creus.

Els epigrames

Josep Pla es refereix també als cèlebres epigrames de Fages de Climent. Tingué el do de l'epigrama, que al meu modest entendre és una manera literària excelsa. N'escriví de meravellosos. En té de mancats, xarons, frívols, de mal gust, però n'hi ha de perfectes, literàriament ben girats, admirables, que duraran tant com poden durar aquesta espècie d'històries humano-literàries. N'escriví moltíssims, se'ls publicava ell mateix d'una forma molt precària a base d'aplegar-ne un centenar en fulls copiats a màquina, però la seva popularitat a l'Empordà es degué al boca-orella. Fages tingué una gran facilitat per improvisar epigrames i no hi ha clergue, curial, burgès o polític de l'Empordà a qui no n'hi dediqués algun.

L'any 2002 del centenari del seu naixement foren publicats prop d'un miler d'epigrames comentats a cura de Joan Ferrerós. Una definició asèptica que s'adaptaria als epigrames de Fages de Climent, seria, segons Ferrerós la següent: Composició breu, en vers, que expressa un pensament, reflexió o consell, de forma aguda i punyent, sovint però no pas sempre satírica i burlesca.

Per a Enric Casasses, els epigrames de Fages, sempre directes, breus i genials, no són l'obra d'un literat que juga a fer epigrames, són autèntics epigrames en llur funció diguem-ne més pràctica: és molt més que poesia de circumstàncies; es poesia utilitària. Aquesta branca activa de la poesia, la poesia que intervé directament en la vida social concreta d'aquest o aquell individu o institució, sigui per qüestions d'afers públics o privats, sempre ha existit, i tingué una gran importància i produí autèntiques obres mestres, en provençal, en el moment constel.lat de trobadors. I Fages es dels pocs que l'ha revifada amb categoria

Segons Narcís Sala , l'epigrama de Fages respon a la lliçó orsiana de manifestar la màxima categoria que l'art sap extreure de l'anècdota, que el poeta, com a velada conclusió, arriba a expressar en els seus epigrames, i per això hi ha en ell aquella influència d'arrel grega, mostrant-se sentenciós, qualitat que ultrapassa la pura poètica - que n'és sols el vehicle - i que hi afegeix una neta coincidència amb la paramiologia popular.

Fages féu servir sovint el pseudònim o heterònim de «Lo Gayter de la Muga», per tal de dissimular l'autoria dels seus cèlebres epigrames, sovint desvergonyits i de vegades injuriosos, que etzibaven una societat pudorosa i exigent amb la cortesia formal, com la catalana de la postguerra civil i el franquisme. Els epigrames de Fages eren, parafrasejant la popular dita d'avui, literàriament incorrectes.

Josep Pla sentencià: És el poeta de la gent (...) els epigrames no són res més que el que diuen: els seus triomfs (escassos) i les seves misèries (múltiples). Ara el fet li ha produït una literatura -avui desconeguda- que jo crec que és admirable. Cal potser, per concloure aquesta referència a l'escriptor de Palafrugell, recordar l'epigrama que Fages li dedicà:

«	És tan bonic l'Empordà, ample, esbatanat i llis, que l'home que escriu mes pla ha pres el nom del país	»
— Carles Fages de Climent

Prosa

De la seva obra en prosa, destaca Climent (1933), bastit a partir d'elements biogràfics extrets de l'arxiu de la seva família. A través del les figures d'Enric Climent i Casadevall, i Enric Climent i Vidal, rebesavi i besavi de l'autor, respectivament, Fages presenta l'ordre de vida de les famílies terratinents del segle XIX, les lluites polítiques, les passions, l'exili, l'abús i la valentia i un principi de vitalitat sempre erigit com a criteri de conducta i llibertat personals, creant un ric fris històric del segle XIX.

Obra periodística

De la seva extensa obra periodística se'n publicà un recull, a càrrec de Jaume Guillamet, l'any 2003.

Fages musicat

La seva obra literària ha estat musicada per Francesc Pi de la Serra, Josep Tero ("A Griselda", Fronteres, 2009, El poeta, abans d'un comiat per set dies, encomana Maria Clara a les fades amigues i la deixa coronada de tamarius) i Xavier Falgarona. El director d'orquestra Carles Coll, va fer una orquestració d'un espectacle basat en la Balada del sabater d'Ordis. Pau Riba en el seu disc "Cosmosoma" (Cançons de Pau Riba i arranjaments de Pastora. 1997) dedica el tema Ventfonia a la figura del sabater d'Ordis.

Catàleg d'obres

Prosa

• Climent
• Fortuny, la mitad de una vida (en castellà)
• Vilasacra Capital del Mòn (pròleg d'Alexandre Deulofeu)
• Anècdotes empordaneses (inèdit)
• Carles Fages de Climent. Recull d'articles (2003)
• Memòries (inèdites)

Vers

• Les bruixes de Llers (pròleg de Ventura Gassol i il·lustracions de Salvador Dalí)
• Tamarius i Roses
• El Jutge està malalt
• Sonets a María-Clara
• Balada del sabater d'Ordis (pròleg d'Eugeni d'Ors i epíleg de Salvador Dalí)
• Epigrames (Llibres I, II i III)
• Epigrames (a cura de Joan Ferrerós)
• Emporium la de les tres muralles
• El pintor d`esguards (inacabat)
• Llibre de Sonets
• Poema dels Tres Reis
• Somni de Cap de Creus
• Bestiari (inèdit)

Teatre

• El Bruel
• La Dama d'Aragó
• El jutge està malalt

Pròlegs

• Encara no se com sóc (Maria dels Àngels Vayreda, 1970. Premi Fastenrath)

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona

• Preguera de l'Amor inconeguda (1921)
• De la verge Abisag i el rei David (1921)
• Goigs en llaor de Santa Magdalena (1921)
• Les bruixes de Llers (1922)
• Idil·li mariner. Sonets (1923)
• Griselda i Mireia. Ègloga (1923)
• Elogi de la pubilla masovera (1923)
• Oda a la meva tartana (1923)
• El banc de "si no fos" (1924, Premi Extraordinari dels Mantenidors)
• El bruel (1926)
• Parlava el Rei Humà... (1928, 1929 i 1930)

Bibliografia

• Jordi Pla, "Tamarius i Roses, de Carles Fages de Climent: aproximació a l'obra i la seva crítica", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 26 (1993), 283-292.
• Jordi Pla, "El Somni de cap de Creus", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 22 (1989), 301-312.

Enllaços externs

• «Carles Fages de Climent». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

• Fages de Climent, el poeta de l'Empordà
• Dalí i Fages: aquella col·laboració intel·ligent i cordialíssima
• "El binomi Salvador Dalí - Carles Fages de Climent", Montserrat Vayreda, Revista de Girona, Any: 1974 Núm.: 68
• "Fages de Climent, visto por Salvador Dalí", Gil Bonancia, Revista de Girona, Any: 1968 Núm.: 45
• Museu d'Història de Catalunya: Carles Fages de Climent: poètica i mítica de l'Empordà
• Atlas literari de les terres de Girona. L'Alt Empordà
• "Quaranta anys després de la mort de Fages de Climent" Josep Mª Bernils, Diari de Girona, 30-11-2008
• "Un poeta i una pregària", Emili Casademont, Diari de Girona, 7-10-2008
• La novena marató literària dedicada a Carles Fages de Climent