Carles Frederic I de Baden

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El gran duc Carles Frederic I de Baden

Carles Frederic I de Baden (Karlsruhe, Gran Ducat de Baden, 22 de novembre de 1728 - 1811) va ser el primer gran duc de Baden i re-unificador dels territoris històrics de Baden sota una única entitat sobirana.

Nascut a la ciutat de Karlsruhe, capital del Gran Ducat de Baden era fill del príncep hereu Frederic de Baden i de la princesa Anna de Nassau-Dietz-Orange, Carles pertanyia a la branca històrica de la família Baden-Durlach que havia governat la regió de Karlsruhe des del segle XII.

El dia 28 de gener de 1751 es casà amb la princesa Carolina Lluïsa de Hessen-Darmstadt, filla del landgravi Lluís VIII de Hessen-Darmstadt i de la princesa Carlota de Hanau-Lichtenberg. La parella tingué:

La princesa Carolina morí el dia 8 d'abril de l'any 1783. El 24 de novembre de 1787 tornà a casar-se, aquesta vegada de forma morganàtica amb l'aristòcrata Luise Karoline Geyer von Geyersberg, creada senyora de Hochberg. La parella tingué cinc fills:

Carles esdevingué marcgravi de Baden-Durlach l'any 1738 arran de la mort del seu avi, Carles III Guillem de Baden-Durlach. Al llarg del segle XII i del segle XIII l'històric territori de Baden, situat a un dels extrems orientals del Sacre Imperi Romanogermànic havia estat enormement fragmentat en multitud de cases marcgravinals que exercien el control de petites unitats sobiranes. Ara bé, des del segle XIII moltes d'aquestes cases s'havien extingit permeten una lenta unificació deguda a causes naturals.

L'any 1771, la penúltima casa marcgravinal, la dels Baden-Baden, s'extingí i els territoris d'aquesta revertiren a les mans de l'última branca de la Casa de Baden, els Baden-Durlach, i més concretament al marcgravi Carles que es convertí d'aquesta manera en marcgravi de Baden, del Baden ja unificat.

Carles esdevingué un monarca absolut malgrat que abolí la tortura (1766) i la servitud (1783). Alhora es dedicà a la promoció del sistema educatiu fent especial èmfasi a la universitat.

Aprofitant el desgavell originat per les polítiques expansionistes de la França de Napoleó Bonaparte, Carles aprofità l'avinentesa per, d'una banda elevar Baden a la categoria d'electorat i de l'altra incorporar territorialment els bisbat secularitzats de Constança, Basilea, Estrassburg, Espira, Brisgòvia i Ortenau.

Posteriorment, l'any 1806 s'uní a la Confederació del Rin, un cop el Sacre Imperi Romanogermànic hagué desaparegut.

El Congrés de Viena permeté a Baden concedí al territori de Baden la categoria de Gran ducat i per tant Carles esdevingué gran duc de Baden. Alhora li permeté mantenir alguna de les possessions territorials obtingudes arran de les guerres napoleòniques, tals com Ortenau.

L'any 1820, la descendència del primer matrimoni de Carles hagué expirat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Frederic I de Baden Modifica l'enllaç a Wikidata