Carles III de Parma
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Ferdinando Carlo Giuseppe Maria Vittorio Baldassare 14 gener 1823 Florència (Itàlia) |
| Mort | 27 març 1854 (31 anys) Parma (Itàlia) |
| Causa de mort | Regicidi (Ferida d'arma blanca ) |
| Sepultura | Viareggio |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Casa de Borbó-Parma |
| Cònjuge | Lluïsa de França (1845–valor desconegut) |
| Fills | Margarida de Borbó-Parma, Alícia de Borbó-Parma, Robert I de Parma, Enric de Borbó-Parma |
| Pares | Carles II de Parma i Maria Teresa de Savoia |
Premis | |
 | |
Carles III de Parma (Lucca, Ducat de Lucca 1823 - Parma, Ducat de Parma 1854) fou el Duc de Parma i Piacenza entre 1849 i 1854. Fou membre de la dinastia dels Borbó-Parma i cap d'aquesta casa ducal vinculada a la casa reial espanyola.
Orígens familiars[modifica]
Va néixer el 14 de gener de 1823 a la ciutat de Lucca, capital del ducat del mateix nom, essent fill del duc Carles I de Lucca (futur Carles II de Parma) i de la princesa Maria Teresa de Savoia. Era net per via paterna del rei Lluís I d'Etrúria i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya i per via materna del rei Víctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Este.
Núpcies i descendents[modifica]
Es casà el 10 de novembre de 1845 a la ciutat de Frohsdorf amb la princesa Lluïsa de França, filla del príncep Carles Ferran de França, duc de Berry, i de la princesa Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies. Lluïsa era neta de Carles X de França i de Francesc I de les Dues Sicílies. La parella s'instal·là a Lucca i després a Parma i tingueren quatre fills:
- SAR la princesa Margarida de Borbó-Parma, nascuda a Lucca el 1847 i morta a Viareggio el 1893. Es casà amb el pretendent carlista al tron espanyol, el duc de Madrid: Carles de Borbó.
- SM el duc Robert I de Parma, nascut a Florència el 1848 i mort a Pianore el 1907. Es casà amb la princesa Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies i en segones núpcies amb la infanta Maria Antònia de Portugal.
- SAR la princesa Alícia de Borbó-Parma, nascuda a Parma el 1849 i morta a Fchwertberg (Àustria). Es casà amb el gran duc Ferran IV de Toscana.
- SAR el príncep Enric de Borbó-Parma, comte de Bardi, nascut a Parma el 1851 i mort a Menton el 1905. Es casà amb la princesa Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies i posteriorment amb la infanta Adelgundes de Portugal.
Duc de Parma[modifica]
El 19 d'abril de 1848 el seu pare abdicà en favor seu després de sofrir les revolucions liberals de 1848 en favor de la unificació italiana. Carles III fugí de Parma i s'instal·là a Cremona, on fou fet presoner. Posteriorment fou fet presoner a la ciutat de Milà, i alguns mesos després fou alliberat gràcies a la mediació del govern britànic.
Després d'una breu estada a Malta, va viatjar a Nàpols i, a continuació, a Livorno, on va estar acompanyat de la seva esposa que acabava de donar llum al seu primer fill. Seguidament la família va buscar refugi a Anglaterra i Escòcia. L'agost de 1848 l'exèrcit austríac va entrar a Parma i restaurà oficialment Carles II al poder, si bé aquest refusà acceptà el nomenament i designà novament el seu fill Carles III com el seu successor. Aquest retornà a Parma el 18 de maig de 1849, si bé no va fer-se càrrec de l'administració del ducat fins al 25 d'agost.
El 8 d'octubre de 1852 rebé el títol d'infant d'Espanya per part de la reina Isabel II d'Espanya. A la nit del 26 de març de 1854 Carles III fou ferit de mort a la ciutat de Parma per part d'un assaltant que va aconseguir escapar. Va ser traslladat al Palau Reial, on morí l'endemà, sent enterrat el seu cos a la ciutat de Viareggio mentre el seu cor fou guardat al Santuari de Santa Maria della Seccata de Parma.
| Precedit per: Carles II de Parma |
Duc de Parma 1849-1854 |
Succeït per: Robert I de Parma |
