Carles III de Parma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El duc Carles III de Parma.

Carles III de Parma (Lucca, Ducat de Lucca 1823 - Parma, Ducat de Parma 1854) fou el Duc de Parma i Piacenza entre 1848 i 1854. Fou membre de la dinastia dels Borbó-Parma i cap d'aquesta casa ducal vinculada a la casa reial espanyola.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 14 de gener de 1823 a la ciutat de Lucca, capital del ducat del mateix nom, essent fill del duc Carles I de Lucca (futur Carles II de Parma) i de la princesa Maria Teresa de Savoia. Era nét per via paterna del rei Lluís I d'Etrúria i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya i per via materna del rei Víctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Este.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 10 de novembre de 1845 a la ciutat de Frohsdorf amb la princesa Lluïsa de França, filla del príncep Carles Ferran de França, duc de Berry, i de la princesa Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies. Lluïsa era néta de Carles X de França i de Francesc I de les Dues Sicílies. La parella s'instal·là a Lucca i després a Parma i tingueren quatre fills:

Duc de Parma[modifica | modifica el codi]

El 19 d'abril de 1848 el seu pare abdicà en favor seu després de sofrir les revolucions liberals de 1848 en favor de la unificació italiana. Carles III fugí de Parma i s'instal·là a Cremona, on fou fet presoner. Posteriorment fou fet presoner a la ciutat de Milà, i alguns mesos després fou alliberat gràcies a la mediació del govern britànic.

Després d'una breu estada a Malta, va viatjar a Nàpols i, a continuació, a Livorno, on va estar acompanyat de la seva esposa que acabava de donar llum al seu primer fill. Seguidament la família va buscar refugi a Anglaterra i Escòcia. A l'agost de 1848 l'exèrcit austríac va entrar a Parma i restaurà oficialment Carles II al poder, si bé aquest refusà acceptà el nomenament i designà novament el seu fill Carles III com el seu successor. Aquest retornà a Parma el 18 de maig de 1849, si bé no va fer-se càrrec de l'administració del ducat fins al 25 d'agost.

El 8 d'octubre de 1852 rebé el títol d'infant d'Espanya per part de la reina Isabel II d'Espanya. A la nit del 26 de març de 1854 Carles III fou ferit de mort a la ciutat de Parma per part d'un assaltant que va aconseguir escapar. Va ser traslladat al Palau Reial, on morí al dia següent, sent enterrat el seu cos a la ciutat de Viareggio mentre el seu cor fou guardat al Santuari de Santa Maria della Seccata de Parma.



Precedit per:
Carles II de Parma
Duc de Parma
18481854
Succeït per:
Robert I de Parma
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles III de Parma