Carles III de Nàpols

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carles II d'Hongria)
Infotaula de personaCarles III de Nàpols

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Carlo III Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1345 Modifica el valor a Wikidata
Corigliano Calabro (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1386 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Visegrád (Regne d'Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSzékesfehérvár Modifica el valor a Wikidata
Rei de Nàpols
Príncep d'Acaia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaPrimera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarida de Durazzo (1369 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoana II de Nàpols, Ladislau I de Nàpols Modifica el valor a Wikidata
ParesLouis of Durazzo, Count of Gravina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Margaret of San Severino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488
Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo

Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).

Orígens familiars[modifica]

Fill de Lluís Durazzo i la seva esposa Margarida Sanseverino. Descendia per línia paterna del rei Carles II de Nàpols, del qual Carles III n'era besnet.

Ascens al tron napolità[modifica]

Com a besnet de Carles II de Nàpols, Carles III era cosí segon de la reina Joana I de Nàpols. Aquesta l'adoptà com a fill en ser l'únic mascle de la línia angevina de Nàpols. Joana I al llarg de la seva vida estigué profundament enamorada d'ell, però aquest mai la va correspondre. Tot i això el 1369 Joana el nomenà hereu al tron napolità.

Per l'enfrontament entre Joana I i el Papa Urbà VI, el qual considerava Nàpols com un feu papal, Joana I donà suport a Climent VII durant el Cisma d'Occident i fou destronada el 1381 i va cedir el reialme a Carles III.[1] Va iniciar la guerra de la Unió d'Ais, marxant vers el regne de Nàpols amb un exèrcit hongarès, va derrotar el rei consort Otó IV de Brunswick, i va assetjar la ciutat, fins a capturar la reina el mateix any 1381.[2]

No obstant això, una complicació s'interposà pel camí al tron reial. Joana I, abans de morir el 1382 designà un nou hereu: així adoptà el comte d'Anjou Lluís I d'Anjou. Aquest va prendre possessió dels comtats de Provença i Forcalquier i va marxar vers Nàpols per demanar el regne. A la seva arribada però fou derrotat per Carles III.

Ascens al tron hongarès[modifica]

A la mort de Lluís I d'Hongria, Carles III va demanar el tron hongarès com el mascle més gran de la dinastia angevina, i va expulsar Maria I d'Hongria, filla de Lluís I, del tron el desembre de 1385. Tot i això, la reina vídua va organitzar un complot per assassinar Carles a Visegrád el 24 de febrer de 1386.

Núpcies i descendents[modifica]

El febrer de 1369 es casà amb la seva cosina germana Margarida de Durazzo, filla de Carles Durazzo i Maria de Nàpols. Margarida era neta per línia paterna i besneta per línia materna de Carles II de Nàpols. D'aquesta unió nasqueren tres fills:

Fou enterrat a Belgrad. El seu fill mascle Ladislau el succeí al Regne de Nàpols mentre els regents de Maria I d'Hongria la reinstauraren com a reina d'Hongria.

Referències[modifica]

  1. Previté-Orton, C. W.. The Shorter Cambridge Medieval History (en anglès), p. 954. 
  2. Giannone, Pietro. Istoria civile del Regno di Napoli (en italià). M. Lombardi, 1865, p. 497-498. 


Precedit per:
Joana I
Rei de Nàpols
Comte de Provença

1381-1386
Succeït per:
Ladislau I
oposat a
Lluís I d'Anjou
Precedit per:
Maria I
Rei d'Hongria
1385-1386
Succeït per:
Maria I
i Segimon I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles III de Nàpols