Carles II de Parma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carles Lluís de Borbó-Parma

Carles Lluís de Borbó-Parma, també conegut amb els noms de Lluís II d'Etrúria, Carles I de Lucca i Carles II de Parma, (Madrid, Regne d'Espanya 1799 - Niça, França 1883) fou el Duc de Parma i Piacenza des de l'any 1847 i fins a l'any següent en què abdicà. Anteriorment havia estat rei d'Etrúria des de l'any 1803 i fins a l'any 1807 i Duc de Lucca des de 1815 i fins a l'any 1847.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nascut al Palau Reial de Madrid el 1799 essent fill del rei Lluís I d'Etrúria i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. El príncep era nét per via paterna del duc Ferran I de Parma i de l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria mentre quee per via materna era nét del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 5 de setembre de 1820 a Torí amb la princesa Maria Teresa de Savoia, filla del rei Víctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Este. La parella tingué dos únics fills:

  • SAR la princesa Lluïsa de Borbó-Parma, nascuda a Lucca el 1821 i morta a Lucca el 1823.

Intercanvi de títols[modifica | modifica el codi]

Carles II havia estat nomenat el 27 de maig de l'any 1803, a l'edat de quatre anys, rei d'Etrúria sota la regència de la seva mare, la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. Etrúria fou una invenció de la diplomàcia napoleònica i el 10 de desembre de l'any 1807 fou desposseït del títol i el regne fou conquerit per Napoleó Bonaparte i l'integrà al Regne d'Itàlia. Maria Lluïsa i Carles hagueren de traslladar-se a la Cort de Madrid on mantingueren la promesa de Napoleó de garantir-los un tron al regne de nova creació de la Lusitània Septrentional (nord de Portugal).

Amb la derrota de Napoleó Bonaparte i la celebració del Congrés de Viena, el Ducat de Parma fou entregat de forma vitalicia a l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, vídua de Napoleó i filla de l'emperador Francesc I d'Àustria. El nou ducat seria entregat als Borbó-Parma a la mort de l'arxiduquessa. Mentrestant, els Parma se'ls hi entregà un petit ducat de nova creació al nord de la Toscana, el Ducat de Lucca que a la mort de Carles havia de reintegrar-se de nou al Gran Ducat de Toscana. Així mateix, el 17 de juliol de 1834 fou nomenat infant d'Espanya pel pretendent carlista Carles Maria Isidre de Borbó.

L'any 1847 Maria Lluïsa d'Àustria morí a Parma. El Ducat de Parma retornà als Borbons-Parma i el Ducat de Lucca es reintegrà al Gran Ducat de Toscana. Un any després Carles II hagué d'abdicar com a conseqüència dels estralls de les revolucions liberals en favor del seu fill el duc Carles III de Parma. S'instal·là a la ciutat de Niça, on morí el 16 de març de l'any 1883.



Precedit per:
Lluís I d'Etrúria
Rei d'Etrúria
com a Lluís II

18031807
Succeït per:
integració al
Primer Imperi Francès
Precedit per:
Maria Lluïsa d'Espanya
Duc de Lucca
com a Carles I

18241847
Succeït per:
integració al
Gran Ducat de Toscana
Precedit per:
Maria Lluïsa d'Àustria
Duc de Parma
18471848
Succeït per:
Carles III de Parma


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles II de Parma