Carles IX de França

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarles IX de França

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles IX Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juny 1550 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Germain-en-Laye Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 1574 Modifica el valor a Wikidata (23 anys)
Vincennes Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
  Duc d'Orleans
1550 – 1560
  Rei de França
1560 – 1574
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc d'Orleans Modifica el valor a Wikidata
DinastiaValois
CònjugeElisabet d'Àustria (1570–1574) Modifica el valor a Wikidata
ParellaMarie Touchet Modifica el valor a Wikidata
FillsPrincess Marie Élisabeth of France (en) Tradueix
 ( Elisabet d'Àustria)
Carles de Valois V d'Angulema
 ( Marie Touchet) Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric II de França i Caterina de Mèdici
GermansVictòria de Valois, Diana de Valois, Isabel de Valois, Margarida de Valois, Clàudia de Valois, Joana de Valois, Francesc II de França, Lluís III d'Orleans, Enric II d'Angulema, Francesc-Hèrcules de Valois i Enric III de França Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Carles IX de França (Saint-Germain-en-Laye 1550 - Vincennes 1574). Duc d'Orleans (1550-1560) i rei de França (1560-1574).

Orígens familiars[modifica]

Nasqué al palau reial de Saint Germain-en-Laye el 27 de juny de 1550 sent fill del rei Enric II de França i la seva esposa, la princesa Caterina de Mèdici. Era net per línia paterna del rei Francesc I de França i la princesa Clàudia de França, i per línia materna del duc Llorenç II de Mèdici i de la comtessa Magdalena de La Tour.

Fou germà dels també reis Francesc II de França i Enric III de França, els últims reis de la branca Valois-Angulema, de la Dinastia Valois.

Ascens al tron[modifica]

El 1560, amb 10 anys, va ascendir al tron de França per la prematura mort del seu germà gran Francesc II de França. La majoria d'edat legal estava situada en aquells moments als 16 anys, per la qual cosa tingué la regència de la seva mare Caterina de Mèdici fins al 1563, si bé exercí sempre un gran poder sobre el seu fill.

El 1561 fou coronat rei a la catedral de Reims. Durant el seu regnat continuaren les Guerres de religió entre catòlics i protestants, tot i els grans esforços de Caterina de Mèdici per aturar-les. La Conferència de Poissy de 1561, en la que s'intenta conciliar ambdues parts, així com l'ordenança del 31 de gener que prohibeix, a Orleans, les persecucions dictades per Enric II contra la reforma, no tenen el resultat esperat i les lluites dels protestants continuen, amb Lluís de Condé al capdavant.

El duc de Guisa i Anjou seran les armes més victorioses per la part catòlica, que infligirà severes derrotes als hugonots a Dreux, Jarnac i Moncontour el 1567. El 1570, finalment, es firmà la pau de Saint-Germain-en-Laye per la qual s'acceptà la readmissió dels protestants a l'administració pública així com la llibertat de culte en privat.[1]

Núpcies i descendents[modifica]

Es casà el 1570 amb Elisabet d'Àustria, filla de l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria d'Espanya. D'aquesta unió nasqué:

  • SAR la princesa Maria Elisabet de Valois (1572-1578)

Carles IX però tingué dos fills il·legítims amb Marie Touchet:

Matança de Sant Bartomeu[modifica]

El matrimoni de la seva germana Margarida de Valois, la Reina Margot, amb el jove príncep protestant i rei de Navarra Enric III de Navarra, semblà ser l'inici d'una reconciliació entre els dos bàndols. Però l'atac, uns dies després de l'enllaç nupcial, contra uns dels líders protestants, Gaspar de Coligny, va comportar l'enuig dels protestants francesos.

Creient que es realitzaria un aixecament hugonot, i després d'escoltar els consells de Caterina de Mèdici, Carles IX va decidir eliminar tots els cabdills protestants a excepció dels prínceps de sang reial: Enric de Navarra i Lluís de Condé. Aquesta decisió desembocarà en la Matança de Sant Bartomeu, realitzada la nit del 24 d'agost de 1572, i que comportarà la mort de protestants arreu del país.

Aquest fet comportà una mala reputació al rei francès, que fou considerat un fanàtic. Carles IX per millorar la seva imatge concedirà la llibertat de culte als protestants a les ciutats de La Rochelle, Cognac i Montauban, tot i que no a París. Això provocarà la Quarta Guerra, que finalitzarà el juliol de 1573 a Bolonya amb la signatura d'una pau.

La salut física i mental del rei sempre fou molt delicada, com la del seu germà gran, i després d'aquests esdeveniments va empitjorar. Una conspiració intentà ascendir al tron al seu germà petit, el duc d'Anjou. La seva mare aturà la iniciativa però això va debilitar encara més la salut mental del rei, que va buscar refugi al castell de Vincennes. El 30 de maig de 1574 després d'altres febres i hemorràgies Carles IX mor a causa d'una pneumònia tuberculosa.

Referències[modifica]

  1. Jouanna, Arlette. La France du XVIe siècle, 1483-1598 (en francès). 2a. Presses Universitaires de France, 2012. ISBN 9782130642947. 
  2. (francès) Louis de Beaupoil de Saint-Aulaire, Histoire de la Fronde, Volum 2
Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte