Carles I Gonzaga-Nevers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Carles I Gonzaga-Nevers -en italià Carlo I di Gonzaga-Nevers i en francès Charles Ier Gonzague- (París, 6 de maig de 1580 - Màntua, 22 de setembre de 1637) fou duc de Nevers i de Rethel, príncep d'Arches, duc de Màntua i de Montferrat.

Família[modifica | modifica el codi]

Era fill del duc Lluís I (1539-1595) i de la duquessa Enriqueta de Cleves (1542-1601). L'1 de febrer de 1599 es va casar a Soissons amb Caterina de Lorena (1585-1618), filla del duc de Mayenne Carles de Mayenne, i d'Enriqueta de Savoia-Villars (1541-1611). El matrimoni va tenir sis fills:

Biografia[modifica | modifica el codi]

Als 26 anys va fundar la ciutat de Charleville-Mézières a Rethel, que es convertiria en la capital del seu principat.

El 1627 en morir el seu cosí Vicenç II Gonzaga, darrer descendent de la línia directa dels Gonzaga va rebre el dret de successió del Ducat de Màntua. Però es va trobar amb l'oposició del duc de Savoia, Carles Manuel I, a part de l'oposició de l'imperi i d'Espanya que no veien bé una presència francesa tan a prop del Ducat de Milà. Tot plegat va originar la Guerra de Successió de Màntua.

Carles comptava amb el suport del rei de França Lluís XIII, encara que no va intervenir militarment quan l'Emperador assetjà la ciutat de Màntua. Amb un exèrcit francès de 20.000 homes al Piemont, el 1630, va obligar el nou duc de Savoia, Víctor Amadeu I a abandonar l'aliança amb Espanya i a reconèixer els drets de Carles a canvi de territoris a Trino i a Alba en la firma del Tractat de Cherasco.

Amb tot, l'assetjament de Màntua per part dels exèrcits espanyols i de l'Imperi es va allargar fins al 1630 quan la ciutat, debilitada per la pesta i per la fam fou saquejada brutalment.

Les successives accions diplomàtiques van permetre a Carles tornar a Màntua, però el ducat es trobava totalment devastat i arruïnat, fins al punt que va necessitar ajut d'altres corts italianes. Per tal de redreçar l'economia es va veure obligat tota la col·lecció d'art de la seva família.

En morir va deixar el govern al seu nét Carles II, sota la regència de la seva mare Maria Gonzaga de Màntua.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Giuseppe Coniglio: I Gonzaga. Varese, Dall'Oglio, 1967
  • Lorenzo Bignotti: La Zecca di Mantova e Casale (Gonzaga). Mantova, Grigoli, 1984
  • Jacques Pillehotte: Discours de ce qui s'est passé au voyage de monseigneur le Duc de Nevers, et principalement au siège de Bude en Hongrie, au mois d'Octobre 1602. A Madame La Duchesse de Longueville sa sœur unique. À Lyon, 1603. Rés. 314976 Mi 1474

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles I Gonzaga-Nevers Modifica l'enllaç a Wikidata