Carles Mauné i Alai
| Carles Mauné i Alai | ||
|---|---|---|
| Nom real: | Carles Mauné i Alai | |
| Estil: | Mestre sardanista | |
| Naixença: | 1 de maig de 1899 Vilamacolum |
|
| Defunció: | 3 de setembre de 1985 (als 86 anys) Figueres |
|
| Nacionalitat: | ||
| Activitat principal: | Compositor de sardanes. | |
| Altres activitats: | Músic instrumentalista de tible, tenora i clarinet | |
Carles Mauné i Alai (Vilamacolum, 1 de maig de 1899 - Figueres, 3 de setembre de 1985) fou un compositor de sardanes català i músic instrumentalista de tible, tenora i clarinet.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Carles Mauné va estudiar solfeig i clarinet amb Josep Riera i tenora amb Fèlix Sans. Més endavant completaria els seus estudis de tenora amb el mestre Josep Baró i Güell, que al mateix temps l'ensinistrà en les disciplines de composició, harmonia i instrumentació. Va actuar a les cobles Rovira de Bordils (1917), Gironins (1918), Cobla-orquestra Figueras (1919), la Principal de l'Escala (1920) i a l'Antiga Pep de Figueres (1921) on fou instrumentista de tible, fins a la dissolució d'aquesta al 1952, amb el parèntesi de la seva estada a l'Àfrica en compliment dels deures militars. En aquest interval va estar una temporada a la Cobla-orquestra Empordanesa de Figueres (1935). Al 1953, va fundar el conjunt Pa-Na-Mà, que també feia de cobla i on tocava indistintament el tible i la tenora. Aquest conjunt fou titular de la "Societat Coral Erato" (existent encara avui en dia) de Figueres fins a l'any 1965, quan Carles Mauné es va jubilar.
De manera anecdòtica cal dir que firmava les seves sardanes amb el segon cognom: Alai.
La nissaga de músics sardanistes no s'atura i en Carles Mauné i Alai deixa la batuta en mans del seu fill Florenci Mauné i Marimont.
Sardanes [modifica]
- Amistat
- La pageseta (1919)
- Riteta (1925)
- Flor d'ametller (1939)
- Poma carmusina (1945)
- Rebrolls de Figueres (1957)
- Colla Renaixement (1960)
- Les noces d'or (1974)
- La nostra pubilla (1975)
- Cor Alegre
- Vilamacolum (1978)
- És una joia (1979)
- Figuerenca aimada
- Ja t'ho diré
- L'hereuet
- La casa pairal
- Sardanes a Figueres
- Teresa (1981)
- Teresona
Referències [modifica]
Galeria d'imatges [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Mauné i Alai |