Carles Miralles i Solà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:25, 12 oct 2016 amb l'última edició de Gazophylacium (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaCarles Miralles
Nom original(ca) Carles Miralles Solà Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCarles Miralles i Solà
25 de maig de 1944
Barcelona, Barcelonès
Mort29 de gener de 2015(2015-01-29) (als 70 anys)
Barcelona, Barcelonès
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Formació professionalFilologia clàssica
Activitat
OcupacióPoeta, hel·lenista i crític literari
Activitat1965-2013
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
LlenguaCatalà
Obra
Localització dels arxius
Premis

Carles Miralles i Solà (Barcelona, 25 de maig de 1944Barcelona, 29 de gener de 2015) fou un poeta, hel·lenista i crític literari català.[1][2]

Biografia

Nascut a Barcelona el 1944, estudià filologia clàssica. Vinculat professionalment a la Universitat de Barcelona, com a catedràtic de filologia grega, en fou vicerector entre els anys 1981 i 1986.[3]

El 1965 publicà la seva primera obra poètica, La terra humida, guanyadora del Premi Amadeu Oller. Entre la seva poesia, destaquen títols com Camí dels arbres i de tu (1981), La mà de l'arquer (1991), La ciutat dels plàtans (1995) i No me n'he anat (2008). El 1992 rebé el Premi Nacional de Poesia amb el poemari La mà de l'arquer. El 2001 publicà la seva antologia poètica fins a 2001 al volum D'aspra dolcesa (2002).[3]

Fou membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1991, havent estat el primer president de la Societat d'Estudis Clàssics, president de la Comissió lexicogràfica,[4] i secretari general de l'Institut (1998-2002). Membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, fou director de la revista Ítaca i uns dels editors del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC del 2007. Fou membre de la junta de govern de la Institució de les Lletres Catalanes.[5] També col·laborà amb El Punt Avui, El Pont, Serra d'Or, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons, Quimera i Arbor.[6]

També destacà com a crític literari amb assajos sobre Carles Riba, J. V. Foix o Salvador Espriu, així com Homer i Sòfocles.[3] També traduí obres d'Herodes,[1][5][6] Xenofont d'Efes, Iorgos Seferis i Plató. Tingué cura de la introducció i l'edició de les tragèdies d'Eurípides i de Sòfocles, traduïdes per Carles Riba per a Curial, i participà en la redacció de la Història de la literatura catalana d'Ariel.[5][3]

L'octubre de 2014 Miralles va ser homenatjat per la Universitat de Barcelona amb la presentació dels dos volums Som per mirar, coincidint amb la seva jubilació. Morí la matinada del 29 de gener de 2015 a la ciutat de Barcelona a l'edat de 70 anys.[4][2]

Obra

Poesia

  • 1965 La terra humida. Barcelona, Premi Amadeu Oller.
  • 1967 On m'he fet home.
  • 1981 Camí dels arbres i de tu. Per fi la tortuga (recull de poesia i prosa). Barcelona, Proa.
  • 1991 La mà de l'arquer (Premi Nacional de Poesia 1992). Barcelona, Columna.
  • 1995 La ciutat dels plàtans. Barcelona, Quaderns Crema.
  • 2002 D'aspra dolcesa (Poesia 1963-2001) (recull de la seva poesia). Barcelona, Proa.
  • 2008 No me n'he anat. Barcelona, Edicions 62.

Traduccions

Narrativa

  • 1998 Escrit a la finestra.

Estudis literaris

Edicions crítiques

Premis i reconeixements

Referències